Os de Civís

Aquests últims dies he descobert un lloc formidable. Si algú us demana algun lloc per perdre's, perquè ningú et trobi diga-li que vagi a Os de Civís. Aquest poblet és l'últim del municipi de Les valls del Valira, de fet per arribar-hi s'ha d'entrar a Andorra, creuar Sant Julià de Lòria i agafar la carretera que et porta a Bissisarri i Canòlich. Al cap d'una estona es torna a entrar a Catalunya i s'arriba a un poble d'alta muntanya, d'estil típic del Pirineu i envoltat de muntanyes: el massis d'Enclar, la collada de Montaner, el Pic de Salòria... fins hi tot pot arribar a ser una mica claustrofòbic. Però pujant muntanya amunt els paisatges són fantàstics. No cal dir que havia estat, i segurament encara s'hi transita, un pas important de contrabandistes. Quan vivia a Barcelona, una veïna meva havia viscut uns quants anys a Os de Civís perquè el seu pare era Guardia Civil i controlava aquell punt fronterer. Però aquest poblet tranquil, de pocs habitants, pràcticament incomunicat del món és, per sorprenent que sembli, un lloc de visita de molts turistes, sobretot d'aquells que venen en autocar, en massa i que no saben ni on van: francesos, holandesos, belgues. Aquests són alguns dels autocars que he vist aquests dies. I, el més sorprenent, per uns instants pots tenir la sensació de ser a... Lloret!!! El poble queda elevat ,tot de cases amuntegades, però la carretera és plena de restaurants, hotels i botigues de souvenirs. Això sí, tot de fusta. I per aquest tipus de turista, el que més els agrada: barrets de mexicans, ponxos, ceràmica castellana, toros, sevillanes... Ostres, fantàstic!!!
El contrast entre l'entorn, el poble i la zona turística és impressionant!!! Sembla mentida que això existeixi dins el meu municipi (tot s'ha de dir, un dels més grans de Catalunya) i jo no ho conegués. Per cert, hi vàrem dinar en un d'aquests restaurants i, agradable sorpresa, el dinar era molt, molt bo: escudella, carn a la brasa, arròs de muntanya... Com a mínim els turistes poden dir que en aquell poblet del Pirineu s'hi menja molt bé.
Aquí us deixo algunes de les fotografies que hem fet.

Comentaris

Olga ha dit…
I a les Bordes de Conflent us hi vau arribar?? És preciós.
Jo alguna vegada ho he fet en moto, de Sort a Andorra per allí, i és un gustàs...
Núria ha dit…
No hi vàrem arribar. De fet, caminar poc, anàvem a buscar flors i t'he de dir que allò és un paradís botànic! Vàrem pujar fins el coll de l'Aubaga i després enfilàrem un camí obert fa una mica més d'un any que puja cap a la Collada de Conflent, sense haver-ho de fer per la pista. Però t'asseguro que aquella zona vull acabar d'explorar-la!
Joana ha dit…
Llocs així, són d'agrair. però els barrets de mexicà...Tinc vist el rètol indicador passant per la carretera, però no hi he anat mai, m'ho apunto.
Anònim ha dit…
És un poble molt bonic,jo hi he estat aquesta setmana.Em vaig allotjar al hotel la font i el menjar i sobretot el tracte és molt bo.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...