Vacancetes (I): prat de Cadí

Han estat dues setmanetes de vacances. La primera ens vàrem quedar a la Seu però no pas tancats a casa. Un dels dies vam fer una de les excursions que ens agrada: pujada a Prat de Cadí. Ara ja feia ben bé sis anys que no hi anàvem, ho vàrem fer amb la Laia a la motxilla!. Aquesta vegada, tot i que en algun tram deia que volia parar, va tirar ella soleta. Deu n'hi do el que camina quan en té ganes. Menjant i menjant maduixes et plantes a prat de Cadí en una horeta i mitja. M'agrada anar pujant i trobar-te les parets del Cadí cada cop més aprop, dóna una sensació de majestuositat i por a la vegada. A mi, les parets calcàries del Cadí em produeixen cert neguit, sempre em passa. No sé quin tipus de vibració o energia tel·lúrica desprenen que em causen angoixa. Vaja, que em fan por!!! I això que abans i tot de pujar a viure a la Seu ja considerava el Cadí com una de les muntanyes preferides. És una relació estranya, aquesta.

El camí que puja a prat de Cadí és força amè, hi poden pujar tranquil·lament els nens. Se surt d'Estana (evidentment es pot començar el recorregut des de molts punts però aquest és el més curt). El trajecte té dues parts ben diferenciades: una pujada per camí graonat amb blocs de pedres mitjanets (no s'ha de grimpar pas!) de color vermellós. De ben segur és la mateixa beta ferruginosa que trobem a la vora d'Adraen, el Cantó o Gerri de la Sal. S'arriba a un collet presidit per una gran fita de pedra. Des d'aquí ja es veu tota la paret de la serralada al davant. Bon lloc per fer la foto de record!

A partir d'aquí, el camí és planer per dins de bosc d'avet i pi roig (amb algun de negre). Al cap d'uns vint minuts o mitja horeta s'arriba a un immens prat vorejat per les imponents parets del Cadí. Mira que hi he pujat cops però la imatge que se't presenta al davant de cop i volta sempre em produeix fascinació.

I aquest cop la sorpresa va ser doble: NO HI HAVIA NINGÚ!! (bé, dues famílies disperses, pare, mare i nen petit). Això és força rar ja que a prat de Cadí sempre hi ha un munt de gent i és destí obligat dels esplais i cases de colònies dels voltants. Això va permetre poder gaudir del paisatge i del silenci a la vegada, tan sols el trencaven els meus de nens!!

Al prat, tot tipus de flors alpines i en un dels camins que el voregen un marcòlic vermell que em va sorprendre la seva ubicació.


A la tornada, parada obligatòria al forn Sant Jordi de Martinet a comprar coca i pa.

Hi heu estat a prat de Cadí? Si és que no ja podeu apuntar l'excursió a l'agenda. Us recomano que, si podeu triar, no hi aneu en cap de setmana ni al mes d'agost!!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...