Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2009

Vacancetes (II): Ossera.

Imatge
El diumenge 19 de juliol vàrem anar a Ossera. El Quim i el David corrien la cursa de muntanya que organitzen en aquest poble des de fa anys. Aquest cop la Laia també va participar, va córrer la cursa infantil per dins el poble. Amb gran estil, va fer el seu paper i es va endur una medalla i una bossa de llaminadures. El Quim i el David, si fa no fa, van fer el mateix temps que l'any passat, una mica per sobre i tot, cosa que va provocar que el Quim estigués de morros tot el dia. Jo crec que no ho varen fer tan malament... Després de la cursa es va fer un dinar popular. Aquestes iniciatives estan molt bé, un cop a l'any s'omple el poble de gent, gent sana que li agrada l'esport i la muntanya. Al final sempre acabes veient les mateixes cares a totes les curses! La propera toca aquest diumenge a la Massana. Aquesta és dura, pujada fins el Comapedrosa però , amb molt bon criteri (això ho pensa la mare...) el Joan obliga al Quim a fer el circuit B. L'A és massa dur per …

La vida

La vida no somriu mai igual a tothom. A vegades ens dóna una empenteta, altres ens dóna l'esquena. La petita Núria torna a córrer pels carrers de la Seu després de setmanes d'incertesa, angoixa i lluita intensa. Estic contenta. Però la Judith ja no ho podrà fer més després de mesos d'incertesa, angoixa i lluita intensa. Quina merda.


Vacancetes (I): prat de Cadí

Imatge
Han estat dues setmanetes de vacances. La primera ens vàrem quedar a la Seu però no pas tancats a casa. Un dels dies vam fer una de les excursions que ens agrada: pujada a Prat de Cadí. Ara ja feia ben bé sis anys que no hi anàvem, ho vàrem fer amb la Laia a la motxilla!. Aquesta vegada, tot i que en algun tram deia que volia parar, va tirar ella soleta. Deu n'hi do el que camina quan en té ganes. Menjant i menjant maduixes et plantes a prat de Cadí en una horeta i mitja. M'agrada anar pujant i trobar-te les parets del Cadí cada cop més aprop, dóna una sensació de majestuositat i por a la vegada. A mi, les parets calcàries del Cadí em produeixen cert neguit, sempre em passa. No sé quin tipus de vibració o energia tel·lúrica desprenen que em causen angoixa. Vaja, que em fan por!!! I això que abans i tot de pujar a viure a la Seu ja considerava el Cadí com una de les muntanyes preferides. És una relació estranya, aquesta.

El camí que puja a prat de Cadí és força amè, hi poden pu…

Cosetes

Imatge
Aquests quinze dies de vacances han servit per voltar, mandrejar, llegir el diari... Els llocs on hem estat ja els aniré traient però també han passat coses que m'agradaria comentar. Faré com l'Albert Om (perdoneu la comparació...) quan escriu a l'Avui, com que ho fa un cop per setmana numera els temes.

1. L'incendi del Ports. Una de les zones més fantàstiques de Catalunya. He vist pocs programes del paisatge favorit de Catalunya però vaig ensopegar en el que Jorge Wagensberg, director del CosmoCaixa, en parlava dels Ports. I ho feia amb una sensibilitat que no havia vist en els altres. El dia que es va fer la votació final pensava que sortiria Montserrat per allò de la Moreneta. Però ja sabeu que molta simpatia per aquesta negrota no en tinc pas!!! Per a mi, el millor de tots aquells era Els Ports i quan va sortir la Costa Brava vaig dir "apa, aneu a cagar!!" (ja sabeu, també, que menyspreo a tots els que no pensen com jo..., ho diuen grans personalitats i t…

Os de Civís

Imatge
Aquests últims dies he descobert un lloc formidable. Si algú us demana algun lloc per perdre's, perquè ningú et trobi diga-li que vagi a Os de Civís. Aquest poblet és l'últim del municipi de Les valls del Valira, de fet per arribar-hi s'ha d'entrar a Andorra, creuar Sant Julià de Lòria i agafar la carretera que et porta a Bissisarri i Canòlich. Al cap d'una estona es torna a entrar a Catalunya i s'arriba a un poble d'alta muntanya, d'estil típic del Pirineu i envoltat de muntanyes: el massis d'Enclar, la collada de Montaner, el Pic de Salòria... fins hi tot pot arribar a ser una mica claustrofòbic. Però pujant muntanya amunt els paisatges són fantàstics. No cal dir que havia estat, i segurament encara s'hi transita, un pas important de contrabandistes. Quan vivia a Barcelona, una veïna meva havia viscut uns quants anys a Os de Civís perquè el seu pare era Guardia Civil i controlava aquell punt fronterer. Però aquest poblet tranquil, de pocs habi…

Col·laboració amb les curses de muntanya - SELECCIONS CATALANES

Imatge
Avui l'Anna m'ha enviat això. Per a tots els que creiem en Catalunya, les nostres seleccions, les curses de muntanya, els nostres corredors campions del món (homes i dones). Perquè Espanya no ens prengui el que durant molts anys ha estat nostre. Perquè estem farts d'aquest extermini que patim cada cop més. Perquè m'agradaria que l'Anna pugués tornar a lluir la samarreta de la selecció catalana i alçar la senyera quan pugi al podi.

Jo no hi seré present però amb aquest escrit espero aconseguir que a Núria hi hagi més d'una Núria, tots els que hi anireu perquè heu llegit això. S'ho mereixen!! Ens ho mereixem!!!

Com possiblement molts sabeu, ara fa mes d'un any, una operació orquestrada des de la federació espanyola d'esports de muntanya, FEDME, va aconseguir apartar als catalans de la possibilitat de poder continuar lluitant, i guanyant, com havíem demostrat, pel títol de campions del món. L'operació va consistir a disoldre l'anterior organisme…

Sopars de duro

Llegeixo, miro, escolto... Tots parlen del finançament. I cada cop m'encenc més.
Primer de tot, crec que la E gaudeix jugant a fer pactes, pactets i misèries. No és la primera vegada que fan veure que tot depèn d'ells, llargues reunions, dies d'expectació, protagonisme de nen petit... Ja ho va fer en Carod amb la fantasmada de "jo tinc la clau" (aquí ja vaig començar a veure que se li pujaven els fums), després amb les anades i vingudes per si pactaven amb PSC o CiU quan ja ho tenien més que decidit. I ara amb la presa de pèl del finançament. Aquests de la E tenen l'autoestima molt baixa i no saben com fer-s'ho per ser els "protas" de la pel·lícula. Es parla d'ells, creuen que són importants, són claus (ja!)... quan tot era un numeret per fer creure als que creuen idiotes que el "supermegafinançament" (txaxipiruli!!!) el tindrem gràcies a ells.

Quines conclusions en trec de tota aquesta pallassada:

1. Diuen que el tripartit n'ha s…

Homos, heteros, bis, trans...

Imatge
Fa uns dies es va celebrar la festa del dia de l'orgull gai. Sincerament, ho vaig trobar bastant patètic, fora de lloc. Si jo fos homosexual hagués sentit molta vergonya perquè actes com aquests l'única cosa que aconsegueixen és fer-ne una burla de tot plegat. Allò semblava més un carnaval brasiler que la reivindicació d'uns drets i d'una igualtat. Jo crec que tota aquesta façana estrafolària no fa cap bé al col·lectiu homosexual. Tampoc m'agraden els termes gais i lesbianes. Si jo són heterosexual (relació entre diferents sexes), altres són homosexuals (relació entre els del mateix sexe). El terme a utilitzar ha de ser paral·lel, dins la mateixa categoria per mostrar una igualtat.
Aquests actes causen riota i més rebuig i fan que tot plegat es vegi com una "mariconada" (en perdó per l'expressió). Sé que hi ha persones homosexuals que estan en contra de tots aquests muntatges, no volen protagonisme, volen ser un més i prou, sense discriminacions, amb i…

Calafell

Imatge
Per Sant Joan ens vàrem agafar uns dies de vacances. Anar a la platja, i més a l'estiu, no m'agrada gaire però a Calafell, a finals de juny, encara s'hi està prou bé. Així que per Sant Joan, com quan era petita, vàrem agafar els trastes i cap a Calafell falta gent. Per cert, aprofito l'ocasió: qui han estat els CAFRES que es van passar tres anys per fer nova la C14 de Tàrrega a Montblanc i ara la tornen a fer perquè se'ls està ondulant tot el paviment!!! Per l'amor de Déu, tres anys patint els talls intermitents, els semàfors i els canvis de carril per tornar al mateix al cap d'un any!!! No tenen perdó!!!

Bé, continuem. El trajecte fins a Calafell m'agrada, sobretot un cop deixem la "sinuosa" C14 i anem cap el Sarral, el Pla de Santa Maria i el Vendrell: vinyes, vinyes i més vinyes envoltades d'oliveres. Aquest és el paisatge que ens acompanya per carreteretes comarcals per la Conca de Barberà, l'Alt Camp i el Baix Penedès, fins arribar…

La Travessa de les 3 Parròquies

Imatge
Se m'endarrereixen les històries. Aquesta quasi, quasi ha caducat!!

El diumenge 21 de juny va tocar la primera de les curses d'Andorra de la temporada. Després de l'Escanyabocs s'havia de córrer la Travessa de les 3 Parròquies, enguany per la parròquia d'Andorra la Vella. Bé, havien de córrer el David i el Quim, la Laia i jo vàrem fer la caminada familiar. Com ja va sent habitual en aquest tipus de curses, em va tocar fer les fotos de la sortida, de la caminada que faig jo (les de la cursa llarga me les passen més tard), el dinar i l'entrega de premis. Després, quan ja tothom està relaxat i a punt per fer la migdiada, a mi em toca la feina més feixuga: passar els resultats a pdf, penjar-los a la web, penjar les fotos a l'àlbum de les curses, fer els enllaços i redactar la crònica de la jornada. Tot perquè tothom pugui tenir el resum de la cursa el més aviat possible.

La crònica que vaig escriure és la següent. És una mica diferent a la original, l'he pe…