Cada estació té el seu color

Aquesta setmana he voltat per la vall d'Incles. És la tercera vegada que li dedico un escrit però crec que val molt la pena. Avui escriuré poc. És millor gaudir de les imatges.

Fins el fons de la vall, el pont de la Baladosa, s'hi pot accedir però pujar muntanya amunt, cap el port d'Incles, Juclar o Siscaró pot ser, encara, una mica perillós per l'elevat risc d'allaus. De neu encara n'hi ha molta per baixar i amb aquesta calor podria fer-ho de cop.

Però el que m'agrada és veure que cada estació té els seus colors. Fixeu-vos-hi, el mateix prat però al l'estiu, a la tardor i a la primavera. El primer els prats encatifats del lila del lliri dels Pirineus (Iris xiphioides), a l'octubre ple de safrà bord (Crocus nudiflorus) i al maig amb narcisos de muntanya (Narcissus pseudonarcissus).

Just ara estan sortint els narcisos.

També hi ha herba fetgera (Hepàtica nobilis), les primeres orquídies i el safrà més primerenc (Crocus vernus, blau i Crocus vernus ssp. albiflorus, blanc).

El tintorell (Daphne mezereum) també comença a florir.

Els arbres caducifolis encara són ben pelats, senyal de que l'hivern encara hi és molt present. Si teniu ocasió, acosteu-vos-hi i gaudiu-ne. gf
vv
vv

Comentaris

merike ha dit…
Flors meravelloses.
Aquest últim Daphne mezereum és molt verinós. L'hem portat a la nostra casa de camp d'estiu.
Núria ha dit…
Sí que ho és, sí, de verinós!!! D'aquí el nom de mezereum!!!
Mare meva! M'estàs posant les dents llargues! Especialment amb els Iris i els Narcissos! :)

Salutacions cordials
Joana ha dit…
Doncs si! I cada una té la seva gràcia, potser em quedo amb la tardor i els Crocus, però és tan difícil triar que em quedo amb totes. Cal anar amb molt de compte, que encara hi ha forçá neu.
Núria ha dit…
Enric, no ho tens tan lluny, eh? Si vols d'atansar-t'hi només has de dir-m'ho i fem una escapadeta. Després dels narcisos venen les grandalles i les paradísies, ho cobreixen tot de blanc. Sempre penso en vosaltres quan veig aquestes meravelles.

Joana, és cert, s'ha d'anar molt en compte. De fet he deixat de fer coses pel risc d'allaus que encara persisteix. El que també tenim és molta aigua. Els rius de les capçaleres baixen desbordats, com el d'Incles (Canillo) o el del Serrat (Ordino)i ja vorem com evoluciona la cosa. A Andorra vigilen molt i molt el Gran Valira i a l'Alt Urgell el punt on s'ajunten el Segre i el Valira.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...