Llegiu això, feu-me cas

Aquesta setmana passada llegia la revista informativa de l'Ajuntament de la Seu. Cap el final hi ha un apartat de la regidoria de medi ambient que diu: "15 Consells per un bon consum". Seguidament hi ha tota una serie de bones pràctiques per a estalviar energia i consumir menys. Fins aquí prou bé. Però el que no m'agrada és la manera que es té de donar consells utilitzant imperatius: feu, mantingueu, utilitzeu, tanqueu, renteu...

I què passa? Doncs que quan ho llegeixo em violento, em sento agredida. L'efecte que em produeix és el contrari del que es pretén i, automàticament, estic a la defensiva i ho rebutjo, m'hi poso en contra.

Seria més ben rebut: "per estalviar aigua és millor rentar amb aigua freda" o "si revises el vehicle regularment consumirà menys carburant" o "les bombetes de baix consum il·luminen més que les altres i gasten menys" o "si cous amb l'olla tapada la cocció és més ràpida i economitzes el 50% de l'energia". I un llarg etcètera.

He posat l'exemple dels consells d'aquesta revista perquè és l'últim que he vist i m'ha molestat el to però és una pràctica molt habitual. Recordo l'agenda escolar de les escoles andorranes de fa dos anys. A cada pàgina hi havia consells, també mediambientals, i la forma de introduir-los era la mateixa: feu, apagueu, no gasteu... I ja em vaig queixar d'això. Jo no ho visc com un consell sinó com una obligació dirigida per un altre, una ordre sense dret a rèplica, ho has de fer així perquè ho dic jo (l'agenda, el fulletó...) i prou.

Els anuncis de la tele, de la ràdio, els cartells publicitaris... són el mateix: comprar-ho, vine, juga, marca el número... En lloc de si marques..... tindràs això, si compres.... seràs...., etc.

Com que em sento atacada, la reacció és no fer-ho. Si em diuen que tanqui l'aixeta, el meu subconscient em diu "doncs ara no em dóna la gana", encara que cregui que està bé. Els productes que anuncien d'aquesta manera també els rebutjo d'entrada.

A casa em diuen que això em passa perquè sóc molt orgullosa i no suporto que ningú em mani. Que sóc una anarquista. Potser sí, però les coses es poden dir d'una altra manera. Es suggereixen, no es manen, sobretot si són consells.

Bé, suposo que és anar a contracorrent però aquesta agressivitat de la comunicació, per dir-ho d'alguna manera, no va amb mi. Ja anem prou dirigits pel tipus de societat que tenim que només falta que els consells o els suggeriments també es converteixin en imperatius.


Comentaris

Joana ha dit…
Ho has entés malament, no és un imperatiu, sinó que et parlen de vos, vos feu, vos no malgasteu!!! A mi em passa el mateix, no et pensis.
Núria ha dit…
És igual, Joana, encara que em parlin de vos i no sigui un imperatiu no deixen de manar-me coses. Per què no diuen: "si vos feu això serà millor per allò"? Pel to em sento molt agredida.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...