De cursa en cursa i tiro perquè em toca

El cap de setmana passat va tocar altra cop cursa de muntanya. Aquesta vegada era dura ja que es pujava al Comapedrosa, més de 22 km de recorregut i més de 2200 m de desnivell positiu. Vaja, una bestiesa. El David va fer el recorregut A, amb 5 h i mitja i el Quim el recorregut B. Llàstima que el Quim es va fer una estrebada al genoll i va arribar en 13è lloc perquè podia haver entrat entre els tres primers. Sort que la torçada no va passar d'aquí...

De Travessa de la Massana i Ordino. Repte 2942,6. 2 d'agost del 2009

La Laia i jo vàrem fer el circuit C, una passejadeta per dins una avetosa que envolta el poble de Pal. Jo sempre tinc feina en aquestes curses: he de fer fotos durant el meu circuit, fer fotos dels corredors quan arriben, de la sortida, dels patrocinadors... La Laia també té feina. És l'ajudant del Putxi que s'encarrega de tenir al moment les classificacions passades a éxcel dins la furgo i anar imprimint els diplomes. La Laia els reparteix a cada participant, penja les classificacions... i després de dinar sempre és la mà innocent que treu els números del sorteig. Més d'un cop ha tret el seu!! Jo, abans de marxar, recullo els resultats i, si se n'han fet, les fotografies d'algun altre punt del recorregut.

De Travessa de la Massana i Ordino. Repte 2942,6. 2 d'agost del 2009

Quan arribo a casa sóc la que tinc més feina amb la web: penjar resultats, les fotos, actualitzar els enllaços i la informació de la web i, finalment, fer la crònica de la jornada (aquest cop no la penjo, llegiu-la des de la web). Fa uns dies, parlàvem amb el Joan que des de la primera cursa i, sobretot, des de que la web està operativa, la infraestructura al voltant de les curses ha millorat moltíssim. Veient com funcionen algunes altres, com es dóna la informació, com es fa el marcatge, com es gestionen els controls, els avituallaments, els premis, la rapidesa en aconseguir els resultats, el format éxcel passat a pdf pràcticament al instant i tenir-ho tot enllestit la mateixa nit de la cursa fa que l' organització sigui difícil de superar. No em tiro pas totes les floretes a sobre, les tiro a tot l'equip que es belluga al voltant d'aquests esdeveniments que amb els anys s'han convertit en uns veritables experts. Ai, ja veig alguna cara morruda... l'Escanyabocs de la Seu també té una gran organització al darrera... De totes maneres tenen una cosa que sempre els falla i a nosaltres no: el temps!!!! Aquesta any es va passar toooota la nit tempesta rera tempesta però la cursa es va poder fer amb un Sol esplèndid. En canvi, l'Escanyabocs sempre és aigua i més aigua... En lloc d'Escanyabocs jo el rebatejaria com Ofegabocs!!! He, he...
Aquesta cursa, la de la Massana i Ordino, ja fa tres anys que hi participem i està maleïda. Just el cap de setmana de la cursa és la festa major del Poble-Sec i dissabte a la nit fan sopar i ball just sota de casa. Insoportable. Mentre sopen rai, però cap a la una de la matinada comença un paio a cantar tot tipus de mandangues de festa major. I, valga'm Déu com canta!! No en penso fer cap qualificatiu, l'any que ve us convido a sentir-lo... El pitjor de tot és que quan aquest tipus acaba el seu repertori, passades les quatre de la matinada que dubto que el permís arribi fins a tan tard, els veïns borratxos (ho escric així perquè vull suposar que no és el seu estat normal...) agafen el micro i, ala, a veure qui diu la bestiesa més gran, l'acudit més dolent o fa més galls. Tot això ho intentem aguantar amb la finestra tancada però entre la calor, l'òrgan electrònic i els galls no hi ha qui dormi... Total, aquest any plegaven cap a les cinc passades i nosaltres ens llevàvem a les sis. Fantàstic. A quarts de set pujàvem cap Andorra fregidets, fregidets, amb unes ganes de córrer... El que tenia ganes és de posar els altaveus a la terrassa i deixar sonar música estrident fins ben passades les tres de la tarda!!! Direu que sóc una amargada però és que ja van tres anys seguits de cursa de la Massana sense dormir la nit abans!! Per l'any vinent la proposta que he fet a la família és ferma. Encara que ens surti un pèl car, pugem a dormir a algun hotel d'Andorra.

Però no tot queda entre les quatre parets de casa. Aquest cap de setmana, ahir concretament, vàrem anar cap a l'altra punta del Pirineu, a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà). Allà, el Quim i el David corrien la cursa del Fau. El David va fer els 22 km de 2h 37 minuts, res a veure amb les cinc hores i pico de la Massana, un terreny molt més dur. El Quim no es va quedar pas curt, la va fer en 2h 39 minuts, dos més que son pare!! L'any que ve crec que el pot atrapar. Un va a l'alça i l'altre de baixa... Ostres ja li he fotut dos pals al David en quatre línies, entre l'Escanyabocs i això... La veritat és que tots dos tenen molt mèrit. A Andorra ja hi ha nens que corren, potser no tan petits com el Quim, però a la resta de curses no trobem mai nens que corrin la dels grans. A Ossera éra l'únic nen i aquí també. Li van donar una copa perquè no tan sols era l'únic nen sinó que va quedar per davant de molts corredors seniors i, a més, per segon any consecutiu. Li van fer dir algunes paraules (amb lo vergonyós que és...) i el varen batejar com a Quim Jornet! Amb curses com aquestes estic tranquil·la, la musculatura tampoc pateix molt, les que no li deixo fer són les més tècniques, d'alta muntanya. No tenim cap intenció de convertir-lo en un Kilian!! A córrer per gaudir i prou. Si l'esforç ha de significar sacrifici millor deixar-ho per més endavant.


Ara descansem unes setmanetes fins el 5 de setembre que hi ha la Trobada Atlètica d'Aristot i el 4 d'octubre l'última, cros vertical de Prat Primer (Andorra la Vella). I ja empalmem amb la temporada de bàsquet.
Bufa, entre les curses i el no dormir, després de rellegir tot això estic més que cansada!!!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...