El Marc.



 Aquest homenet de quatre pèls que saluda les jugadores del Cadí la Seu és el Marc. Sí, un homenet de quatre pèls és com anomeno al Quim i tots els seus amics, tots de 12, 13 i 14 anyets però que es creuen que ja ho saben tot de la vida i són més guapos que ningú. Aquests que comencen a tenir un festival hormones que ningú sap com controlar.

El Marc juga a bàsquet, com molt bé podeu veure a la foto. Juga des de ben petit encara que és dels que es va incorporar al Sedis ja en categoria mini. Forma part d'un dels millors equips de la base del club tot i que els nois de la seva edat no els ha anat massa mai això del bàsquet. Des de sempre, dels del 96 que juguin a bàsquet no n'hi ha hagut. Això ha fet que el Marc, el Quim i el Carles, els tres del 96 hagin hagut de jugar amb nens més grans o més petits, segons la temporada. Amb els més grans han après a no quedar-se enrere, a esforçar-se molt per ser igual que els que són més grans que ells i això els ha convertit en uns bons lluitadors. Aquest any juguen tots tres altre cop com a infantils, la categoria que per edat els toca, amb altres nois de la seva edat que s'han anat incorporant els darrers anys. A ells se'ls han afegit noiets un any més petits i fins i tot dos. Ara el paper canvia, són els grans, i han de ser el referent de l'equip i els que posin el cos i la força que als altres encara no els ha arribat. Amb aquest mateix equip ja van guanyar fa dos anys el torneig de minis de Nadal que es fa cada any a la Seu, cosa que no havia aconseguit mai ningú.

I tot aquest anar i venir, ara amb els grans lluitant per ser com ells i ara amb els petits per exhibir tot el que han après ha donat els seus fruits. El Marc ha estat considerat un dels 12 millors jugadors de la categoria infantil de Catalunya, al costat de nois del Barça i de la Penya. El Marc representarà els colors del país en el torneig de seleccions que es jugarà a Saragossa el mes vinent. Això és tot un gran què, no només perquè estigui entre els dotze millors sinó perquè és la primera vegada que un noi del Sedis Bàsquet és escollit per representar el país en aquesta categoria. Les noies ja van tenir la seva bandera, la Clàudia Baraut, ara tocava als nois.

I tot això, per què? Doncs perquè té uns companys que han fet que el Marc hagi pogut jugar com juga, uns nois que viuen el bàsquet, que s'entenen, que vibren partit a partit i que ho donarien tot pel bàsquet i per l'equip. La formació també és clau, els entrenadors que han pujat el Marc, els que li han ensenyat la tècnica, el jugar amb equip, els que l'han motivat, els que l'han felicitat quan tocava però que també l'han esbroncat quan no ha fet les coses bé. Els que han cregut en el Marc i tota la resta de l'equip i han fet que tots traguessin el millor de cadascú. Me'n ve algun al cap però no cal dir noms, no fos cas que me'n deixi algun. Però la formació no va començar pas el dia que el Marc va posar els peus al Sedis Bàsquet, el Marc va tastar el bàsquet i altres esports al pati de l'Albert Vives, cada tarda, amb en Francesc Moix, amb la Mireia Alba i amb tots els monitors que fan possible que, dia rere dia, els nois de la Seu es formin esportivament. I el Marc va fer la meitat dels deures al pati de l'escola.

Però no tot acaba aquí, el Marc és d'aquells, com el Quim, que porten el bàsquet a la sang, que té un component genètic important. Bé, ara no farem teories lamarkianes, que els caràcters adquirits no s'hereten, però si podem dir allò que ha mamat el bàsquet a casa des de que va néixer. La seva mare ja jugava a bàsquet i molt bé, per cert. La van fitxar aquí dalt per jugar al Cadí i aquí es va quedar, com molts altres que conec. Evidentment, el suport des de casa és prioritari en aquests casos i més vivint tan lluny de tot. I una part de culpa que el Marc estigui entre aquesta dotzena de xicotots són els seus pares. La Sílvia, la mare, és de les que, per alguns, pot ser un incordi però no es farà menys pesada si pel que lluita és pel reconeixement del bàsquet de la Seu, perquè aquests nens se'ls vegi per Catalunya, perquè juguin aquí i allà i perquè estiguin en igualtats de condicions que la resta de canalla del país. I el sacrifici de la família es veu recompensat. Caps de setmana amunt i avall per anar a partits de la selecció de Lleida, amb els altres nois de la Seu, però ara en solitari molts caps de setmana cap a Barcelona perquè el Marc entrenés amb els preseleccionats fins, al final, quedar entre els dotze millors. I aquí no acabarà tot, perquè els quilòmetres continuaran i el sacrifici per part de tots també. La veritat, jo no sé si ho portaria molt bé això d'anar amunt i avall cada cap de setmana. Ja em fot prou tot el muntatge de partits, trobades i campionats durant l'any que només em faltaria baixar a Barcelona cada setmana.

Suposo que aquest escrit també el llegirà el Marc així que ara faré allò que als homenets de quatre pèls els fa tanta ràbia. Li faré un sermonet (hehe...)

Marc:

1. Estàs entre els dotze millors de Catalunya, t'ho has guanyat, però no oblidis qui són els teus companys del dia a dia, els que et recolzen en tot moment i amb els que t'has format i et seguiràs formant. Aprofita la selecció per aportar el màxim de tu a l'equip i demostrar a tot Catalunya que els nois de la Seu formen tan bons equips com els de la resta del país. De moment, els resultats ja ho demostren.

2. El bàsquet és important però els estudis ho són tant o més. Ja ho saps, amb el bàsquet avui ets aquí dalt i demà ningú se'n recorda de tu. Tots sabem que ets un paio molt llest, així que demostra-ho, no tan sols a la pista, també a l'Insti.

3. A casa, drets i deures. Què faries si la mare no et baixés cada cap de setmana a Barcelona? Què faries si a casa et diguessin: castigat sense bàsquet! Doncs això, pensa-hi i valora-ho.

4. Les nenes ja no són lletges i cursis, oi? Senyal que ens fem grans... Ves que ara no et surtin "casadores" de sota les pedres!!(hehe...)

Bé, no sé si al Marc li deuen haver fet molta gràcia aquests quatre punts, segur que el Quim em renyarà per ficar-me amb el seu amic.  El resum de tot això ara mateix són dues paraules: felicitats, Marc.

PS. El Quim acaba d'arribar d'entrenar. Quatre del 96 que juguen a l'infantil del Sedis bàsquet estan convocats per  anar a jugar amb la selecció Lleida Nord. D'aquí surten els que formen la selecció absoluta de Lleida.

 La foto l'he robat al Guillermo!



Comentaris

Sílvia ha dit…
Ostres Núria, moltíssimes gràcies! Ara mateix estic molt emocionada. Més tard potser podré dir alguna cosa més. Bé, el que sí que vull dir és que el David Vallvé ha estat clau en la formació del Marc com a jugador i és en gran part responsable de la seva participació a l'equip català, cosa que per a mí és un gran orgull.
Una abraçada.
Moisès ha dit…
Us vull felicitar als de la Seu (el poble del Bisbe com jo dic), aquest noi em sembla que té un germà petit que es diu Oriol que està a la PDP, i juga amb el meu fill.
M'agrada molt l'esport jo també hi he estat molt vinculat, i sempre dic que el SEDIS és un exemple de gestió.
I us ho dic perquè treballo a Lleida amb gent que té fills que juguen a l'Avanmèdic i ni punt de comparació pel que em diuen.
Tant de bo pugeu i puguem veure algun dia aquest noi i altres defensant els colors de Catalunya en un partit oficial, per exemple jugant contra Itàlia o Espanya.
Les meves sinceres felicitacions.
Des de la Noguera.
Núria ha dit…
Gràcies, Moisès. No vas errat, no, el seu germà és l'Oriol i espera que aquest segueix els passos!

A molts ens agradaria veure algun dia aquests nois lluint la samarreta del seu país en un partit oficial. Home, ara per ara, podríem ser campions del món, no? Gasols, Rudi, Ricky, Navarro...

Si no és molt preguntar, d'on sou? A la Noguera hi ha més d'un equip: Artesa, Balaguer, Vallfogona, Ponts...
Núria ha dit…
Sílvia, és un plaer. Ja saps que sempre escric el que em passa pel cap. Agradi o no agradi, dic el que penso, com ara.
Moisès ha dit…
Artesa de Segre, la meva dona (entrenava les minis l'any passat), i havia jugat juntament amb la Núria Betriu, ambdues entrenades pel Pep Ribes cap als anys 80.
UF que vells que som.
Núria ha dit…
Doncs així la teva dona i la meva parella es deuen conèixer. Ell portava les minis l'any passat, el Sedis Esquitx. A part de fer-nos vells, el món és ben petit...

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...