Sopars de duro

Llegeixo, miro, escolto... Tots parlen del finançament. I cada cop m'encenc més.
Primer de tot, crec que la E gaudeix jugant a fer pactes, pactets i misèries. No és la primera vegada que fan veure que tot depèn d'ells, llargues reunions, dies d'expectació, protagonisme de nen petit... Ja ho va fer en Carod amb la fantasmada de "jo tinc la clau" (aquí ja vaig començar a veure que se li pujaven els fums), després amb les anades i vingudes per si pactaven amb PSC o CiU quan ja ho tenien més que decidit. I ara amb la presa de pèl del finançament. Aquests de la E tenen l'autoestima molt baixa i no saben com fer-s'ho per ser els "protas" de la pel·lícula. Es parla d'ells, creuen que són importants, són claus (ja!)... quan tot era un numeret per fer creure als que creuen idiotes que el "supermegafinançament" (txaxipiruli!!!) el tindrem gràcies a ells.

Quines conclusions en trec de tota aquesta pallassada:

1. Diuen que el tripartit n'ha sortit reforçat. Doncs bé, això és un tripartit? Uns negocien per una banda i els altres per l'altra? Si realment el PSC va arribar a pactar unes xifres i la E unes altres de millors, en quin paper queden els del PSC, germans de sang dels de Madrid? Com uns ineptes cagadubtes que no saben treure ni cinc del seu germà gran. Els ha de treure les castanyes del foc el seu amiguet interessat en anar també al cinema amb els diners del germà de l'amiguet?.

2. Puigcercós ho deia ahir al matí a RAC1: "nosaltres, recordin, vàrem votar NO a l'Estatut". I ara, doncs, votem a favor d'un finançament que no li arriba ni a la sola de la sabata a la merda d'Estatut que, molt bé, varen decidir no votar?. Ai, aquí s'ha vist el llautó, no? Aquesta pega de les cadires de la Generalitat és dura i difícil de desenganxar-se. El poder tira molt i les peles (les de cadascun d'ells, clar) també. Jo em pregunto, si ens tiren l'Estatut ja els estarà bé, no? Ara ja veig perquè varen votar-hi en contra, el trobaven massa esplèndid amb Catalunya.

3. Ahir, en Josep Piqué al Club deia una cosa molt interessant. L'Albert Om li preguntava pel finançament de Catalunya. Ell va matisar que no era el de Catalunya, era el de la Generalitat de Catalunya. Si per aquells miracles tots aquests super diners (misèria i companyia...) arriben a la Generalitat, com s'administraran? Arribaran a tot arreu? Recordem que el senyor Hereu ja va dir que ell "exigia" el finançament de l'estació de la Sagrera i les seves rodalies amb els diners del finançament. Això farà que al Pirineu tinguem carreteres transversals amb cara i ulls? Això voldrà dir que tindrem metges com cal a l'hospital i el CAP de la Seu? Això voldrà dir que els Ajuntaments i els Consells Comarcals disposaran dels diners que els calen per les necessitats més properes?

4. I, per últim, ara haurem d'aguantar les fanfarronades de tots plegats: Iceta, Puigcercós i la resta de pallassos cantant les seves excel·lències quan el que són és una colla de dropos que no han estat capaços de treure quatre duros de Madrid en dos anys i ara estan cofois amb les engrunes del pastís. Espero que CiU no jugui el paper de la rabieta contra el tripartit perquè d'aquesta manera encara semblarà que aquest acord de finançament és molt bo però ells no ho poden dir (com bé apuntava Montilla avui al diari). Que el finançament és més bo que el del 2001? En número d'euros són, només faltaria, més diners però en nombres relatius no li arriba ni a la sola de sabata. Què representava allò en aquell moment? Amb qui? Quina predisposició hi havia al darrera? Quin Estatut (una llei com a tal) ho recolzava? Havia votat el poble? Quines competències s'havien de finançar? Si mirem tot això, aquest finançament no és, ni de bon tros, millor que el del 2001.

Ara tan sols em queda pensar que la gent no és idiota, que els catalans són intel·ligents i que aquesta colla de galifardeus no aconseguiran enganyar el poble amb els seus sopars de duro. I esperar que Reagrupament tiri endavant... De debò, és l'única sortida que hi veig.


Comentaris

Anònim ha dit…
dropos, galifardeus, pallassos, fanfarrons......déu n'hi do.
deus estar molt segura de la teva excel.lència i de la teva competència per parlar així dels polítics. No dubto que tu ho faries tto millor, només demano una mica de respecte per una gent que tots coneixem. tu coneixes algun polític, nacional o local? en penses això d'ell? Sempre faig aquesta pregunta i sempre el polític que coneixem se'n salva dels insults. I doncs, tots tenen algun conegut. No crec que hi hagi més polítcs corruptes que mestres, metges o paletes corruptes.
Educadió i respecte. I tolerància a les altres idees i als que les defensen i les segueixen.
Jordi Ausàs
Núria ha dit…
Jordi, saps quin és el meu problema? Que no en tinc cap d’excel•lència, no estic segura de res, estic desorientada, decebuda i cansada. Jo confiava en una gent que em van prometre un referèndum el 2014, que varen dir NO a l’Estatut, que varen trencar un tripartit perquè no els anaven les maneres de fer dels altres, que m’havien de treure d’Espanya, en definitiva, que havien de defensar els meus ideals, semblava que els compatíem. Ara em trobo que tot allò no era més que fum, ni independència, ni Estatut, ni 2014. Tan sols em trobo una gent que van del bracet d’una partit espanyolista com ha demostrat ser el PSC i d’un partit nacionalista espanyol com és el PSOE. I aquests dies he passat vergonya amb tota la història de les reunions i pactes pel finançament, sí, molta vergonya. Demanes respecte per les idees dels demés però aquest partit desconegut, la E, que ni tan sols és l’ERC que jo vaig votar, no ha respectat les meves. Jo em sento estafada per la gent amb qui vaig confiar en el seu dia. A casa sempre havíem votat CiU, quan dic a casa vull dir la dels meus pares, en cert moment, després dels pactes amb el PP i certa espanyolitat dels seus dirigents, vaig optar per canviar, l’ERC que se’m presentava m’atreia molt, semblava una porta de sortida cap a la independència. I, veient els resultats que es varen obtenir en aquells moments, suposo que això no ho vaig pensar només jo. El primer tripartit se’l va excusar, per allò que des del govern farien força cap els interessos de Catalunya. Però el segon tripartit va ser per molts, una mala passada, una traïció. Ara també entenc el fet de perdre la R i la C de les sigles. Us heu quedat tan sols amb la E!! I la república? I Catalunya? On han anat a parar? Doncs goita, a mi el que m’interessava el que m’engrescava del vostre projecte eren precisament la R i la C perquè en la societat que vivim molt poques diferències veig entre l’esquerra i la dreta. A mi això tampoc se m’ha respectat. I ara he d’aguantar la meva mare, convergent fins a la medul•la, dient-me “veus, ja t’ho deia jo. Per culpa de gent com tu fixa’t com estem ara”. I he d’abaixar el cap i dir-li que té tota la raó.
Pel que dius de si conec polítics de proximitat, doncs mira, uns quants. Fins hi tot una de les meves millors amigues és a l’Ajuntament de Barcelona pel PSC. I no saps tot el que li arribo a dir... No li canto pas les excel•lències, no. I de la política local de l’Alt Urgell, si has llegit més coses meves, veuràs que no me’n queixo massa. Una cosa és la política local i l’altra la nacional. Per mi, la política local no té sigles, té persones al darrere, que si fan les coses bé em serà ben indiferent de quin color sigui. El que no m’agrada és la disciplina de partit.
I, compte, jo no he parlat en cap cas de corrupció, vigilem de no posar en boca meva coses que no he dit però seguint el símil que posaves per exemple dels mestres o dels paletes corruptes. Si contracto un paleta, hi confio, i no em fa la feina tal i com havíem acordat no crec que li digui coses massa maques. Doncs el cas és el mateix.
Jo no personalitzo, no critico a ningú en particular, em queixo de les decisions que pren un partit, no una sola persona (perquè vull pensar que les decisions es prenen entre tots). Que tothom té les seves idees i se les ha de respectar, estem d’acord. Però jo expresso la meva opinió i les meves idees. Digues no hi estic d’acord però no em diguis que no respecto les dels altres. Jo en cap cas exigeixo que tothom hagi de pensar com jo, ni obligo a ningú a ser com jo, ni dono lliçons de suficiència. Jo tan sols reclamo que els que havien dit que defensarien els meus drets ho facin. I com que no ho fan i de la manera que volen convèncer-me només em queda pensar que se n’enriuen de mi i, per tant, a qui no es respecte és a gent com jo.
marc ha dit…
Com sempre, els nostres polítics anteposen els interessos personals i de partit abans que el interessos del partit.

El que dol més és que ara ho hagin perpetrat els que es fan dir independentistes.

Però no se'n sortiran. El finançament és una humiliació i al final petarà. A E es pensen que en tindran prou per no perdre gaires vots i tornar a reeditar el tripartit, però a la direcció de E es pensen que són molt savis.

Els de l'ex-ERC cauran. Segur.
marc ha dit…
del país, volia dir
marc ha dit…
Sr. Ausàs,


No em puc creure que un conseller de la Generalitat contraataqui d'aquesta manera: "No dubto que tu ho faries tot millor."

Al·lucino.


Vostès els que estan fent és el mateix peix bullit al cove de sempre, per simple interès electoral amb vista a l'any que ve.

Fins i tot el diari 'Avui' ja ha passat a fer propaganda, però tot això no colarà i els acabarà esclatant a les mans.

Jo vaig votar ERC el 2003, però el 2006 ja no em ban enganyar. Quina decepció. Tant criticar el Pujol i ara guaita...

En fi. Ara la comèdia del TC i anar fent.
Anònim ha dit…
Segur que això ho ha escrit el Jordi Ausàs conseller??? NO M'HO PUC CREURE!!!!

Marc, suposo que el "ban" ha estat un error de teclat.
Anònim ha dit…
Ara els consellers utilitzen els blocs personals de simples ciutadans per fer declaracions?. Ara són ells els que demanen respecte? Senyor Ausàs, quin nivell!
Núria ha dit…
Mare meva, lo de "quin nivell" hauria d'anar per mi... "Fins hi tot" (la i amb h). Com dirien els de l'APM (que tant m'agrada...) Ho haveu vist! La mare que la va parir!!!
A mi també em sobte que això ho escrigui un conseller i més aquest conseller, per allò de la proximitat, del tu a tu.
Anònim ha dit…
Núria. Permete'm l'anonimat. Conec el Jordi Ausàs i et conec a tu. Dubto molt que aquest comentari l'hagi escrit ell. Jo de tu ho esbrinaria. Si ha sigut ell ho trobo fora de lloc, un conseller de la Generalitat no pot fer comentaris d'aquest tipus. Si pensa això t'ho podria haver dit en privat perquè és fàcil saber qui ets llegint les coses que escrius.
Núria ha dit…
Bona nit, anònim/a. Entenc que vulguis guardar la teva identitat. No ets l'única persona que li passsa això. Hi ha gent que m'ha dit el que en pensava però no volia deixar cap comentari per no haver de fer-ho en l'anonimat. I jo ho agraeixo. Aquí després tots ens trobem per tot arreu. Gràcies pel consell, ja n'he fet alguna d'investigació. I si no ho ha escrit ell, ja m'arribarà.
Núria ha dit…
Bé, passats uns dies i tornant de les vacances potser em vaig excedir en les formes però no pas en el fons. Ja ho deia al principi de l'escrit que cada cop m'encenia més. Que pensin els polítics perquè la gent arriba a tractar-los així a ells i no a la resta de col·lectius. Jo retiraré tots els "insults" a ningú en particular si ells deixen de tractar-me com una autèntica imbècil.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...