El final d'una temporada de somni

Dissabte, les nenes del Sedis Esquitx jugaven l'últim partit de la temporada. Ha estat un any fantàstic. Varen començar jugant entre els equips de Lleida, els que els toca per geografia. Els partits eren un escàndol, ho guanyaven tot de més de 50 i 100 punts, el seu nivell era molt per sobre de la resta d'equips. Va arribar el torneig de Nadal de la Seu de minis on s'esperava que els equips de Barcelona i Saragossa les posessin a ratlla però ni tan sols això les va frenar i, després d'una final molt emocionant, van acabar guanyant el torneig.

A partir d'aquí es va veure que aquelles nenes no podien continuar jugant amb les de les terres de Lleida, necessitaven més nivell, més força, més bàsquet. I després d'estires i arronses es va aconseguir que juguessin a la lliga de Barcelona, però a l'A2, on hi juguen les no tan bones pensant que aquestes tenien un nivell superior a les urgellenques i haurien de lluitar fort per aconseguir alguna cosa. Però el temps va demostrar que l'A2 de Barcelona també quedava curta per elles. Han guanyat tots els partits, molts de més de 50 punts, i pocs quarts perduts dins d'un mateix matx. Les rivals més directes han quedat tres punts per sota de les campiones. Per Setmana Santa varen anar a jugar un torneig a Sant Fruitós de Bages on sí anaven les millors de Catalunya. Aquí sí que s'esperaven pallisses de veritat però les nenes van estar a l'alçada de les millors i arribaren a la final. Aquí van perdre contra el Cornellà, un dels tres millors equips de tot Catalunya. En realitat, l'únic partit que han perdut en tota la temporada. I veient tots aquests resultats es pot dir que les nenes del Sedis Esquitx estan entre les cinc primeres de Catalunya.

Quina llàstima que la majoria que llegiu el resum d'aquesta temporada no en teníeu ni idea de la gesta d'aquestes minis de la Seu però ja se sap, bàsquet, de minis i femení, no és pas notícia...

Aquestes nenes no s'emportaran a casa cap copa ni medalla per cap d'aquestes victòries però dissabte, després de l'últim partit de la temporada a Sant Adrià, es va muntar un dinar sorpresa per a totes elles. No se'ls va dir res, elles veien que alguna cosa es coïa i començaven a estar una mica mosques. Mentre el David, les nenes i les famílies anaven a Sant Adrià a jugar jo em vaig quedar a la casa del Figaró a preparar tota la festassa. Els dies abans, entre tots els pares, es va comprar tot el necessari pel dinar: costelles, amanides, spaguettis, pa, coques, begudes... La cuina de la casa semblava la d'una casa de colònies, menjar i més menjar per a 34 persones. Deu n'hi do, no?
Varen arribar cap a les tres i pico de la tarda i part del dinar ja estava preparat, fins i tot les brases, just per començar a fer la carn i torrar el pa. Les nenes es pensaven que les portaven a la platja perquè els havien dit que agafessin els banyadors però era per fer-se un banyet a la piscina.
A la terrassa vàrem muntar una taula ben llarga, primer dinaren les nenes de l'equip amb les germanes més petites que no s'han perdut cap partit.

Els nois, com que estem a l'edat de la segregació voluntària de sexes, no van voler dinar amb elles i s'esperaren al torn dels pares. Què feren mentrestant? Quina pregunta més estúpida, jugar a bàsquet, ves!!

Les mares servien els dinar, els pares petaven la xerrada mentre es feien les costelles i es torrava el pa. Fa venir gana, oi?

Ara tocava el torn als pares, hi havia gana així que poca cosa va quedar.

La sobretaula va durar i durar, s'hi estava bé, no feia ni fred ni calor i la companyia era grata. Podeu imaginar-vos que vàrem arreglar el món, però sobretot, sobretot, el món del bàsquet.

Abans de marxar ens vàrem fer una foto els esquitxers, els pares (faltaven la Laura, el Jaume, el Josep...), germans, l'entrenador i una servidora, que han anat setmana rera setmana seguint on fes falta aquests grupet de nenes (potser ja no tan nenes...). Elles juguen bé a bàsquet però segur que si són com són i el què són els pares i els entrenadors hi tenen molt a veure.

Ara toca descansar, fer altres coses i esperar la temporada vinent. Trobaran altres reptes i hauran de lluitar però segur que amb ganes, il·lusió i esforç poden arribar molt i molt lluny.


Comentaris

Joana ha dit…
Doncs enhorabona per aquestes nenes, que són intractables. I com us ho passeu de bé tots plegats seguint a les nenes per tot Catalunya? No cal que sigui notícia al Telenotícies, que del que es tracta és de passar-ho bé!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...