Un cap de setmana amb molt de ritme!!

Ep, passa la setmana i no en dic res. El cap de setmana passat vàrem poder gaudir de l'Escanyabocs a la nostra comarca. Un cap de setmana intens. Dissabte al matí el triraid per parelles, a la tarda pujada al Sant Quiri des de Noves, una vertical de menys de 5 km i 850m de desnivell. A la nit cursa d'orientació i última projecció de la temporada de la Nit del viatger. Diumenge al matí, pedalada i marxa nòrdica. Ningú podia dir que no hi havia res per a ell, no calia ser superman ni superwoman per ser en algun dels actes. La participació va ser molt alta, amb gent de la comarca, d'Andorra i de fora el país. Un munt d'amics: el Joan, la Xènia, l'Eva, el Lluís, el Xavi, l'Anna, l'Eduard... i molts coneguts. Em centraré en nosaltres.
El David era a l'organització però això no va impedir que fes alguna de les proves. Jo vaig fer menys dels que hauria volgut ja que dissabte, per celebrar el dia de la biodiversitat, dirigíem un taller de fauna vertebrada al parc del Comapedrosa. Això em va impedir pujar al Sant Quiri. De totes maneres vaig arribar a temps de recollir la Laia a Noves i pujar fins el collet que hi ha abans d'arribar al cim del Sant Quiri. Vam veure pujar el David, amb una càmera incorporada al cap per filmar "in situ" tota la cursa!, el Quim ja feia estona que havia passat.

A aquest nen ja no hi ha qui el pari, ja va per davant de son pare. El Quim va fer la pujada en 56 minutets, dos i pico menys que el David.

Al vespre sí que vaig poder participar a la cursa d'orientació. El Quim la va voler fer sol i el David i jo ens vam inscriure a la modalitat de parelles. Això de córrer no ha estat mai el meu fort i creia que als cinc minuts de voltar per la Seu ja hauria dit prou. Però no sé si l'entrenament en alçada que vaig fer al matí dansant pel Comapedrosa em va oxigenar força la sang, la qüestió és que vaig trobar-me molt bé. Conèixer la Seu dóna un cert avantatge en aquest tipus de curses però crec que tots els participants estàvem més o menys en les mateixes condicions. Havíem de trobar el màxim de fites en una hora i de 27 en vàrem marcar 20. En podíem haver marcat 21 però vam preferir no penalitzar per arribar fora de temps. Al final, per sorpresa nostra, vàrem quedar en segon lloc. Llàstima d'aquesta fita 21, si hi haguéssim anat hauríem quedat primers però ja estic prou contenta.
A la nit, mig derrotats tots tres, tocava Nit del viatger. Estan molt bé aquestes projeccions, sempre són interessant pel lloc, les fotos, la història que hi ha al darrere. És com si, per un moment, et trobessis en aquell indret remot.
Diumenge vàrem canviar l'Escanyabocs pel bàsquet, el Quim tenia partit a les 11h i darrera el David amb les seves imbatudes minis. Aquestes nenes han fet història al Sedis bàsquet, no han perdut cap partit en tota la temporada i això que diumenge, amb tantes lesionades, no pintava massa bé... Es pot dir que es troben al nivell dels millors clubs de Catalunya, vaja segur que entre els cinc primers.
I bé, l'Escanyabocs enceta la temporada de curses i travesses de muntanya. Acabem els partits de bàsquet i toca posar-nos a córrer i grimpar. La propera cita és a Andorra, la Travessa de les tres parròquies, després la d'Encamp, Ossera, la Massana... i segur que en sortirà alguna més. Un no parar durant tot l'estiu. Qui s'hi apunta?


Comentaris

Joana ha dit…
Cap de setmana molty intens! Però pinta que us vau divertir molt! Quina enveja!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...