Homos, heteros, bis, trans...

Fa uns dies es va celebrar la festa del dia de l'orgull gai. Sincerament, ho vaig trobar bastant patètic, fora de lloc. Si jo fos homosexual hagués sentit molta vergonya perquè actes com aquests l'única cosa que aconsegueixen és fer-ne una burla de tot plegat. Allò semblava més un carnaval brasiler que la reivindicació d'uns drets i d'una igualtat. Jo crec que tota aquesta façana estrafolària no fa cap bé al col·lectiu homosexual. Tampoc m'agraden els termes gais i lesbianes. Si jo són heterosexual (relació entre diferents sexes), altres són homosexuals (relació entre els del mateix sexe). El terme a utilitzar ha de ser paral·lel, dins la mateixa categoria per mostrar una igualtat.
Aquests actes causen riota i més rebuig i fan que tot plegat es vegi com una "mariconada" (en perdó per l'expressió). Sé que hi ha persones homosexuals que estan en contra de tots aquests muntatges, no volen protagonisme, volen ser un més i prou, sense discriminacions, amb igualtat.
No he entès mai això del cinema gai, dels bars gais, de les platges per gais, del gaifriendly que ara s'ha posat de moda. Ells mateixos s'exclouen. Llavors, en què quedem, tots iguals o no? Lluitar per a la igualtat vol dir tot el contrari de formar "guetos". La igualtat ha de ser la indiferència davant d'un fet, d'una condició. Que ningú et et vegi diferent, sigui quina sigui la teva parella: blanca o negra, baixeta o alta, gorda o prima, dretana o esquerrana, del Barça o del Madrid, d'esquerres o de dretes, home o dona. La igualtat és que no et mirin malament per aquest fet i que no et rebutgin.
Jo sóc esquerrana, ja ho he comentat a vegades, i fa uns anys per això hagués anat a la foguera. Fa no tants anys, m'haguessin obligat a utilitzar la dreta perquè ser esquerrà era una aberració de la naturalesa. Ara, a ningú li estranya que els nens siguin esquerrans, no importa, és un fet absolutament normal tot i que el problema ve quan no es pensa en aquesta diversitat però tan sols és una qüestió d'utensilis, no pas moral com abans. Doncs amb el que si un és homosexual o heterosexual o bisexual o transexual ha de ser el mateix, no ens ha de fer aixecar ni una cella quan algú ens digui: "hola, sóc homosexual". La nostra resposta hauria de ser: " Ah, molt bé, i què". Jo no vaig explicant a tothom que la meva parella és un home i, doncs, perquè un home ha de justificar que la seva parella és un altre home o una dona una altra dona? La meva parella es diu tal i la teva qual. I prou.


Comentaris

Sílvia T. ha dit…
Absolutament d'acord, Núria. La normalitat hauria de ser el RESPECTE(!!!) per l'altre i per la seva diferència, sigui quina sigui.
Ah! sms rebut... creuem els dits!!
Núria ha dit…
Sílvia, parlant d'igualtat... amb això sí que guanyarem!! I tots drets com un pal!
Joana ha dit…
Tal i com es fa la festa jo tampoc hi estic d'acord. Ara bé, en parlar del tema amb un amic homosexual em va dir que no li agradava, però que ara com ara encara no hi havia igualtat i que calia un reivindicació i millor allò que res. Li vaig fer la mateixa reflexió que fas tu, jo no vaig pel món dient que sóc heterosexual i que m'agraden els homes, no cal que ells proclamin la seva tendència sexual, però em va dir que encara hi ha molt rebuig i en segons quins cercles, potser no està acceptat i ni tan sols tolerat. És una qüestió d'educació i sembla que amb les noves generacions aquesta intolerancia comença a no manifestar-se.
Núria ha dit…
Joana, sí és veritat que encara no hi ha igualtat i que s'ha de treballar per arribar-hi però actes com aquests crec que els treuen tota la raó. No es presenten com a iguals sinó com a gent estrafolària, aberrant i de riota. I això és justament, aquesta etiqueta de "marieta", la que s'ha de lluitar per fer desaparèixer.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...