Apunts 2

Au, ja hi som, ja els tinc a tots dos amorrats a la tele, mirant futbol. A la tarda bàsquet i a la nit futbol. I si no t'agrada, et fots. Ni les notícies són capaços de respectar!! Coi, ni que fos la final de la Champions... O, diu el Quim que sí, que és com si ho fos perquè són els dos millors equips d'Europa. Però si és el primer partidet d'una lliga! No miro el partit però el sento perquè fins que no tinguem l'estudi en condicions tinc l'ordinador al menjador. I els comentaris dels periodistes (?) són patètics. Parlar per parlar, millor callar. I per què criden tant? I aquest to de veu, estrident... No poden tenir la veu una mica més greu? Ara tot són tipus Canut. Maaaaaaaaaaaaare meva... Aquesta expressió és el segon dia que la faig servir al bloc. És la que utilitza el Quim quan li dic que alguna cosa que fa no està bé o jo no hi estic d'acord. Com que normalment no comparteix el meu raonament marxa dient això de maaaaaaaaaaaaaaaare meva. Ah, em fot negra. Traduït és un "estàs carregada de punyetes" o "no en tens ni idea" o "quina parida, passo de tu"... Depèn del context.
Bé, paciència, aprofito per escriure una estoneta que tinc molts apunts que he anat acumulant durant aquests dies però, renoi, amb tant sotrac polític no he tingut la oportunitat de penjar res. Som-hi.

1. Angel Ros i la Diada. L'alcalde de Lleida va fer un escrit al diari Segre l'11 de setembre. Comença així: "Arribem un any més a la nostra Diada Nacional, amb plena llibertat i democràcia, la qual cosa constitueix el primer motiu de celebració, perquè mai la Catalunya moderna havia gaudit d'un període tan llarg de llibertats individuals i nacionals." Per escriure això, millor deixar un requadre en blanc, eh? Ja està bé de tractar-nos a tots com uns... és que la diria molt grossa.

2. Diada a Calafell. Gratament sorpresa. Un poble d'estiuejants metropolitans de segona residència tipus Corbacho o Montilla. Però aquest any, els de tota la vida, els calafellencs de veritat, comerços inclosos van penjar les senyeres al balcó i mooooooltes estelades. Tantes, tantes que es varen esgotar i la feina que vàrem tenir per trobar-ne una. Perquè també la vam penjar.

3. Diada a la Seu. Només una ballada de sardanes? Fins i tot a Calafell es varen fer més coses!!!

Goita, ja ha acabat el partit. Ja veus, ni un gol. Per això tanta comèdia? Ffff.

4. TV3 comença de nou. Au, li donarem un vot de confiança. La programació em sembla prou atractiva. Ja veurem què tal anirà tot, si en Xavier Bosch podrà fer el que voldrà, si els dos paios de les tardes sabran fer bé les coses... Ja veurem. A qui ja li he donat el vot de confiança i li he retirat és al Manel Fuentes a Catalunya Ràdio. M'ha durat menys que la Bonet. La tertúlia amb el Xavier Sardà, de pena, fora crosta. I l'entrevista a l'Artur Mas molt fluixeta, no el va collar gens ni mica, quin avorriment. Així que, Basté, no ets l'amor de la meva vida però continuarem al teu costat un any més.

5. Souvenirs catanyols. Resulta que des de la Gene es va "recomanar" que es canviés el tipus de souvenirs pels turistes i que s'enduguessin alguna cosa més típica de Catalunya, ceràmica trencada per exemple, com la que feia en Gaudí. Sí, el drac del parc Güell, la Pedrera, plats d'aquest estil. Però noi, hi ha algú que no acaba d'entendre-ho que això del "tipical spanish" no és "tipical catalan". La ceràmica trencada sí es fa però amb estatuetes de sevillanes, toros, banderes espanyoles... Fantàstic, patètic.

6. Esmorzars de diari. Hi ha gent que es deleix per un esmorzar de forquilla, jo sóc feliç amb un esmorzar de diari. A Calafell em llevo, vaig a comprar el pa i el diari, preparo un bon pa amb tomàquet i el cafetonet i a llegir el diari. I si els altres encara no s'han llevat millor!!

7. On vivim? I un dia d'aquest d'esmorzar de diari quasi m'ennuego. Les notícies eren: prohibició de la consulta d'Arenys, permís per la mani de la Falange (per cert, feien prou pena, no?) i judici al jutge Garzón per obrir la caixa del franquisme. Si el abuelo aixequés el cap pensaria que ell no ho hauria fet pas millor.

8. Carta del dia a l'Avui d'un professor de secundària jubilat. Parla de les causes del fracàs escolar. En dóna la culpa a un política educativa que no afavoreix la cultura de l'esforç, el permissivisme dels pares que eduquen els nens pràcticament sense límits i consentint-los tot, la falta d'autoritat dels professors que tenen poc suport de l'administració i les famílies i, sobretot una política educativa "progressista" (les cometes les poso jo) orientada a donar més importància a la igualtat (que ha resultat a la baixa) que a la recerca de l'excel·lència. Us felicito, Frederic, jo no ho hagués dit millor.

9. El Tete. El conseller Maragall ha dit que tots els centres escolars comencen el dia que toca i sense cap incidència. Com caigui algun "totxo" al cap d'un nen de l'Albert Vives ja veurem que passa. Però a part d'això, total aquí dalt qui li importa, diu que el sistema d'adjudicació de places d'interins és millor que mai. Ah, fantàstic. Per això profes de Puigcerdà han d'anar a treballar a Cadaqués i els de Cadaqués a Olot i els d'Olot a Puigcerdà? Diu que tothom té dret a un ensenyament de qualitat i amb el nombre de docents que toca. Serà de qualitat el de Cadaqués que té un profe de Puigcerdà que passa 5 hores al dia al cotxe per carretes dolentíssimes i fent 400 km cada dia? O, per contra, deixant la seva família i llogant un pis a Cadaqués, amb la càrrega emocional i econòmica que això li comporta? Felicitats, senyor conseller! Clar, com que vostè sempre viatge amb xofer i per autopistes... I per posar la cirereta al pastís diu que si un interí no vol anar on li ha tocat sempre pot renunciar a la plaça. Sabeu què vol dir renunciar a una plaça d'interí? Vol dir, saltar de les llistes, anar a la cua i perdre tot el que durant anys has anat acumulant. Un cop, davant meu, en una adjudicació de places, a una noia amb anys d'experiència li van assignar la plaça a Tortosa. Ella era del Maresme. La noia tenia dos fills petits, un de tres anys i un altre de mesos. Plorant, suplicava que no li fessin agafar la plaça, que la deixessin a la llista sense feina fins que sortís una substitució però que no la fessin fora. La resposta va ser prou contundent: "Fes com fa tothom, lloga't un pis a Tortosa i ja veuràs els nens el cap de setmana". La gent que érem allà vàrem protestar per aquella actitud tan miserable i ens ho varen deixar molt clar, si no ens agradaven les regles del joc hi havia més gent a les llistes que estaria encantada de treballar ni que fos a Tortosa. Mala pècora... Sempre he cregut que la solució seria un incentiu econòmic, un plus de desplaçament per anar a treballar suposem a més de 50 km de casa teva. Segur que molt profes agafarien places a Tortosa, Cadaqués o la Seu d'Urgell. A Andorra hi ha un suplement per anar a treballar al Pas de la Casa i jo també cobrava un plus de desplaçament de l'Ajuntament de Barcelona per anar a treballar a Castell de Sant Foix que era fora de la ciutat comptal però de titularitat municipal barcelonina.

10. Portàtils pels nens. Que bé, que moderns. A mi em sembla fantàstic però també hi ha hagut molts profes "apalancats" durant tots aquests anys que ara han de córrer per posar-se al dia i encara es queixen. Però jo em pregunto: què passarà quan un portàtil s'espatlli? El nen estarà fora d'òrbita fins que s'arregli? Qui pagarà la reparació? I si cau, o es dóna un cop? Ja sabem com els nens fan anar els motxilles. I aquests portàtils diuen que se'ls podran endur a casa. Us imagineu milers de nens pels carrers de Barcelona, al metro... amb un portàtil sota el braç? Xoriços a l'atac!!! Com deuen estar esperant aquest moment. Pel demés, visca la tecnologia però això no farà que els petits i no tan petits aprenguin més i millor.

11. Coses de nens. Els nens en diuen de molt divertides però la meva filla és la hòstia. Té un vocabulari fluït i raonaments d'adult, a vegades més madurs que els del seu germà. Però té el do de canviar una paraula per una altra. És molt divertit perquè evitem riure davant d'ella, només li diem que no és diu així sinó aixà, i després ja ens tronxem, ja!. Algun exemple: al cotxe hi porta un avalador en lloc d'un elevador, li han de fer una ortografia enlloc d'una audiometria, neda clor enlloc de crol, aquest any vol jugar a tennis però només mitja jornada enlloc de mitja temporada i sempre li piquen les orquídies enlloc de les ortigues. Què voleu que us digui, és la Laia! Ara que després de llegir avui la columna de l'Albert Pla a l'Avui no veig que sigui una cosa tan estranya.

Apa, jo esperava que després del superpartit fessin més notícies!!! Doncs res, ja comprarem demà el diari... De fet, han tancat la tele, tots dos han pujat a dormir i m'han deixat aquí sola, ben tranquil·leta.

Comentaris

Cesc Ginesta ha dit…
Maaareeeeeeeee!! quin tip d'escriure!!
ah, peró tens raó amb quasi tot. I dic quasi perque avuï el basquet és a l'hora del futbol d'ahir... je je je......

Cesc
Núria ha dit…
Cesc, ja, ja, ja. Què creus que faig ara aquí davant? Els altres dos gamarusos tornen a estar amorrats a la tele veient a l'engominat aquest i les seves super estrelles! Ara, si em dones a triar, em quedo amb el bàsquet!!
marc ha dit…
Maaareeeeeeeee!! quin tip de riure!!

1. Angel Ros i la Diada.
Boníssim. Haha.

2. Diada a Calafell.
Sí, alguna cosa canvia.

3. Diada a la Seu.
Rajona, que ets una rajona, hehe.

4. TV3 comença de nou.
No m'interessa gaire. No suporto l'Espartac, ni el Fuentes, ni el Basté, però faré com tu.

5. Souvenirs catanyols.
Ah sí?
Núria ha dit…
marc,
aquest vespre et dedicaré una entrada molt folclòrica
Joana ha dit…
Quin descans! Amb tot el que has dit. Totalment d'acord. Ahir, ho comentàvem amb unes de la feina, el desplaçament dels mestres, pensen amb el cul, segur que hi ha algú més proper, però no, és massa feina i pensar massa, poder quadrar aquestes coses. Pel que fa als nens, a l'ensenyament i els portàtils, cada dia que passa ho veig més lleig, no sé si aprenen i si aprendran res. Els pares s'han queixat durant anys del preu dels llibres de text, però els hi costarà menys diners, no ho sé i ho dubto, però com vesteix dir que el teu fill estudia al cole amb un ordinador, això si, deixant-s'hi la vista! que amb les pantalletes dels miniordinadors, ja s'ho gastará la mama i el papa en ulleres i oftalmòleg. I amb això de les noves tecnologies i ser tots tan moderns, ningú no ha pensat en les editorials de llibre de text, que aquí els únics que faran l'agost al setembre són els senyors de Toshiba, que és qui ven els ordinadors.
Divertida la teva nena! són divertits els nens, tenen sortides molt bones.
Núria ha dit…
Avui la Laia n'ha dit una altra. Portava un full ratllat per fer-hi una redacció. Deia que era una pròrroga i resulta que volia dir una pauta!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...