Dona amb estudis, mala cosa!

Sí, sí, evidentment, la culpa és de les dones. I, sobretot, si ho diu un home.

La "prestigiosa" (fatxosa, diria jo) Fundació Bofill ha fet un altre dels seus magnífics estudis i s'ha quedat descansat. Jo fa temps que els tinc calats, aquests. Primer treuen un informe on diuen que els nens que van a escola "de pago" són millors que la púrria de les escoles públiques. Anem bé. Suposo que la privada es queda sense clientela i havien de promocionar-se. I ara treuen un altre estudi on diuen que les famílies progressistes passen de l'educació dels seus fills i que els que millor eduquen les criatures són les famílies conservadores. Altre cop el mateix, família conservadora = escola privada = si es de l'Opus millor? Ara, si us bé de gust, jo no imposo a ningú, diríem que sóc progressista, llegiu els quatre models de famílies que trobem al nostre país i les conseqüències que porten ser d'una o d'una altra.




És que m'estiro els cabells!! Quina pudor de fatxes, masclistes i xenòfobs fa tot això!

1. Resulta que dona amb estudis superiors = mala mare. Collons, això quan vaig acabar la carrera no m'ho van dir pas!! Així, ja no m'hagués esforçat, no hauria tingut fills. Per fer desgraciats els nens i part de la societat... Ostres, ara em sento fatal... Miraré bé, potser al títol, a sota de LLICENCIADA en BIOLOGIA hi diu LLICENCIADA en MALA MARE i si t'hi dediques professionalment, matricula d'honor. Oh, i sort que no vaig fer el Doctorat sinó...

2. I el pare? Nooooo. Com pots preguntar això!  El pare pot estudiar el que vulgui. El pare no hi té res a veure en l'educació dels fills. LA CULPA ÉS DE LA MARE I NOMÉS DE LA MARE!!

3. Llavors, dona amb estudis superiors = progressista. Ep, no hi ha dones conservadores llicenciades!! Coi, a la facultat, si no recordo malament, també hi havia alguna nena pija d'aquelles força conservadora. Què hi feia allà, passar l'estona? Potser buscar un bon marit a qui portar les sabatilles quan tornés de treballar mentre ella pentinava els nens que tornaven d'escola.

4. Bé, doncs jo, per titulació SÓC PROGRESSISTA. Ja tinc un punt.

5. Seguim. M'interessa la política: home, si la política vol dir tirar el país endavant, SÍ; si vol dir el que fan els polítics ara mateix, NO, ... o potser SÍ, sinó no m'indignaria tant. Per tant: SÍ. Refuso la pena de mort: ; Estic a favor de l'avortament: SÍ; de l'eutanàsia: SÍ; de la legalització de la marihuana: SÍ, o tot o res. El tabac és legal i no fumo pas ni en sóc partidària!; no dono importància a la religió: NO, més aviat tot el contrari, intento fer-la fora de la meva vida. No sóc religiosa però tinc la meva ètica i altruista potser també ho sóc una mica. Per què la família convencional, com que és religiosa, a la vegada és altruista? Una família extravertida ha de ser a la vegada egocèntrica? Jo, jo i només jo!

Conclusions:

6. No hi ha conflictes a casa pels amics dels fills, la seva forma de vestir, els diners i l'hora d'arribada. Doncs mira, no, no, no i potser una mica. M'agraden els amics dels meus fills, sé qui són, els conec i estic contenta dels que trien; la forma de vestir, de moment cap problema, uns texans i un jersei els trobo prou normals. Home, el conflicte el tindríem si obligués el Quim a anar amb corbata i la Laia amb sabatetes de xarol a l'escola  però com que no és el cas.... Els diners, noi d'on no n'hi ha no en raja! Cap problema, això també ho tenen present. L'hora d'arribada, a casa això és sagrat. Si és a les vuit, és a les vuit i si els altres tornen a les deu a mi m'és igual. Que em causa conflictes aquest punt? Sí, però qui diu que tot ha de ser fàcil?

7. A casa no hi ha normes de convivència sobre l'ajuda en feines domèstiques. HA,HA, pregunteu-ho als nens!! Que no els agrada i intenten esquivar-les és cert; coi, jo també! Però el que toca a cadascú, és de cadascú i, sinó, no hi ha paga a final de setmana!

8. Poca implicació dels pares en l'educació dels fill: els resultats són els que són, no crec que ho fem tan malament; deleguen l'educació a l'escola: el que m'emprenya a vegades és que l'escola fiqui massa els nassos a la vida de les famílies!; deleguen l'educació en personal de suport: no hi crec en tot aquest col·lectiu quan no és estricament necessari però entenc que han de viure d'alguna cosa...; deleguen l'educació en altres familiars: a 200 km de distància, una mica complicat...

Doncs ostres, ara mateix tinc un problema d'identitat, les característiques són 100% progressistes i les conseqüències són 100% conservadores. I ara què faig, demano suport a algun professional d'aquest perquè em faci un diagnòstic clar de la meva personalitat?

Penso que el problema ve tot d'una mateixa cosa: LA CULPA ÉS HAVER NASCUT DONA. Pares, perquè em vàreu pagar una carrera??!!!


Comentaris

Joana ha dit…
Sort que no tinc fills! Estaria com tu, déu ni dó. Tenia entés que els resultats en d'altres estudis d'aquest tipus eren al contrari, que com més elevada acadèmicament fos la formació dels pares, tots dos, millor resultats tenia el fill a l'escola i en la seva vida personal. Treuen els resultats i les conclusions que els dóna la gana.
Això de tenir una llicenciatura, treballar i ser dona, és un problema.
Núria ha dit…
Estic segura que aquest informe no l'ha fet cap dona. Evident, perquè això ho fa la Fundació Bofill, grans conservadors i bons educadors de fills i, per tant, no hi ha dones amb estudis superiors capaces de fer estudis d'aquesta magnitud.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...