Carta al sr. Aznar

Sr. Aznar y coleguillas del PP:

Nací en Barcelona hace 41 años. Pertenezco a una familia catalana monolingüe ya que mis padres, mis tíos, mis hermanos y mis abuelos hablan o hablaban en catalán. Tuve suerte pues mis padres, con Franco aún en vida, me llevaron a un colegio laico y catalán. Mi primer libro de lectura fue “El Beceroles” de Àngels Garriga y, por tanto, aprendí a leer y a escribir en catalán. Durante toda mi escolarización solo usé la lengua castellana en las dos horitas de castellano que la misma maestra nos daba. Lo mismo ocurrió durante BUP y COU. Los estudios universitarios también fueron mayoritariamente en catalán, pocos profesores recuerdo que dieran las clases en castellano.

Crecí con los libros de la colección catalana “La Galera” y la revista “Cavall Fort”, desde las primeras lecturas hasta novelas completas. Aún así, fui capaz de leer colecciones enteras en castellano como "los Hollister", "Los 3 investigadores" o la revista de niñas adolescentes “Esther”. También he ido al cine, visto la televisión, todo en lengua castellana, y nunca he tenido problemas para seguir los argumentos de las películas, las series como "Heidi" o "Pippi Calzaslargas" (¡con solo 5 añitos!) o programas como "Un, dos, tres" o "La bola de cristal".

He viajado a España, tengo amigos de Asturias, Zaragoza e incluso de Argentina y nunca he tenido problemas para comunicar con ellos en lengua castellana.

Durante tres años he dado clases de ciencias naturales en castellano en una escuela de Andorra, previo concurso de oposición donde se requería un nivel elevado de dicha lengua. He sido capaz de preparar trabajos para los alumnos, redactar informes y corregir las tareas de los jóvenes sin ningún tipo de problema.

Después de todo esto debe usted pensar que Dios me ha dado un don para las lenguas pero nada más lejos de la realidad. Me considero bastante inepta para los idiomas.

Domino a la perfección dos lenguas: el catalán y el castellano aunque siempre me comunico en catalán excepto cuando las circunstancias no me lo permiten o lo creo necesario, como ahora.

Ah, se me olvidaba, de hecho era el objetivo de esta carta. Los veranos de mi infancia los he pasado siempre en Calafell, un pueblo de la provincia de Tarragona. Nunca mis padres me enviaron de colonias a Albacete para aprender otra lengua. Leído lo escrito, juzgue usted mismo…

Saludos cordiales

Núria Tomàs

(Núria con acento ya que considero que los nombres propios no deben traducirse)


Comentaris

A les escoles no s'hauria de dedicar ni una hora al castellà peruqè no fa falta. Quan siguem un país normal les coses aniran així, ja ho veureu. El catellà s'aprèn sol. Les hores de catellà es pdrien dedicar al multilingüisme, a aprendre a llegir italià, portuguès, francès, romanès...
Núria ha dit…
El castellà tothom l'apren al carrer però el català tan sols l'aprenen els que el parlen a casa i, sort en tenim, els nens a l'escola, encara que després no l'utilitzin. Tots els nens parlen un castellà perfecte però no tots els nens parlen bé el català. Llavors, què coi passa? Les horetes de castellà no són pas per aprendre castellà sinó per aprendre'n la seva gramàtica i la literatura. L'anglès o el francès sí s'han d'aprendre a parlar, a part de la gramàtica. Per tant, el castellà és la llengua a la que menys hores s'hauria de dedicar des de l'escola, no trobeu?
Per cert, les classes de ciències en castellà les feia a l'andorrana, no penseu pas que era a l'espanyola d'Andorra. Això si que és trist, un país que té com a llengua oficial el català i en l'estat que el té, dedica hores i hores a la setmana a formar els seus nens en castellà. No ho he entès mai això del multilingüisme a l'escola. L´únic idioma que en surt perjudicat és el propi!!
Joana ha dit…
Si que és molt trist. El castellà no està gens ni mica en perill. I si està en perill, no és precisament per culpa del catalans, sinó per culpa dels mateixos castellans monolingües de fora de Catalunya que el parlen i l'escriuen de pena, perque quan fan aquests informes del grau de coneixement i en quin posicionament es troba cada comunitat, els que tenen una sola llengua no surten tampoc massa ben parats. Però lluitar contra la idea preconcebuda com la de l'Aznar, és molt difícil perque està molt estesa, per desgràcia!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...