Per presumir s'ha de patir

Jo presumeixo de no celebrar el dia de la Hispanidad i què millor que treballar i no viure-ho com un dia de festa. Però ja ho diuen, per presumir s'ha de patir. I jo avui he patit dues hores i mitja de cua al país veí perquè els espanyolets tenien tres dies de festa.

Entre les cues a Andorra, els embussos a la C14 a Ponts, Organyà, Adrall..., els 20 km de retencions del túnel del Cadí a Berga i els taps a l'entrada de la capital, encara els queden ganes de tornar a sortir de Barcelona en dies com aquests??!!

Comentaris

Joana ha dit…
Per entrar a Barcelona no hi havia cues. Que tothom diu que és de Barcelona i no ho és. Vaig anar a la Garrotxa i per anar al Túnel de Bracons hi havia una cua de mil dimonis i com que ara ja no et pots fixar en la matrícula, em fixo en la placa on va la matrícula, per saber d'on són els cotxes i és clar que hi ha de Barcelona, però també i molts de Girona, Sabadell, Terrassa, Granollers, Manresa.
marc ha dit…
Núria,

Et puc enviar l'anònim? Hehe.
Núria ha dit…
No em facis cas, Joana! En el fons és no voler reconèixer que ahir hi havia gent de pont i jo treballava. I, a sobre, et trobes tots els del pont a la carretera. Fot una ràbia!!!!
Altre cop tens raó, hauríem de parlar d'àrea metropolitana. I tampoc. Divendres era festa a València, així que 4 dies. Saps la cua que hi havia divendres al migdia per entrar a Andorra? Eren tots valencians.
La veritat és que ahir va ser un calvari arribar a casa...

Marc,
Home, ens els repartim, no? Aquest era per a tu!!
Tu vas agafar la cua a mig camí però jo ja era parada a El Fener! Vaig ser ruca, baixava d'Incles. Si ho arribo a saber surto per França.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...