Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2009

Ja era hora!!

Imatge
Aquest matí he anat a treballar. Us ho juro, he anat a treballar. I mentre treballava, de tant en tant, ensopegava. I he fet un esforç per recollir de terra el que em privava de caminar. I ves, què n'havia de fer... La meva mare em va ensenyar que s'han de collir les coses de terra. I així ho he fet. També m'han explicat que les coses, abans de reciclar-les, s'han de reutilitzar. I mira, he pensat que si m'ho enduia cap a casa en podria fer alguna cosa. Tots menys el vermell, encara que podria haver estat bé... I res, a l'hora de sopar cap a la paella.




Ja era hora, creia que aquest any no en trobaria ni un!! Rovellons un darrera l'altre, mollerics (a casa sempre n'hem dit pinetells) i fins i tot algun cep. Els pinetells no tenen gaire valor culinari i això fa que la gent no els culli. A casa sempre ens ho hem menjat tot i passadet per un allet i julivert també tenen la seva gràcia. Ara, els rovellons.... Maaaaaare meva, els rovellons!!

Apa, que si enlloc …

L'Oasi català (III)

L'última entrega del culebrot calafellenc.

Amb tanta gent podeu imaginar que hi havia marros. Molts no deixaven de ser historietes d'estiu però algunes d'elles van anar molt més lluny i en sortiren algunes parelles que encara ara duren. Els Bordanova i els Serafí ara són família i entre tots tenen 3 apartaments. Els Bordanova tenien 3 fills, dues noies i un noi. Una noia es va casar amb el Palacio i tenen un apartament per a ells sols, el fill Bordanova es va casar amb una Serafín i ara passen els estius a casa d'ella. El pare Bordanova es va morir fa uns quants anys i al seu pis ara hi van els néts i besnéts, tant de la banda Palacio-Bordanova com de la banda Bordanova-Serafín. Així que, si busques algú de la família no saps mai des de quin balcó et sortiran.

El fill gran dels Diumenjó també es va ajuntar amb una filla dels Freixeda. Ara hi viuen i tot a casa d'ella. No són els únics que varen decidir instal·lar-se a l'edifici o en algun altre lloc de Calafell …

L'Oasi català (II)

Seguim la història on la deixàvem ahir.

Però les coses van començar a canviar i algunes de les grans fortunes es varen volatilitzar: els Guíxols, els Ferrer, els Gual, els Pet... Tots varen haver de vendre els apartaments perquè la crisi del 73 els va agafar de ple. Totes aquelles excentricitats, les mostres de riquesa, les minyones... Tots varen marxar amb la cua entre cames. No, tots no, els Pet van mantenir l'apartament sense complexos, treballant als bars del poble per poder pagar la casa. Eren gent que venien de molt avall i no els va fer res començar de zero, que tothom ho sabés. Pels altres era una humiliació. Fa dos o tres anys, un cop morts els pares, les filles Pet varen vendre l'apartament.

Els Boix, els dels matalassos, tenien uns quants fills que entraren plenament en el moviment hippie. Això els portar uns quants maldecaps. Passejaven per Calafell i dins de l'edifici amb tots els seus amics, col·legues de pau i amor. Les maneres de fer d'aquest col·lectiu, …

L'Oasi català (I)

Amb tot el merder del cas Millet ha tornat a sortir el famós Oasi català i la impunitat de la que gaudeixen. Això que explicaré ara ho vaig escriure aquests dies a Calafell, quan el sr. Millet encara no ens havia explicat que bé ha viscut durant 30 anys, i ho havia titulat així, l'Oasi català.

Aquests dies a Calafell mirava l'edifici de casa nostra des de la platja. Feia un repàs de la gent que hi vivia o hi havia viscut, dels que hi eren i els que ara hi són. Ha passat tanta gent en més de 40 anys...! I pensava, mira que n'érem i som de diferents tots plegats però en conjunt formem part de la nostra història i, perquè no, un exemple clar de l'evolució de la societat catalana. Ben mirat, un petit Oasi català.

Explicaré una mica el perfil dels qui hi han deixat empremta però canviaré els noms. De totes maneres, qui hi hagi viscut segur que els identificarà. No ho faré tot en un escrit, seria molt llarg i avorrit. Avui en faré la presentació i explicaré com era aquella soc…

Pixapins d'arreu del món.

Imatge
Ep, nou apartat el MAAAAAARE MEVA!Per destacar alguna frase o fet puntual que es mereixi aquesta expressió. Començo amb una frase que he hagut de llegir tres vegades perquè creia que no entenia bé.

Anem pels pixapins.

Aquest estiu, com és costum, he voltat molt per la muntanya i he passat estones divertides. En alguns casos ha estat millor l'estudi etològic de la gent que volta la muntanya que els propis estudis de fauna (sobretot si es tractava del meu estimat ocell daurat que brillava per la seva absència...). Realment, a la gent la veus venir i he descobert pixapins amb matrícula d'honor!!! Ara, tranquils barcelonins, que de pixapins n'hi ha a tot arreu. He trobat gent de ciutat molt amant i respectuosa de la natura i gent de pagès més ridícula que els mateixos metropolitans.
Fa uns dies voltava pels estanys de Pessons. Pessons és un rosari d'estanys glacials que són la capçalera del Valira d'orient, a Andorra. Els estanys són envoltats de rocs de granit. Una famíl…

Souvenirs catanyols

Imatge
Aquesta entrada la dedico al Marc. Una imatge val més que mil paraules, oi?. Si Gaudí aixequés el cap... Ooooolé!





Apunts 2

Au, ja hi som, ja els tinc a tots dos amorrats a la tele, mirant futbol. A la tarda bàsquet i a la nit futbol. I si no t'agrada, et fots. Ni les notícies són capaços de respectar!! Coi, ni que fos la final de la Champions... O, diu el Quim que sí, que és com si ho fos perquè són els dos millors equips d'Europa. Però si és el primer partidet d'una lliga! No miro el partit però el sento perquè fins que no tinguem l'estudi en condicions tinc l'ordinador al menjador. I els comentaris dels periodistes (?) són patètics. Parlar per parlar, millor callar. I per què criden tant? I aquest to de veu, estrident... No poden tenir la veu una mica més greu? Ara tot són tipus Canut. Maaaaaaaaaaaaare meva... Aquesta expressió és el segon dia que la faig servir al bloc. És la que utilitza el Quim quan li dic que alguna cosa que fa no està bé o jo no hi estic d'acord. Com que normalment no comparteix el meu raonament marxa dient això de maaaaaaaaaaaaaaaare meva. Ah, em fot negra.…

Laporta, mon amour!

Imatge
Maaaaare meva, això bull!!!

Quina una n'ha muntat en Joan Laporta, per a alguns el president del Barça però per a altres comença a ser més que el president d'un simple club de futbol. I això emprenya...

En Joan Laporta és una persona que mou masses, resolutiu, que sempre se surt amb la seva. Impulsor de l'elefant blau, independentista declarat des de fa anys, ha lluitat contra impossibles com els Boixos Nois del Barça (qui se'n recorda?) i va treure el Barça de les catacumbes on el van deixar en Núñez i després en Gaspar. Contra tot pronòstic va guanyar les eleccions a tot un Lluís Bassat que ja s'estava fent els complements del despatx blaugrana a mida. Que n'aprenguin!

I un personatge així tots el volen, tots diuen que té un lloc a casa seva. Tot lloances, pentinades i ensucrades. És com una noieta bufona i amb molts diners que té tot de pretendents al voltant i que farien el que fos per casar-s'hi. Però ai, avui ha fet l'ullet a un d'ells, justament…

Anònims

Tornem de les vacances de setembre, després d'uns dies a la platja sense gent (quin luxe!), sol però sense calor exagerada... Però amb una cosa al cap, reprendre un tema que deixava a l'aire just abans de marxar: els anònims.

En l'escrit sobre la Festa Major hi van deixar el seu comentari algunes persones anònimes, amb nom per identificar-se mínimament o sense. I vaig fer algunes reflexions sobre aquest fet. He de dir que algun d'ells va pagar un moment de mala llet que, pobre, no tenia res a veure amb ell però és que me n'adono que sota la denominació d'anònim tothom es permet el luxe de dir el que li dóna la gana. Molts cops es sobrepassen els límits del respecte, es diuen coses que un no s'atreviria a dir signant amb nom i cognoms.

També vaig fer la reflexió que sempre he respectat la condició d'anònim de la gent que deixa comentaris sempre i quant rebi el mateix respecte. Hi ha gent que és vergonyosa, tímida, que potser és una manera que té d'expr…

11 de setembre del 2009

Aquest any, l'11 de setembre bull. En Pep Sala té una cançó que cada cop que la sento m'emociona perquè defineix molt bé què sóc, per què ho sóc i què passa al nostre país. La cançó ja té uns anys i parla de l'11 de setembre de 1977 però enguany és ni feta a mida. Atenció a l'estrofa següent:"aquella gent que ens oprimien ja fa molt temps que van marxar,però el pare em deia, no pateixisque tard o d'hora tornaran"I aquí els tenim, disfressats de tots colors!!Gaudiu la cançó i BONA DIADA!


Passi-ho bé i fins la setmana que ve.

Ep, amics i no tan amics.

Marxo uns dies fora i no vull estar tot el dia pendent del bloc. I per evitar sorpreses, durant uns dies els comentaris només es publicaran un cop els rebi jo.

També és una recomanació a tots els que durant un temps marxeu i deixeu el bloc obert. De fet, he d'actuar amb coherència ja que a l'escola, que també es fa educació cibernètica, era un dels punts en que insistia més. Ostres, els adolescents sí que s'insulten en els blocs, mare meva, quants merders vaig haver de solucionar, amb la poli pel mig i tot!!

Això sí, l'11 de setembre buscaré algun ordinador per penjar-hi alguna cosa i el 13 de setembre espero que sigui un gran dia i que tots en prenguem nota.

Vacancetes (III): Breda

Imatge
L'última tongada de vacances del juliol.

Us sona aquesta imatge? Ventdelplà. Una panoràmica semblant del poble surt a la sèrie. Breda és Ventdelplà. El David hi té arrels per part de mare, més concretament a Sant Feliu de Buixelleu. A Breda hi mantenen la casa de l'avi. Hi vàrem estar una setmaneta i des d'allà vam fer algunes sortides.

Girona. Hi havíem d'anar per a veure Harry Potter en català i vam aprofitar el dia per fer una visita al casc antic de Girona. Sempre m'ha agradat: els ponts sobre el riu Onyà, les cases de colors, el call jueu, els patis, els jardins...

Quan treballava a Castell de Sant Foix, la setmana de les flors de Girona hi anàvem a arreglar alguns dels jardins. Aquella setmana Girona s'omple de flors. És molt bonic, ho recomano. No sé si els nois de Castell de Sant Foix encara hi van... Als nens els va agradar, sobretot al Quim (hi ha alguna cosa que no l'emocioni?). Ja va dir que estaria bé viure a Girona i volia buscar informació sobre…

La Festa Major: com es fa el balanç?

Aquests dies es fa balanç i crítica de la Festa Major de la Seu. Com sempre, molt fàcil criticar i més fàcil no aportar cap idea positiva. Si no t'agrada una cosa digues com ho voldries, no?
Progres-PSC de la Seu han fet un comunicat on diuen que molta gent es queixa, que està descontenta i un dels seus màxims arguments és que s'ha format un grup al Feisbuc. Doncs què voleu que us digui, si això és la vostra Força Major... Hi esteu ficats en això del Facebook? La gent s'apunta a tot el que li arriba, sobretot els més joves! Bé, i no tant joves. Fa uns mesos un amic meu va crear un grup antigomina, en conya, i té un munt d'adherits! I vàrem riure amb ganes de l'estupidesa d'això Facebook.
Com que sóc una tafanera he entrat en aquest grup que es queixa de la Festa Major i he observat aquests sis cents i pico. Mare meva... però si hi ha alumnes meus de tretze i catorze anys de l'escola andorrana!! I amics dels meus fills... M'hi jugo un pèsol que hi ha amics…

Apunts

A vegades hi ha temes que voldria comentar però no són prou com per fer un article o no tinc temps. Altres cops, passa que hi ha molts temes de què parlar i no dono a l'abast. El Marc i la Josefina han ideat els flaixos, molt bona idea, una cosa semblant tenia ganes de fer jo, ja fos com escrit o a les bandes de la plantilla, com el nou apartat Avui recomano...

No penso copiar els flaixos però, de tant en tant, faré algun escrit amb apunts varis per aglutinar tot tipus de temes i comentaris que volen pel meu pensament en aquell moment. No és el primer cop que ho faig, de fet. Així que aquí van tot tipus d'apunts: política, esport, actualitat...

1. Esports. En Ricky (o sigui Ricard, eh?) Rubio se'n va al Barça. Com a mínim última notícia d'avui mateix perquè aquest noi canvia més d'idea que en Piqué de jaqueta. Nen, ja prou no?. M'estalvio alguns adjectius que t'anirien a mida. El que li va fer a la Penya amb la demanda no té nom. Et formen, et donen una fama…