Ser diferent

Avui vull fer un escrit per un col·lectiu incomprès, menyspreat i abandonat al quepertanyo des de que vaig néixer. Som uns quants a tot el món. Es diu que cada cop en som més però no és així, senzillament que ara se'n parla, es deixen veure, no es criminalitza. A vegades és difícil el dia a dia, els entrebancs, les riotes, la incomprensió... Les coses no surten bé i no saps perquè fins que te n'adones que tot és per ser diferent, per viure i funcionar des de l'altra banda. La incomprensió des de la vorera "correcta" és gran, no ens entenen, interpreten els nostres problemes com ruqueries i se n'enriuen. I els problemes no sempre són insignificants, fins i tot la nostra qualitat de vida no és la mateixa que la dels "normals".

Però, tot i que el problema a voltes és gros, es porta amb molta dignitat, sense vergonya. De fet, n'estic molt orgullosa de pertànyer a l'altra banda. Malgrat els entrebancs que ens presenta la vida, és una gran satisfacció poder presumir de ser "diferent". M'agrada formar part del món dels...... esquerrans!!

Algú pot haver pensat: "i ara què li passa a aquesta.... Alguna de les seves neures dramàtiques?". No és dramàtic, normalment, però sí que, en certes ocasions, pot ser una mica feixuc. En posaré uns quants exemples.

Els nens comencen a escriure. L'escriptura occidental va d'esquerra a dreta. L'esquerrà quan escriu no veu el que posa perquè hi passa la mà per sobre. I si amb el que escrius és tinta o retolador vas bé. La mà queda amb les marques del que has escrit i ho vas estampant per tot el paper. És fantàstic! Mai havíeu fet mapes sobre paper vegetal? Doncs imagineu que el que era el mapa quedava més aviat com un nyap. I després, amb la nota del treball o la llibreta sempre hi anava el comentari odiós de "hauries de ser més polida". Au va, i tu més comprensiva, ruca!

El pitjor de tot són els objectes anomenats ergonòmics. Ai, cada cop que sento aquesta paraula em poso malalta!! Ergonòmic = fet exclusivament per a la comoditat dels dretans i els esquerrans que es fotin. Exemples molt simples són unes simples tisores que tenen les fulles muntades perquè es vegi per on es talla. Jo sempre tallo tort. Per què? Doncs perquè per veure el que tallo he de torçar la tisora, ves.

I les cadires de braç. Això és el malson dels esquerrans. O t'has de curvar i curvar o agafar la taula de la cadira del costat. A mi em va tocar fer unes oposicions embaraçada de set mesos i amb una cadira d'aquestes. No podia escriure!!! Al final em van anar a buscar una taula i una cadira...

Els rellotges tenen la rodeta a la dreta per poder portar-lo a l'esquerra. Si em poso el rellotge a la dreta la rodeta em queda mirant el braç i és complicat fer-la rodar.

Les maquinetes de fer punta estan fetes per utilitzar-les amb la dreta. Proveu de fer punta agafant-la amb l'altra mà. Oh..., el llapis rellisca!!!

Els ganivets amb serra per una sola banda són una creu per pelar la fruita. No tallen amb l'esquerra!! Per què?, doncs perquè la serra queda a la part de dalt, no toca la fruita i s'ha de fer una força de nassos. Quan era petita no entenia per què a les nenes de l'escola els quedaven unes línies a la poma i a mi una mena de bonys que donaven cert mal aspecte. Ara ja ho sé, era el maleït ganivet!!!

Altres: el llevataps... uf, intenteu obrir una ampolla de vi amb l'esquerra!! Una amiga meva, la Isabel, de les més defensora dels esquerrans, en un dinar d'amics va donar un llevataps per a esquerrans que havia comprat a Londres. Molt bo! No sabeu la cara de circumstància que feien tots quan intentaven obrir l'ampolla i tan sols aconseguien fer rodar el traste!!!

Els ratolins i els teclats dels ordinadors. El ratolí està fet perquè l'agafis amb la dreta. Els esquerrans s'hi adapten de dues maneres: uns l'agafen amb la dreta i altres, com jo, torcen la mà per poder prémer el botó corresponent. Ja sé que hi ha una opció a l'ordinador per canviar la funció dels botons però com et descuidis de tornar-lo a la posició "normal" tot són males cares i retrets. Els teclats tenen l'"enter" i el teclat numèric a la dreta. Fantàstic!

Els panys estan fets perquè la clau giri amb la mà dreta. Els esquerrans fem un moviment anormal. També l'obre llaunes. Buf, i no parlem de les càmeres de fotos. Tot el seu funcionament de botons i demés està fet per dretans!!!

Algú ha tocat mai la flauta? Les que tenen l'últim forat desviat perquè hi arribi el dit petit, pels esquerrans encara queda més lluny!!! I sempre desafinava a la nota més greu... I amb la música no hi ha millor entrebanc que tocar una simple guitarra. Com te n'ensenyi un dretà ja has begut oli.

Al Caprabo de la Seu, des de que és Eroski, han canviat els carros. Clar, ningú se'n deu haver adonat. Vaja, cap dels "normals". Doncs l'aparatet aquest que tenen per posar-hi la moneda l'han desplaçat a la dreta. I, per tant, la moneda es posa amb la mà "correcta"!!! Sí, sí, rieu, no estic carregada de punyetes. El primer dia ja em va xocar. Vaig haver de fer una postura forçada per posar la moneda amb l'esquerra, has de torçar el cos.

I no pararia. Hi ha desenes d'exemples. Més ben dit, d'entrebancs. A Barcelona van obrir fa uns anys una botiga amb objectes per a esquerrans però va tancar perquè als fabricants no els sortia a compte fer estris amb tan poca tirada. A Londres n'hi ha una, si el propietari no s'ha jubilat. Hi ha de tot!

Més seriosos són els problemes d'aprenentatge que comporta la lateralitat esquerrana. Dislèxies, lectura i escriptura més tardana, no distinció de la dreta i l'esquerra (jo encara no ho domino!!). També problemes motrius, com pujar i baixar les escales corrent. Jo encara ara em descoordino i no és per ser maldestre, és per ser esquerrana!.

Ara, ser esquerrà té algun avantatge, sobretot en els esports. Van buscats els futbolistes esquerrans, els jugadors de bàsquet i els més cotitzats són els tennistes!!! Deu ser complicat jugar contra un esquerrà!!! Doncs sí, igual que un esquerrà jugar quasi sempre contra els dretans.

Nosaltres, els de l'altra banda, ens hem hagut d'adaptar a un món muntat al revés, superar tots els obstacles, buscar-nos la vida, ser creatius, utilitzar la imaginació... Tenim molta més habilitat i força amb la dreta que un dretà amb l'esquerra. No som més intel·ligents, com diuen alguns, però sí més hàbils, la vida ens ha fet més forts. Això de treballar amb l'altra part del cervell acaba sent, a vegades, un avantatge.

Algun dia els esquerrans ens plantarem i direm prou!!! A partir d'aquest moment les coses funcionaran a la nostra manera: l'escriptura, els estris, el sentit de les agulles del rellotge... En definitiva, el món al revés (bé, al revés pels altres).

Aquest escrit el dedico a la Isabel, amb qui he compartit entrebancs des de que tenim cinc anys, la Sílvia i el seu fill Oriol, l'Esther (la meva neboda), la Mònica i el Jordi (els incondicionals companys de taula per no molestar-nos amb el braç), la Pepita (companya d'exercicis posturals cada tarda) i molts i molts més que viuen i sobreviuen a l'altra banda del mirall.

Uf, com m'he enrotllat...


Comentaris

Joan deu Peiroton ha dit…
Em sembla que la proporció dels esquerrans és molt més gran que la que s'imaginen. M'ha agradat aquest post!!! Hi subscric!!! Ne sóc un, jo també ;)).
Joana ha dit…
No sóc esquerrana, però imagino que deu ser molt dur viure en un món on tot està fet per l'altra banda, tots coneixem algun esquerrà i els problemes que li suposa. Però totes les minories estan sempre marginades, que no hauria de ser, però és i per això heu de continuar lluitant!!!
Núria ha dit…
Me n'alegro que us hagi agradat.Feia temps que volia escriure sobre els esquerrans. Joan, tinc un llibre que et pot fer pujar l'ego. Es diu "Vivan los zurdos". Explica moltes coses del món dels esquerrans i les dificultats que ens comporta la nostra societat. I si algun dia t'interesa algun estri hi ha certes webs que n'ofereixen.
Sílvia T. ha dit…
Ostres Núria! Ara sí que m'has tocat la fibra. Els esquerrans... i tant que en tenim de coses per explicar! La meva mare tenia una planxa amb el cable que sortia cap a la dreta i cada vegada que em tocava planxar (amb l'esquerra clar!) me'l trobava entre la planxa i la peça de roba, quin pal!
Una altra: una monja del "cole" li va dir a la meva mare que, si volia que aprengués a cosir, que me n'ensenyés ella ???!!! (quanta misericòrdia tenia aquesta monja) i la meva mare s'ho va muntar com va poder i ho va aconseguir!!!
Al sopar de Nadal tota la família sabia que jo havia de seure a una cantonada per no "xocar" amb ningú.
Ah! I un entrenador de bàsquet em va dir una vegada que no li agradava com llançava a cistella, que tenia un tir estrany. Home! i tan estrany... com que tirava "al revés". Això sí que em va tocar la moral. Però no va ser capaç de corregir-me els errors, no! (i això que en feia), l'únic problema era que tirava "raro".
Però vaja, que és un orgull ser esquerrana i és veritat que som més hàbils amb les dues mans que els dretans... per força! I això, per exemple, ajuda molt a l'hora de tocar el piano, d'escriure a màquina i en els esports també. Quan vaig descobrir que l'Oriol també ho era vaig sentir una gran alegria. Sempre que en tinc ocasió presumeixo de que tots dos som esquerrans. I és veritat que hi ha una certa complicitat entre nosaltres. Per sort, ara la percepció de la nostra "diferència" no sempre és negativa. No fa gaire em va sorprendre un entrenador de bàsquet que em va dir que li agradaven els moviments de l'Oriol amb l'esquerra. Sortosament el meu fill ho tindrà millor que jo.
Bé, per avui ja n'hi ha prou de reivindicació.
Ah! I gràcies per la dedicatòria.
Una abraçada!
Núria ha dit…
Ostres, la planxa!!! Si que tens raó, sí! Sempre vigilant de no cremar el cable... A casa no planxem gaire i quan s'ha de fer és cosa del David. Havies escrit mai amb pluma? S'encallava al paper perquè estan fetes per utilitzar-les amb la dreta. I una altra, al bar del Palau de gel de Canillo tenen unes tasses de cafè amb la nansa "ergonòmica", perquè el dit quedi ben recolzat. Si l'agafes amb l'esquerra la tassa rellisca!!! A vegades tinc ganes de tallar la mà dreta a tots aquests dissenyadors d'objectes "esquerranòfobs". Sílvia, la teva facilitat per escriure al revés, de dreta a esquerra és, de fet, la lògica del teu cervell.
Mario Gimenez ha dit…
eeii!, soc el Mario, suposo que encara t'enrecordes de mi! (aquell ex-alumne teu que sempre feia tantes preguntes...jajaja).

t'escric perque despres de llegir tot aixo dels esquerrans, m'ha vingut al cap una anecdota o una situació curiosa que pasava sempre que ens entregaves els examens corretgits, i era que al ser l'unica mestra esquerrena tots ens extranyavem perque al corretgir feies els "sticks" de l'inreves i m'enrecordo que sempre hi havia el tipic despistat que demanava que volien dir aquells palets.

bueno, espero haver-te fet recordar bons moments!

adeu i records!
Núria ha dit…
Molt bona aquesta, Màrio!! Sí, tens raó amb això dels "sticks", els "vistos" o "palometes". Vaja, la marca de que una resposta és correcta (pels que no saben de què parles...) De fet jo no n'era gens conscient fins que un profe d'anglès esquerrà em va preguntar si era esquerrana perquè em corregia els exercicis al revés. Ja m'imagino que deu xocar veure exàmens corregits "al revés". Ja, ja. M'imagino la cara d'algun d'aquests que anomenes despistats...!! Una altra anècdota d'aqusta marca: a l'escola, quan es fan reunions d'avaluació es passa un DINA3 amb les notes de tots els alumnes d'una classe. Cada columna és una matèria diferent. Cada profe comprova que no hi hagi cap error i fa un signe de "correcte" a dalt de tot. Quan tothom ho havia corregit es veia tot uniforme menys dues marques al revés, la meva i la de la Mari Carme de tecno, que també és esquerrana. I la gent encara preguntava per què feiem el símbol al revés. Coi, perquè ho fem amb l'altra mà!!!

Dóna molts records als companys!!! I tant que hi penso en vosaltres, més del què us penseu!!! Si llegeixes sovint el bloc deus haver vist l'escrit sobre comentaris d'exàmens, no? Segur que algun et sona, a tu o a algun dels teus amics!!
Jo també sóc esquerrà i tens tota la raó. Recordo amb especial angúnia les cadires de braç. Si arribaves una mica tard a classe a la universitat, com que n'hi havia poquetes, havies de seure en una de dretans i era una tortura. Però vaja, a ningú semblava importar-li gaire.

Hi havia un estudi que deia que els esquerrans vivíem menys que els dretans per culpa de coses com aquestes. No sé si deu ser cert o no, però vaja.

I al menys ara no està mal vist. Quan jo era petit, una monja em volia fer escriure amb la dreta. Sort que li vam poder parar els peus, però una cosina meva no va tenir tanta sort :(
Núria ha dit…
Jo vaig tenir la sort de tenir una mestra que havia patit una paràlisi a la part dreta del cos. Tan sols fucionava amb la part esquerra. Això la va fer ser una gran defensora dels esquerrans. Sempre li deia a la meva mare que no m'obliguessin mai a canviar de mà que això tan sols em portaria problemes. I era ben gran aquella dona... Sí, realment vaig tenir molta sort.
Sílvia T. ha dit…
Ai! les monges... Ja veig que no sóc l'única esquerrana que va tenir problemes amb les monges. Això de l'esquerra i l'Església es veu que no lliga massa. El meu fill Oriol acaba de fer la comunió i no sabeu com li ha costat aprendre a fer el senyal de la creu amb la mà dreta... quin embolic!
Núria ha dit…
T'has de senyar amb la dreta? Jo sempre ho he fet amb l'esquerra... Ho acabo de probar amb la dreta i... quin embolic!!! Per cert, l'Esperit Sant el faig anar, doncs, a la banda que no toca? Ja, ja, primera notícia!!!! Es nota que no ho practico massa aixo...

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...