Jordi Sabater Pi

El 9 d'agost es va morir en Jordi SabaterPi. Per a molts, un desconegut. Per a molts que n'han sentit a parlar, el descobridor de'n Floquet de neu. Per a uns quants, un gran etòleg. Què és un etòleg? Algú que estudia el comportament animal. De fet, un psicòleg no deixa de ser un etòleg més però especialitzat en una espècie animal concreta.


Aquest desconeixement per part de molts de qui era en Sabater Pi fot. Però més fot la ignorància o superficialitat d'alguns mitjans de comunicació. El titular de la notícia més llegit ha estat: "mor Jordi Sabater Pi, el descobridor de Floquet de neu" o "mor Sabater Pi, el pare de Floquet de neu". Doncs ni una cosa ni l'altre. En Sabater Pi no va descobrir en Floquet de neu, li van portar al seu campament científic en condicions deplorables. I no n'és pas el pare, coi, ni que l'hagués fabricat!. En Sabater Pi va portar en Floquet de neu a Barcelona. Sí, i què? Això és el més important que va fer en Sabater Pi, o pitjor, l'única cosa? Doncs mireu, això és un detall insignificant dins la trajectòria científica d’en Sabater Pi. Gran etòleg, primatòleg i dibuixant. Una eminència. Si voleu conèixer la seva persona podeu llegir-ho aquí.
En Sabater Pi va deixar alguns descobriments molt més importants que el del goril·la blanc, va llençar la teoria que els ximpanzés tenen cultura, és a dir, no tot el que fan o deixen de fer és innat. Aprenen i passen el coneixement els uns als altres i, el més important, són capaços de fabricar eines. I per fabricar eines es necessita desenvolupar un pensament constructiu, no fer les coses per instint, és a dir, raonar. Va arribar a aquesta conclusió després de veure com uns ximpanzés de Guinea equatorial extreien tèrmits dels seus caus i una substància enganxosa que els aportava molts nutrients amb uns pals que ells mateixos es fabricaven: agafaven branques, treien els branquillons, les pelaven i utilitzaven les que més s’adaptaven als forats dels termiters. I això ho aprenien els més joves veient com ho feien els més grans.
Fa uns vint anys, el zoo de Barcelona va instal·lar uns termiters artificials a la instal·lació dels ximpanzés.
Nika, una de les ximpanzés del zoo de Barcelona dibuixada per en Sabater Pi

A dins hi posaven iogurt, simulant el líquid enganxós que trobaven a la selva. La qüestió era: "què faran els ximpanzés?" A la instal·lació hi havia ximpanzés nascuts en llibertat i altres nascuts en captivitat, mai havien vist un termiter. També se'ls va proporcionar branques d'arbres. Era qüestió d'esperar a veure què feien. Doncs ho varen fer, després observar durant dies el nou artefacte, jugar amb els pals, acostar-se al termiter amb cautela, varen ser capaços d'agafar els pals, pelar-los, introduir-los als forats, treure el iogurt i menjar-se'l. Curiosament, la primera en aconseguir-ho va ser una ximpanzé nascuda en captivitat però els ximpanzés d'origen "lliure" també hi estaven treballant de valent en el tema. Un cop els primers varen extreure el iogurt els altres van començar a fer-ho també.

En aquell estudi hi vaig posar el meu granet de sorra, era la meva primera intervenció en un projecte d'investigació real. Hi vaig ser uns quants anys al zoo, de becària fent estudis d'alimentació de goril·les i més tard, de profe de les pràctiques dels cursos d'etologia i primatologia que es feien des del departament d'Educació del zoo. Vaig aprendre molt, sobretot que el lema més famós aplicat als científics és del tot cert: "la paciència és la mare de la ciència".


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...