La Travessa de les 3 Parròquies

Se m'endarrereixen les històries. Aquesta quasi, quasi ha caducat!!

El diumenge 21 de juny va tocar la primera de les curses d'Andorra de la temporada. Després de l'Escanyabocs s'havia de córrer la Travessa de les 3 Parròquies, enguany per la parròquia d'Andorra la Vella. Bé, havien de córrer el David i el Quim, la Laia i jo vàrem fer la caminada familiar. Com ja va sent habitual en aquest tipus de curses, em va tocar fer les fotos de la sortida, de la caminada que faig jo (les de la cursa llarga me les passen més tard), el dinar i l'entrega de premis. Després, quan ja tothom està relaxat i a punt per fer la migdiada, a mi em toca la feina més feixuga: passar els resultats a pdf, penjar-los a la web, penjar les fotos a l'àlbum de les curses, fer els enllaços i redactar la crònica de la jornada. Tot perquè tothom pugui tenir el resum de la cursa el més aviat possible.

La crònica que vaig escriure és la següent. És una mica diferent a la original, l'he personalitzat una miqueta i n'he tret alguns detalls però l'essència del que va ser aquell dia és prou viva.

Diumenge 22 de juny, a quarts de vuit del matí i amb un fred que pelava, a la plaça dels Serradells 122 persones es preparaven per començar una travessa pels boscos de l'Obac d'Andorra la Vella: últimes inscripcions, recollida de dorsals, escalfament de la musculatura... A tots ells els esperava una cursa dura però a l'hora atractiva. Aquest any, la travessa de les tres parròquies tenia l'itinerari tan sols per dins la parròquia d'Andorra la Vella. La intenció de la organització és fer-la passar cada any per una de les tres parròquies, a la d'enguany la seguiran Sant Julià de Lòria i Escaldes. Quan algú vol conèixer les muntanyes d'Andorra sovint tria les parròquies altes i descarta, segurament per desconeixement, les parròquies del sud on també es pot gaudir de llocs molt atractius. Andorra la Vella no és només la capital dels Pirineus, la de les compres, també és grans rouredes, boscos de pi roig, pi negre i prats alpins. I així ho varen poder constatar els corredors.


A les vuit en punt sortiren del rec de l'Obac cap el camí de la Costa . El primer tros era prou suau, passant per algunes de les fonts dels boscos de la Comella, però ben aviat la cosa es complica i agafant el camí de Palomera amunt les cames començaven a notar el fort desnivell fins el collet de Costaseda. Els ritmes dels corredors eren variats, uns pujaven corrent, alguns corrien i caminaven, altres caminaven i també n'hi havia que s'ho prenien amb molta calma, gaudien del paisatge i feien paradetes i fotografies de tant en tant.

A la Laia li agrada ajudar els organitzadors a repartir diplomes, samarretes, controlar assistents...

En trams costa amunt el David encara aguanta més que el Quim, l'edat et dóna la resistència que es perd en velocitat. El Quim ha d'aprendre a regular-se, comença massa fort i després s'ofega. Però, tot i així, arribaren tots dos a Prat Primer amb ganes de continuar.

Prat Primer, paradís de marmotes i l'estatge alpí de la parròquia, era el punt culminant de la travessa. A uns 2300 m d'alçada els corredors sabien que ara el camí era de baixada. Les pluges d'aquest últim any han deixat el camí una mica pedregós però ells són molt valents i no tingueren cap dificultat. Al arribar als cortals de la Plana els esperava un control. Aquí, la Neus i la Lurdes els animaven a continuar la cursa pel camí més llarg o a baixar cap el berenador de la Comella. Els que decidien fer el camí difícil havien de tenir molt clar, o no tan clar, que els esperava una altra pujada que no tenia res a envejar a la primera.


El David i el Quim decidiren fer el camí llarg però no s'esperaven que la pujada fos tan bèstia. Tot i així, arribaren al coll sense massa problemes.


A dalt de tot, en Gerard devia veure més d'un arribar amb la llengua fora. A partir d'aquí el camí planejava plàcidament per boscos de pi roig d'una antiguitat considerable. La cosa ja era més fàcil, ara si que, realment, el final de la cursa era a prop. L'últim tram fins als Serradells era pel camí del Serrat blanc, deixant les coníferes enrere i retrobant, altra cop la roureda.

El primer en arribar fou Jordi Magdaleno, el segon Vincent Pinchon i la tercera Montserrat Bergadà. Dels 130 corredors que sortiren del rec de l'Obac .......... feren el recorregut llarg (XXL) mentre que ........... decidiren, per conveniència o per tall horari, realitzar el recorregut més curt (XL).


A les baixades el Quim sempre deixa enrere a son pare i li va treure vuit minuts. De fet, la classificació del Quim no podia ser millor. El número 10 de 83 que acabaren el circuit XXL. Ni ell s'ho creia.


Però la travessa de les tres parròquies també té una vessant més popular i mentre els més valents feien els 16 km amunt i avall, els més menuts amb pares, avis i tiets realitzaven el recorregut familiar: pujada pel camí de la Costa i baixada pel Serrat i el Serrat Blanc. Sortida a les 10 del matí del mateix lloc, el recorregut semblava senzill però no per això menys atractiu. Tres quilòmetres amb algunes sorpreses ja que durant l'itinerari els participants havien de respondre algunes preguntes sobre la fauna, la flora i la geografia de l'entorn. Alguns també aprofitaren per fer fotos de flors i del paisatge.


La gent gran també hi tenia cabuda en aquesta trobada. Gaudir de la fresqueta del rec de l'Obac s'agraïa en un dia calorós de juny, envoltats de roures, avellaners, nogueres, cirerers, saücs i horts i unes vistes magnífiques de la vall d'Andorra la Vella i Escaldes. Xino- xano també s'aprofitava per fer fotos de flors fantàstiques.

Enguany es podia participar en un concurs de fotografia floral. La foto premiada serà la portada del tríptic i cartell de la travessa de l'any vinent, a part de tenir la inscripció gratuïta. Els que feien el recorregut llarg podien aprofitar l'esplendor dels prats alpins i els boscos de coníferes, res a envejar a la flora de Sorteny o Incles. El recorregut familiar tampoc es quedava curt en varietat: gerani de bosc, estepa de muntanya, marcòlic vermell, maduixeres, campànules...


Jo, a part de fer les fotos de la gent que participava a la caminada familiar, em vaig dedicar a fotografiar algunes de les flors que trobava pel camí, com aquest marcòlic vermell o l'epil·lobi. Per cert, aquí és on vaig trobar el primer cep de la temporada, aquell cep corcat, dels que no hi ha a l'Empordà...


Marcòlic vermell

Epil·lobi

Pugessin a Prat Primer, fessin el camí de la Costa o resseguissin el rec de l'Obac tots els participants tenien una cosa en comú: a part d'estimar la muntanya tots s'havien guanyat un banyet a la piscina dels Serradells i després una amanida, un bon plat d'arròs de muntanya i un gelat. Al acabar, sorteig de tot tipus de regals pels participants.


A l'hora de dinar vam seure amb l'Eva i els seus nens i la Pilar i la seva filla, gent que ara que no sóc a l'escola veig de tant en tant.



A l'entrega de premis la Laia també és una habitual del sortejos. Acostuma a ser la que treu els números de la bossa i també acostuma a treure el seu número!! Aquest any, un val de descompte en una botiga d'esports.


Si us ha agradat això de les curses i travesses de muntanya i voleu repetir no heu d'esperar pas l'any vinent, quasi cada cap de setmana podeu trobar alguna coseta per Andorra o els països del costat. Recordeu dues dates importants: 12 de juliol, la travessa d'Encamp i 2 d'agost la travessa de la Massana i Ordino. No hi ha excusa!!

Més informació www. muntanyactiva.com


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...