Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2009

El poble proposa, els polítics voten

Aquest dilluns, 2 de novembre, es presenta la moció a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell per fer la consulta sobre què volem ser quan siguem grans. I els nostres representants polítics votaran.

Aquests dies se n'ha parlat en els mitjans de comunicació i en alguns d'ells la gent hi ha pogut opinar. N'he llegit uns quants i he constatat que es patina molt en aquest tema. Així que ara vull desfer algunes idees errònies que tenen alguns i discutir alguns comentaris que fan d'altres.

1. No es planteja fer un referèndum sinó una consulta no vinculant. Alguns diuen que quina pèrdua de temps, que sembla que alguns no tinguem res més a fer. Doncs mira, metre uns van a veure un partit de futbol a la tele del bar, ves quina pèrdua de temps diria jo, altres proposen consultes populars. Que hi ha consultes més interessant? Tothom té un ordre de prioritats i alguns les farien sobre si un carrer ha de ser pels vianants o no i altres volen saber si podem anar per lliure o no. És bo…

Serrat Gros. Quin formatge!

Imatge
Estic contenta perquè l'Eulàlia i ara la Mercè i el Raül han fet que el Serrat Gros sigui el tercer millor formatge DEL MÓN de pasta tova de cabra. A la seva categoria se'n van presentar 80.
Ja ho vaig dir una vegada, a casa mirem de tenir-ne sempre i, evidentment, a la fira en vàrem comprar de tot tipus: Serrat Gros, lo Pebrat, lo Canidell, els Xerris i el Tupí.
El Serrat Gros és boníssim però a mi doneu-me lo Cadinell. És massa.
I per molts anys tinguem formatge!!


Els cinc opinen.

Al Seuciutat d'aquest octubre, al final de tot, hi ha quatre columnes on cadascun dels partits polítics fan balaç del que han fet fins ara i les seves propostes de futur a la Seu. ICV, ERC, CiU i PSC. El PP ni tan sols va fer cap escrit, suposo que tenen coses millors a fer. El silenci també és una virtut i alguns en podrien prendre exemple.

Me'ls he llegit els quatre i n'hi ha un que per a mi és el millor amb diferència. El més elegant, el més humil, el més sensat. M'agrada l'escrit, no vol dir pas que combregui amb el seu programa, no tot, m'hi falten coses. I el que més m'allunya d'ells és la proximitat que tenen al PSC, com d'altres.

L'escrit d'ICV és el més bo, donant una lliçó de bones maneres i política de guant blanc a tots els altres. ERC fa un repàs de les bones accions que s'han dut a terme gràcies a ells i CiU és més humil però va en la mateixa línia, m'agrada que parlin d'esfoç i de treball en general i no de projectes…

Un regal

Imatge
Si cliqueu a sobre, la veureu millor



Quin espectacle, Déu meu, quin espectacle...

Aquests dies hi ha una mica de rebombori arran d'una carta publicada per un suposat pare d'un nen/a que juga a hoquei a la Seu. Dic suposat perquè jo no el conec i, per tant, no puc afirmar del tot que ho sigui, per res més. La polèmica sobre si han fet, si han deixat de fer, si som, si no som, si aquest és i aquest no és, si uns o els altres, si rucs o ases... em produeix certa tristor.

No penso entrar en cap polèmica de responsabilitats ni penso posar-me al costat de ningú, així que els comentaris que poguessin arribar de "home, sent la parella de qui ets què has de dir" us els podeu estalviar perquè els esborraré. 

Vist des de fora, i amb tot el desconeixement d'aquest esport que no em diu ni fu ni fa i que tant podria ser hoquei com bitlles catalanes, no m'agrada aquesta manera de polemitzar des d'un fòrum ple d'anònims. Bé, ja sabeu la simpatia que tinc pels anònims. Vaig pensar en escriure això mateix allà però hi he vist massa paios/es d'aqu…

Primera nevada!!!

Imatge
Pujava cap a casa i entre els núvols l'he vist. El Cadí nevat!! Avui el dia ha estat i és plujós i negre però contrasta amb el verd que encara hi ha als camps. Les fotos són des de casa. El Cadí el veig millor però entre xemeneies treia el cap el tros que no tapaven els núvols.







Goita, ara surt el Sol. Plou i fa Sol, les bruixes es pentinen. Ara que comença el fred, què millor que un bon cafetó després de dinar, davant el finestral del menjador contemplant aquestes vistes. Apa, el Quim vol mirar la tele i la llum del Sol l'enlluerna. M'ha baixat la persiana. Aquest jovent...

I aquesta nit tots al Centre Cívic!!! Recordeu: A l'Alt Urgell també decidim!!


Pujarem dalt del cim amb el cor aleeeegre!

Joan Puigcercós diu que ha pujat al Puigmal com a metàfora de l'esforç que caldrà fer per assolir la independència. "Tothom pot fer el Puigmal si s'ho proposa".

Tan fàcil és obtenir la independència?. Coi, i què hi fem aquí, encara, com estaquirots!!!!

Tinc un amic que del Puigmal en diu un cim de vaques, és a dir, d'aquells cims que es pugen pim pam, en un tres i no res. Tot per no dir que pujar al Puigmal és de nenetes (expressió molt seva). I té tota la raó. Una de dues: on en Puigcercós està en molt baixa forma o ens vol tornar a prendre el pèl. Home, avui feia ventet i fred i potser era una mica feixuc pujar al Puigmal. Fot, eh, el vent de nord i el fred a la muntanya?!!. Jo fa temps que m'he guanyat la independència de Catalunya, Escòcia, Còrsega, el Nepal, Euskadi i, fins i tot, la vall d'Aran, totes alhora!!!

Senyor Puigcercós, no fotem, que el Puigmal el fan tots els nens que van de colònies!! A mi no m'enganya, ja ho sap, el pèl el tinc ben ag…

A l'Alt Urgell també decidim!!!

Imatge
Apa, ja hi som posats.

Dimecres va sortir la nota de premsa: "A l'Alt Urgell també decidim".

No és una cosa improvisada, no surt d'un dia per l'altre. Fa setmanes que es prepara, s'estava madurant per presentar-se amb certa solidesa. S'ha parlat amb gent de diferents edats i sectors de la comarca, s'ha buscat el consens des de diferents àmbits. I, al final, veient que a l'Alt Urgell hi ha gent engrescada amb el projecte s'ha format la PAUA, la Plataforma de l'Alt Urgell per a l'Autodeterminació, per impulsar una consulta ciutadana sobre l'autodeterminació al nostre país.

El dimecres 21 d'octubre, a les 21.30 h, al Centre Cívic el Passeig de la Seu d'Urgell tindrà lloc una reunió informativa on s'explicarà quines són les intencions de la plataforma i en quin punt es troba l'organització de la consulta. La reunió no és tan sols informativa, la plataforma no tanca les portes a ningú, tot el contrari, té ganes d'engres…

Llegiu això, feu-me cas

Aquesta setmana passada llegia la revista informativa de l'Ajuntament de la Seu. Cap el final hi ha un apartat de la regidoria de medi ambient que diu: "15 Consells per un bon consum". Seguidament hi ha tota una serie de bones pràctiques per a estalviar energia i consumir menys. Fins aquí prou bé. Però el que no m'agrada és la manera que es té de donar consells utilitzant imperatius: feu, mantingueu, utilitzeu, tanqueu, renteu...

I què passa? Doncs que quan ho llegeixo em violento, em sento agredida. L'efecte que em produeix és el contrari del que es pretén i, automàticament, estic a la defensiva i ho rebutjo, m'hi poso en contra.

Seria més ben rebut: "per estalviar aigua és millor rentar amb aigua freda" o "si revises el vehicle regularment consumirà menys carburant" o "les bombetes de baix consum il·luminen més que les altres i gasten menys" o "si cous amb l'olla tapada la cocció és més ràpida i economitzes el 50% de l&#…

Per presumir s'ha de patir

Jo presumeixo de no celebrar el dia de la Hispanidad i què millor que treballar i no viure-ho com un dia de festa. Però ja ho diuen, per presumir s'ha de patir. I jo avui he patit dues hores i mitja de cua al país veí perquè els espanyolets tenien tres dies de festa.

Entre les cues a Andorra, els embussos a la C14 a Ponts, Organyà, Adrall..., els 20 km de retencions del túnel del Cadí a Berga i els taps a l'entrada de la capital, encara els queden ganes de tornar a sortir de Barcelona en dies com aquests??!!

Una de pa

Imatge
Si una cosa ha canviat amb el temps és el pa. No tant el pa en sí com el tipus de pa. No, mentida, rectifico, el pa ha canviat molt, pocs llocs trobes on el pa es faci amb forns de veritat, ja no dic de llenya.
El meu avi era forner a Sarrià, no el Sarrià dels "pijos peperos", al Sarrià de poble, al mateix carrer Major de Sarrià. Era dels que feia pa de nit i dormia de dia. El fet de ser forner va fer que durant i després de la guerra a casa seva no passessin gana.
Avui, molt del pa que es troba és congelat i el couen a mesura que l'han de vendre. Oh, i encara tenen la barra de dir que venen pa acabat de fer perquè és calent. Ja pocs fan horari de nit, com el meu avi.
Quan jo era petita feia cua al forn per comprar pa. Enlloc hi deia Fleca, ni pa artesà, ni forn tradicional, ni botiga de pa. En deien Forn i prou. Molts dels llocs que hi posen l'etiqueta d'artesà o de llenya o tradicional no en tenen res de tot això. Si algun dia aneu a Coll de Nargó, passeu pel Forn…

Madurant

Les properes eleccions, o no voto o voto el partit de Reagrupament. Em diuen que això és llençar el vot però no és pas així. Si no voto sí que el llenço perquè el que no penso fer és regalar-lo a ningú!! Mai he militat un partit polític, vaig pensar fer-ho quan ERC era una altra. Ara vull deixar passar uns mesos, enllestir coses també prou importants pel país i després potser m'acabaré reagrupant. Ara, ho faci o no, em reagrupi o no, cada cop tinc més clares les coses.

En aquest moments és l'única sortida que hi veig, és l'escletxa per aconseguir allò que sempre he somniat, és poder tenir tot allò que és meu, és no haver de donar explicacions a la Laia quan creuem la frontera d'Andorra i em pregunta perquè diu Espanya si entrem a Catalunya.

És ficció? Potser sí, però són més reals la resta de partits polítics? Reagrupament potser és fer volar coloms però tota la resta és posar el cap dins el vàter. I prefereixo els ocells que la merda, qui no?

Apunts 3

Més apunts, aquelles coses que em venen al cap però no trobo el moment de comentar-les i es van acumulant.

1. Els sms al Parlament. Poca feina... Però la frase va per a tothom, per als parlamentaris que es dediquen a enviar sms des de la feina i per als periodistes que últimament no tenen res més interessant de què parlar. Els parlamentaris em recorden els adolescents a classe enviant missatgets als amics del tipus "quin rotllo aquesta tia..." "quina merda de cole..." "m'avorreixo..." "a veure quan toca el timbre de les cinc!"... Els alumnes juguen amb el risc que la o el profe els enganxi i els confisqui el mòbil. Els parlamentaris juguen amb el risc que els enganxi un periodista tafaner i amb molta gana. Quina notícia és que en Saura, o qui sigui, enviï un sms dient "quin tostón el discurs de'n Montilla". Per a mi cap ni una. A més, m'hi jugo un pèsol que hi havia molts missatges d'aquest tipus volant per dins l'he…