Els minuts menuts

Avui he fet allò que fa temps que vaig dient que no faré. Avui he anat a veure un partit del Cadí la Seu, les dones del bàsquet. Hi he anat perquè a la mitja part jugaven els més petits de la casa. I no em podia perdre un partit on jugava la Laia!
Si els partits que es veuen a tota la primera lliga de bàsquet femení  són així anem molt i molt malament. Noies, ja m'agradaria poder dir alguna altra cosa millor de vosaltres però la veritat és que aquesta tarda el més emocionant han estat els deu minuts de partidet dels menuts del Sedis. Hauríeu de veure com han sortit, amb quines ganes, com corrien i, fins i tot, han encistellat varies vegades a les mateixes cistelles a les que ho havien de fer les que, teòricament, han de ser les seves heroïnes.
Suposo que tothom ja comença a saber què és anar a veure un partit del Cadí i venen preparats. La gent és de costums fixos i dissabte a la tarda toca bàsquet. Allà s'hi està calentó i pots petar la xerrada però,  per si de cas, a la bossa hi portes alguna coseta. Avui no han anotat cap punt fins passats set minuts! Clar que les altres tampoc estaven massa il·luminades i només ens han fet un 0-15. Avui, ni  l'speaker animava.... Llavors és quan veus que la gent treu els entreteniments: el diari (bo l'article de'n Xavier Muñoz), les Lecturas i fins i tot les Nintendo! Està bé això, portes un joc de bàsquet virtual, el fas anar com tu vols i tens l'ambientació en directe.



Vinga "xavales" (com diria una que jo sé), o millorem o la propera vegada enlloc de la Nintendo la gent es posarà a fer punt de creu. I si no, temps al temps!



Teresa, va bé així?


Comentaris

li ha dit…
Núria, bona crònica la del dissabte al vespre, es nota que a casa hi tens un expert (informació, detalls i opinió) jajaja! Des d'aleshores estic reflexionant sobre el passatemps que ens ajudi a suportar millor els moments de tedi... (potser la cosa dóna la volta i el proper partit és d'allò més interessant; de fet fins l'altre dia m'havia distret força!). Per si de cas, què et semblaria una revista de cuina i taula rodona sobre possibles interpretacions del plat, variacions d'ingredients,parament de la taula... i si després de Nadal la cosa no millora.... Cuineta portàtil i pràctica "in situ" (al hall del palau hi cap de sobres!). Què et sembla?
li ha dit…
no sé per que c... surto com a li però no tinc cap intenció de ser anònima. Sóc la Laura Ingla!
Núria ha dit…
Jo prefereixo el "Familia y Paz". Potser és més... impactant? Ara, si acabem fent tastets de cuina, bé necessitarem unes tovalles, no? De punt de creu!

Això de "li" també surt en aquell grup que treballa per tirar el país endavant!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...