La vida

La vida no somriu mai igual a tothom. A vegades ens dóna una empenteta, altres ens dóna l'esquena. La petita Núria torna a córrer pels carrers de la Seu després de setmanes d'incertesa, angoixa i lluita intensa. Estic contenta. Però la Judith ja no ho podrà fer més després de mesos d'incertesa, angoixa i lluita intensa. Quina merda.


Comentaris

josefina ha dit…
La vida és molt injusta. No puc deixar de pensar en la Judith. Jo no la vaig arribar a conèixer però conec el seu pare, i ella havia estat molts cops al bar de la meva mare, que s'ha fet un bons tips de plorar per ella. La vida també és molt trista, i és una merda.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...