Els genis no tenen cabuda

He començat a escriure un comentari a l'escrit del fracàs escolar i al final he pensat que tot això ben bé podia ser-ne un altre d'escrit. Així que he canviat el requadret del comentari a l'entrada de bloc.

He estat setze anys a l'ensenyament i he plegat decebuda del sistema educatiu, del català i, més concretament, de l'andorrà, tot i que són molt similars. I m'he sentit sola molts cops demanant més exigència en el treball dels alumnes, que aprenguin dels errors, dit vulgarment, que se la fotin de tant en tant, en els estudis i en la vida, i prou de treure'ls les castanyes del foc. I per una altra banda veig uns sistemes cada cop més enquistats, on un noi que no vol fer el que està marcat és un maleducat i un cara dura. No hi ha espai pels genis o pels nois amb capacitats especials en certes facetes, molt per sobre dels demés companys, diferents. A aquests se'ls aparta i se'ls penja l'etiqueta de "error social". Si senyors, errors socials, aquest adjectiu l'he sentit de la pròpia veu d'un polític de renom. Tots borregos, els genis no tenen cabuda en aquests sistemes.
No vull formar part d'aquest món estàtic, no vull formar robots i no vull que em tallin les ales, o la llengua, cada cop que intento plantejar canvis o defensar les qualitats dels que no volen seguir "la línia". Tots iguals, per què? No podem pretendre que tots els "aprenents d'adults" siguin iguals, no els deixem tenir identitat. Jo m'he trobat situacions que considero que van en contra de la llibertat de cada persona com no poder decorar l'agenda escolar amb les fotos que més els agrada, o folrar-les amb coloraines, sempre i quan no perdi la funció per la que està pensada.
A vegades es marquen normes estúpides que has de fer complir perquè et toca però en les que no hi creus. Sempre m'he preguntat perquè no es pot menjar xiclet a classe o perquè una cosa tan estúpida com la data del dia d'un examen o exercici s'ha d'escriure d'una manera o d'una altra, llarga o curta, al marge dret o esquerra. I segons quina matèria d'una manera diferent!!! Solemne ruqueria, però com que és la norma, l'has de fer complir. Doncs jo ja n'he tingut prou i no vull fer seguir a la gent més normes estúpides que no són res més que entrebancs a les coses importants de veritat. I per defensar tot això se m'ha arribat a considerar una antisistema, una anàrquica, una espècie de terrorista escolar, la que sempre porta la contrària i he rebut el menyspreu d'alguns dels companys ( que no m'importa massa veient quines són les seves maneres de fer i de pensar).
Sempre m'he considerat una persona exigent amb el que he cregut important per la formació dels nois, no he estat una profe tova, ni de les que passen de tot. Defensar altres objectius que els establerts per la línia no significa passar dels nois i deixar que facin el que vulguin, senzillament tinc una altra manera d'entendre l'ensenyament, l'educació i el plantejament de la formació de les persones.

Mireu aquesta video, és llarguet però el trobo molt interessant. Parla dels sistemes educatius actuals, a tot el món, i la poca cabuda que hi té la creativitat dels alumnes.

http://aula21.net/aulablog21/archives/2009/04/03/los-sistemas-educativos-actuales-son-obsoletos/

No em desvinculo del món de l'ensenyament o la docència o com li volgueu dir. Vull transmetre altres valors importants, els valors dels respecte per l'entorn, per la natura, pel que ens envolta però no ens pertany, el que és nostre però a la vegada és de tots. Fent educació ambiental es pot ensenyar i deixar volar la creativitat alhora. Si puc arribar als infants i adolescents que em trobi en algunes de les sortides que faig, perfecte, sinó espero poder fer-ho amb els meus fills. I vistos els resultats fins ara, crec que me'n surto prou bé.

Comentaris

Olga ha dit…
Je, je, millor una entrada que un comentari!

El video aquest que recomanes el vaig mirar ja fa dies, i tal com vaig dir al meu bloc, l'hauria de mirar tot el professorat, però sobre tot els que "manen".
Errors socials? Quin meravellós eufemisme! Però el món educatiu és tan ple d'aquests eufemismes, ja saps, "necessita millorar", "progressa adequadament", "aula de reforç", "atenció en la diversitat", etc, etc, etc.

És per posar-se a plorar, de debò.
Núria ha dit…
Olga, ets la del Bloc des del Pirineu! De fet hi vaig arribar des del teu bloc, me'l miro sovint. Vaig reenviar l'adreça a moltes amistats dedicades al món de l'ensenyament i els que més d'acord hi han estat són gent dedicada a les arts plàstiques, la música i l'educació física. Són els marginats de l'ensenyament actual...
Núria ha dit…
Enric, si passes d'11 matèries suspeses a 9 progresses adequadament. Sí, progresses. No arribaràs molt lluny però progresses... I tots contents!
Olga ha dit…
Ei, Núria, si, sóc la del Bloc des del Pirineu.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...