Vacancetes (II): Ossera.

El diumenge 19 de juliol vàrem anar a Ossera. El Quim i el David corrien la cursa de muntanya que organitzen en aquest poble des de fa anys. Aquest cop la Laia també va participar, va córrer la cursa infantil per dins el poble. Amb gran estil, va fer el seu paper i es va endur una medalla i una bossa de llaminadures.

El Quim i el David, si fa no fa, van fer el mateix temps que l'any passat, una mica per sobre i tot, cosa que va provocar que el Quim estigués de morros tot el dia. Jo crec que no ho varen fer tan malament...

Després de la cursa es va fer un dinar popular. Aquestes iniciatives estan molt bé, un cop a l'any s'omple el poble de gent, gent sana que li agrada l'esport i la muntanya. Al final sempre acabes veient les mateixes cares a totes les curses! La propera toca aquest diumenge a la Massana. Aquesta és dura, pujada fins el Comapedrosa però , amb molt bon criteri (això ho pensa la mare...) el Joan obliga al Quim a fer el circuit B. L'A és massa dur per a un nen de 12 anys tenint en compte que muscularment encara està molt tendre.

Tornant a Ossera i a tota la vall de la Vansa (o Lavansa? Algú m'ho pot aclarir?). Quan arribo a indrets com aquests sempre em surt una expressió que al Quim i la Laia els fa molta gràcia: "això està on Déu va perdre l'espardenya!!". I en Quim, amb molt encert, l'altre dia em va dir: "però quantes espardenyes tenia Déu? perquè ja l'ha perdut a molts llocs!!". Doncs, creieu-me, Ossera és on Déu va perdre l'espardenya. És a la cara sud del Cadí i a l'altra banda de les muntanyes de Tost i Alinyà. S'hi accedeix per la carretera que va de la Seu a Tuixent (o Tuixen?) i Gósol. Des de Barcelona, per Solsona i Sant Llorenç de Morunys o Berga. Aquest diumenge feia airet i el dia era molt clar, amb unes vistes espectaculars. Ossera es troba elevat dins la mateixa vall.

És curiós veure el Cadí des de l'altre vessant. Acostumats sempre a veure les parets verticals i la forma sinuosa que el caracteritza des de la Seu (vessant nord) sobta que des d'aquest punt la muntanya pugi suaument cap el punt més alt de les parets. Fixeu-vos-hi, sinó, en la diferència de perfil d'aquesta foto i el que es dibuixa des de Prat de Cadí (capçalera del bloc).

Però anem a passejar pel poble, que és el que fem la Laia i jo quan el David i el Quim arrenquen a córrer. Es poden trobar tot tipus de productes que fan els mateixos habitants del lloc. Ho podeu veure al bloc de l'Albert. No és que sigui la setmana d'Ossera, ha estat casualitat fer aquests dos escrits en menys de tres dies. Ah, i calla!, si no recordo malament, crec que aquest dilluns passat, el suplement "Sortim" de l'Avui també en parlava! Al final, un poble on Déu... té més protagonisme que la mateixa Barcelona!. De tot el que s'hi troba a Ossera jo me'n vaig directament a la formatgeria de cal Codina, el Serrat Gros. Hi trobem la Mercè, ja ens coneix i tot... A la Seu en compro sovint: el Serrat Gros, lo Cadinell, lo Pebrat , el Tupí i els Xerris d'Ossera (amb oli). El que té més premis és el Serrat Gros però jo em quedo amb el Cadinell i el Pebrat!. La història amb la Mercè és ben curiosa. Fa un any i mig hi vàrem anar amb uns amics, deu en total, un cap de setmana. Així vaig conèixer Ossera. Érem per la zona, ara ho explicaré, i els vaig dir que no podíem marxar d'allà sense comprar formatges! La Mercè era acabant de replegar les cabres i va obrir per nosaltres. Ens va convidar a uns tastets acompanyats d'un porronet de vi. Vàrem comprar un munt de formatges, tret del Serrat Gros que encara no el tenia a punt. Doncs la Mercè se'n recorda d'aquell dia i de tots nosaltres!

Què hi feia amb uns amics per aquella zona? Era el mes de març, pel meu 40è aniversari, i el David va preparar (des del setembre!) una trobada amb alguns dels amics més íntims. Així, per sorpresa, em vaig trobar a Cal Paller (Padrinàs) amb vuit amics i un entorn magnífic. Va ser un regal molt bonic. El David diu que no li vaig arribar a agrair tot allò, que es va sentir decebut. Em sap greu que ho visqués així perquè per a mi va ser molt important. Prou que ho va aprofitar això una garsa que feia temps que el buscava... Crec que la sorpresa del moment (ells ho sabien des del setembre!), el lloc i la gent amb qui tenia moltes coses de què parlar (alguns feia anys que no veia!), va fer que jo no reaccionés, ni amb ell ni amb els amics. Era com en un núvol! Ni als amics els vaig donar les gràcies. També he de dir que no sóc de les que fa discursets sentimentals ni coses d'aquestes, sempre penso que faig el ridícul. Em costa parlar, prefereixo escriure. Vaig pensar en fer-ne un escrit al bloc però van passar els dies i allà es va quedar. Així que aprofito aquest moment per dir gràcies, David i gràcies als que vareu voler compartir aquell cap de setmana amb mi.

Seguim, Cal Paller és una cas rural magnífica. El lloc és idíl·lic, cuidat fins a l'últim detall, amb un menjar fabulós amb productes d'alta qualitat de la zona. Ho porten entre el Pep i l'Eva, que n'és la cuinera. Tots vàrem quedar encantats amb el lloc i amb ells dos. A mi m'agradaria tornar-hi. L'Ignasi i la Cristina, uns dels amics que varen venir, han regalat un cap de setmana a un dels germans pel seu casament!

L'únic problema de Cal Paller és que s'ha de reservar amb moooolta antelació. Sempre és ple. Això ja és garantia que el lloc és boníssim. En Pep ens va explicar com hi varen arribar a la Vansa, com els va enamorar i com de quatre parets mig derruïdes van aixecar Cal Paller. Un gran projecte tirat endavant amb empenta, ganes i bon tracte.

I res, ja teniu un altre destí per visitar: Ossera i tots els pobles del voltant, des de la Seu fins a Gósol. Una excusa per perdre-us-hi vosaltres i les vostres espardenyes.

Avui mateix passaré per l'Ajuntament de la Vansa i Fórnols a cobrar el xec, uns formatgets d'Ossera i un cap de setmana a Cal Paller, pels serveis propagandístics prestats!! (he, he...)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...