L'Oasi català (III)

L'última entrega del culebrot calafellenc.

Amb tanta gent podeu imaginar que hi havia marros. Molts no deixaven de ser historietes d'estiu però algunes d'elles van anar molt més lluny i en sortiren algunes parelles que encara ara duren. Els Bordanova i els Serafí ara són família i entre tots tenen 3 apartaments. Els Bordanova tenien 3 fills, dues noies i un noi. Una noia es va casar amb el Palacio i tenen un apartament per a ells sols, el fill Bordanova es va casar amb una Serafín i ara passen els estius a casa d'ella. El pare Bordanova es va morir fa uns quants anys i al seu pis ara hi van els néts i besnéts, tant de la banda Palacio-Bordanova com de la banda Bordanova-Serafín. Així que, si busques algú de la família no saps mai des de quin balcó et sortiran.

El fill gran dels Diumenjó també es va ajuntar amb una filla dels Freixeda. Ara hi viuen i tot a casa d'ella. No són els únics que varen decidir instal·lar-se a l'edifici o en algun altre lloc de Calafell per viure-hi tot l'any. Ja vaig dir el dia anterior que una neta de'n Mateu, l'aviador republicà, hi tenia la seva primera residència. També una filla Forcadell, aquells burgesos de Vilafranca del Penedès. I no ens deixem la meva germana petita, la Marta. Es va ajuntar amb un calafellenc, no viu al mateix edifici però sí el que es troba just al darrera. Ara, com si hi visqués: aprofita el pàrquing, la piscina, la pista de tennis... Quan la Marta va saber que estava escrivint sobre el personal dels apartaments em va demanar sortir-hi. Apa, Marta, contenta? Ja ets protagonista!!

Tornem al Palacio, el marit d'una de les Bordanova. Ell i en Letamendi eren i son molt amics. En Palacio es dedica a la construcció de carreteres i ports esportius, el Letamendi és, o era, inspector d'hisenda. Tots dos han topat amb la justícia més d'un cop per negocis o tractes una mica tèrbols. Últimament apareixen algunes notícies que me'ls recorda força. Home, tots dos estaven ficats en coses grosses, sortiren a la premsa i tot, però s'espavilen sempre prou bé. I no semblen pas massa penedits de res, tot el contrari. Aquestes coses se sabien però ningú les comentava, només entre els més amics. Fins que aparegué un personatge al·lucinant: en Garreta.

El pis del Guíxols, uns dels arruïnats a finals dels 70 el va comprar un catedràtic de matemàtiques de la Complutense de Madrid, una eminència, el professor guillat, el doctor Garreta. En Garreta militava el PSOE en època de Felipe González i l'Alfonso Guerra. El va portar en Mateu. En un principi tothom el respectava molt, era molt culte. Era molt gros però això no li causava cap complexe. La seva filla vivia als Estats Units i venia de vacances. La seva dona era americana. Un bon dia, la filla va deixar de venir i la dona el va plantat perquè no l'aguantava més. I l'home va començar a perdre una mica l'oremus. Bé, no era així tampoc. L'home es va obsessionar amb certs personatges de l'edifici i va començar a treure els draps bruts d'uns quants. És l'únic que amb tots aquests anys va ser capaç de parlar sense embuts, de fer públiques moltes coses que es deien fluixet, entre amics. No deia pas mentides però potser es va passar una mica. Es va dedicar a enviar cartes als propietaris, insultar en les reunions de veïns... La gent el consideraven un boig però jo no n'estic tan segura. Jo crec que a l'home ja li importava tot molt poc i, què coi, amb dos collons! A les cartes comentava que havia fet investigacions i explicava el passat brut i franquista del coronel de l'aviació, el de la mala llet. També exposava els negocis bruts d'en Palacio i en Letamendi, fets que després la mateixa premsa va treure a la llum i per les que varen ser jutjats. Explicava les festetes lèsbiques de la germana de "la secre", la recordeu, aquella que el seu amant li havia posat un piset. I no s'equivocava perquè en aquella mateixa època, la germana d'aquesta senyora havia fet assetjament sexual a una de les dones dels apartaments i, curiosament, la seva germana (la secre) assetjava al marit de la pobra dona. Ostres, una època molt divertida per uns i per uns altres potser no tant. En una reunió de veïns, mentre ell acusava de feixistes el coronel i alguns altres que no se sabia, aquests mateixos es varen delatar al aixecar-se i cantar el "Cara al Sol" i cridar "Viva Franco". Era finals dels anys 80, principis dels 90. Fa uns quants anys, potser deu o dotze que l'home es va vendre l'apartament, després de viure-hi també a l'hivern durant dos o tres anys. Crec que em va explicar la meva mare que ja és mort. L'apartament el varen comprar una parella de Barcelona, tots dos professors d'Institut, bona gent.

Curiosament, quan en Pujol queia bé a Madrid i l'Aznar parlava català en la intimitat, molts d'aquells que parlaven castellà perquè era "más fino", van tornar a parlar en català. Ves per on, en Piqué hi va fer feina en el PP d'aquella època. I si en Piqué parlava català, ells també. Semblava que això els obria portes i eren més ben considerats.

Però la gent s'anava fent gran, alguns ja no volien l'apartament o preferien coses més "pijas", els apartaments s'anaven fent vells i perdien part del seu glamour. Altres escurçaven la seva estada perquè també tenien casa a la Cerdanya, quasi tots a Alp, i hi passaven algunes setmanes d'agost.
I entràrem en la bombolla immobiliària i comprar únicament per especular. Nosaltres no n'escapàrem pas. La gent venia els seus apartaments i els que els compraven no hi estaven ni un estiu. Hi ha apartaments que, en deu anys, s'han arribat a vendre quatre vegades. I els preus pujaven i pujaven vertiginosament. Cada cop que un pis es posava a la venda dèiem "on va a parar, amb aquest preu no el vendrà mai". I el venia al cap de no res. Sempre m'ha fet molta ràbia tot això i que la gent s'enriquís d'aquesta manera, sense cap esforç. Fins que, de cop i volta, tot va petar i alguns han hagut de vendre l'apartament molt per sota del que el varen comprar o se l'han menjat amb patates. Els està molt bé, per avariciosos.

Aquests dies, mirant amunt comptava quants apartaments hi havia que conegués els seus propietaris o qui hi vivia. I la meitat no sé ni qui són. Quan veus algú dels "antics" et fa il·lusió i tot: els Avinyó, els Diumenjó, els Bordanova... Fins i tot el coronel assegut a la seva cadira de la platja llegint el diari, com si el temps no hagués passat per a ell. També hi ha gent que vingueren durant molts anys de lloguer i ara tenen un pis de propietat: els Terol, els belgues, els de Mataró... Aquests ja fa ben bé deu o dotze anys que hi són.

I els porters? Vàrem passar del José i la Josefa al Manolo. Aquest també es va jubilar i va venir el Vicente amb la seva família. Malauradament, ell es va morir fa dos anys i ara la porteria la porten la seva dona i la seva filla. Ja no són els típics immigrants dels anys seixanta però encaixen perfectament amb la troup Montilla i Corbacho, m'enteneu? A Calafell n'hi ha força d'aquests i han arraconat bastant la població autòctona, aquella de tradició marinera o agrícola.
Aquella flaira de burgesia catalana s'ha perdut, la societat ha canviat i els que ens reunim a la platja o la piscina som els néts o els besnéts d'aquells que varen construir un edifici amb apartaments de luxe. De tant en tant, ens trobem i recordem vells temps, "què se'n deu haver fet d'aquell? I d'aquell altre? Te'n recordes del tal i tal? I les bretolades que fèiem? Mira que n'érem de dolentots..." I riem una estona . A primers d'estiu ens posem al dia, les novetats, les tafaneries, fem safareig.. I som-hi altra cop. Però ja no hi ha tantes històries. Ara ja no hi passem tot l'estiu, com a molt ens veiem un dia o dos. Tothom fa vacances per setmanes i intenten variar els llocs. Bé, ma mare és de costums, hi arriba per Sant Joan i marxa a finals d'agost, com ha fet sempre.

I fins avui, que miro cap amunt asseguda a la platja. M'he deixat uns quants personatges: els Oliva, els Roger, el Risitas... però tampoc era qüestió de passar pis per pis, tot i que deu n'hi do. He escrit sobre els que més records m'han deixat. Tot plegat, el reflex d'una societat catalana que ha anat canviant, com tot. Els bons moments econòmics, la política, les crisis del sector empresarial, la bombolla immobiliària... Una part de la història del nostre país, una part de la història de l'Oasi català.

Avui mateix una persona propera m'ha dit que en podia escriure un llibre de tot això, que no m'ho deia de broma. Bufa, és molta feina, però prou faria la competència als millors culebrots de TV3. Aquesta feina la deixo a algú que tingui ganes de dedicar-hi hores i més hores perquè en podria sortir una trilogia. Jo no he fet res més que un resum molt resumit.


Comentaris

Marta ha dit…
uuuuueee!!!!!!jajajjajajaja...si si sóc la prota!!!jajajajaj.
Molt ben explicat si senyor...i si, és una llàstima, jo tampoc conec a ningú ja...
Núria ha dit…
Hi ha gent que em diu, "tot això passava en un bloc d'apartaments"? I mira que me n'he deixat de coses!! Uf, tota la història del risitas, l'orella que camina (haha, te'n recordes?, l'àvia aquella que sempre escoltava des de la dutxa!). Els de sobre nostre, primer els de Huesca i després els impresentables que sempre feien obres a l'estiu i deien que ells no eren, la "sonrisa profiden", l'espia del pàrquing (sempre feia veure que netejava el cotxe per estar a l'aguait de tot), el César (ai, me l'he deixat, el del bar de sota que encara no se sap qui li tirava una galleda d'aigua cada nit des de la piscina a les 11 en punt)... Sí, sí, moltes coses més falten.
Núria ha dit…
Ostres, que ruca! M'he deixat un fet moooooooooooolt important! El tornado que va petar les vidrieres d'unes quantes terrasses!!!!! Una nit ens vam despertar amb un soroll de trencadissa molt fort. Sentíem el vent, les lliteres de l'habitació es movien i molts llamps i trons. Al matí, quan ens vàrem llevar, l'edifici era ple de vidres de finestres i terrasses que s'havien trencat. A la platja havia desaparegut un bar sencer i les barques del club nautic estan repartides per tot el poble. Havia passat un megatornado!!!! Quina por vaig passar!!!!!!!!!
Marta ha dit…
i una no deia que se li movia la nevera pel passadis....??jajajjajaja...sort que jo no hi era el dia del tornado....

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...