Jo no vull acatar

Zapatero deia fa uns dies referint-se a la propera sentència del TC de l'Estatut:

"Esperem que surti la sentència i tothom tindrà dret de valorar-la i l'obligació de respectar-la".

En aquesta línia estan parlant altres polítics de diferents partits catalans: s'haurà d'acatar encara que no ens agradi, s'haurà de respectar, s'haurà de complir ens agradi o no, farem el que digui el TC...

Avui, li fan una entrevista al president Pujol a l'Avui i no m'agraden, ni accepto ni entenc les seves declaracions. Sincerament, m'entristeixen. És el posat de cornut, pagar el beure i agraïts, encara? Ara toca fer d'ovelleta obedient? M'entristeix molt veure com una persona com el president Pujol diu una cosa així...

(...) "I s’ha d’acatar la sentència?
Miri, això d’acatar o no és ridícul. Esclar que acatarem. Catalunya sempre ha acatat. De grat i convençuda a vegades. Fins i tot algun cop exercint lideratge. Altres cops ha sigut per força. No li ha quedat més remei. Amb el temps de vegades les coses han canviat, però d’antuvi ha acatat. Ja sigui en el segle XIX perquè els militars bombardejaven Barcelona, ja sigui per pressió política, ja sigui per asfíxia econòmica. O per les dictadures del segle XX." (...)

El president continua dient que primer hem d'acatar i després ja en parlarem. Però veient com respon el Govern de la Generalitat a l'hora de defensar Catalunya ja veig que acatarem i aquí s'ha acabat tot... I què vol dir això que Catalunya sempre ha acatat? Sembla ma mare, hòstia, que no vol posar una vitroceràmica perquè sempre ha cuinat amb fogons de gas!! I jo dic, sí, sempre hem acatat i així ens ha anat, ens va i, si continuem així, ens anirà. Ara els de la E diran que sóc una immadura, que tinc molta pressa... Què hi farem, alguns maduren més que altres, per a ells dec ser una simple "prepúber" que encara no li ha vingut la regla del pensament.

Però llavors rellegeixo l'article de la setmana passada que recomanava de l'Alfons López Tena. I un home com ell i el que diu em mereixen tot el respecte i me'l crec. Hi ha un paràgraf que diu:

(...) "l’Estatut d’Autonomia de Catalunya no pot ser aprovat, modificat, ni derogat unilateralment per les institucions espanyoles, perquè qualsevol modificació o derogació que per iniciativa del nostre Parlament aprovin les seves Corts no té validesa legal mentre no l’aprovi el poble català en referèndum. Fa més de tres anys que és vigent un Estatut aprovat en referèndum, i qualsevol anul·lació que del seu contingut faci el Tribunal Constitucional espanyol no és vàlida ni produeix cap efecte jurídic mentre no la ratifiquem els catalans també per referèndum.

Són les regles del joc establertes en la seva Constitució, que ara incompliran pretenent derogar articles vigents per la decisió unilateral del seu Tribunal Constitucional. Caldrà aprovar aquestes modificacions i derogacions en referèndum, que, també segons la seva Constitució, el govern espanyol està obligat a convocar. Mentre no ho faci, i mentre els catalans no ho referendem, les anul·lacions del Tribunal Constitucional no tindran cap validesa legal, i continuaran vigents els articles que hagin declarats nuls." (...)

Alguna cosa semblant, molt fluixet o silenciat expressament, ha dit la Montserrat Tura i alguna diputada més del PSC. Avui també surt la Dolors Camats, dient que s'hauria de dur al Tribunal Europeu. Ostres, tot dones... Que no hi ha pebrots? (mai més ben dit, he, he). M'agrada la Tura, sempre m'ha semblat molt coherent i bona política. Era l'alcaldesa de Mollet quan jo hi treballava. I com l'han arraconada els... (ui, després diuen que insulto...).

Llavors penso, si ho diu en López Tena deu ser veritat, jo que no n'entenc de lleis. I, doncs, com és que cap força política en pes s'agafa a aquest punt de la Constitució i diu que la retallada del TC sí que és anticonstitucional? No ho entenc... El que s'hauria de fer és passar del que digui el TC, no? Perquè, per aquesta raó, si un dia declarem la independència de Catalunya, també acatarem? Per què uns senyors feudals han de dir a callar i fer el que diem com si fóssim nens petits? Sabeu aquella cançó del gall i la gallina que s'estaven al balcó? Els que teniu nens petits segur que sí. Hi ha un tros de la cançó que el gall fa un petó a la gallina. Llavors la cançó fa: "dolent, dolent i què dirà la gent?'" i el gall contesta "que diguin el que vulguin que jo ja estic content". Doncs això faria jo, que el TC digui, faci, retalli i mani el que vulgui que nosaltres farem el que ens doni la gana, per llei, perquè ho diu la Constitució i aquí tothom a callar!

Crec que queda prou clar: JO NO VULL ACATAR.


Comentaris

Aligot ha dit…
Doncs ho veig com tu, Núria. D'acatar re de re. No puc entendre el president Pujol. No puc entendre per què té tanta addicció a Espanya, què hi troba, què li dóna, què en treiem. Via recta, via fora, això ens cal.
Molt bon article.

Jordi

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...