El fracàs escolar

Avui explicaven a les notícies de TV3 que un 13% dels estudiants tenen fracàs escolar. Aquí hi havia un 10% que no aconseguien el títol de l'ESO, tan sols un certificat, i un 3% que abandonaven els estudis. També deien que un 50% dels que començaven batxillerat ho deixaven abans d'acabar.

Jo crec que aquestes dades no són del tot correctes i el cas del batxillerat no és d'estranyar. Un 10% d'alumnes que no es treuen el graduat escolar és un fracàs però puc assegurar que ni molt menys reflecteix la realitat. Aquest 10% és queda molt curt. Amb els anys m'he adonat que el grau d'exigència ha anat disminuint, cada cop menys deures a casa, amb més temps per fer-los i amb menys rigor. Un exemple, és força normal que per norma no es posin deures d'un dia per l'altre, no més d'un examen per dia o, fins i tot, no més de tres per setmana, treballs facilets amb quinze dies de marge (que els acaben fent l'últim dia), recuperacions de recuperacions i al final, recuperacions. I un llarg etcètera... Amb tres assignatures suspeses s'aconsegueix el títol de l'ESO i si no s'arriba a aquesta xifra es negocia amb els professors de les matèries menys importants o que es creu que no seran d'utilitat en estudis posteriors perquè l'aprovi i s'arribi a les tres matèries suspeses. Aquestes poden ser qualsevol, així que una persona que vagi a fer un batxillerat de ciències pot haver suspès les matemàtiques, les ciències naturals i la llengua catalana, amb la que ha de continuar vehiculant els seus estudis.
Considero que acabar una ESO, amb el pobre nivell d'exigència que té un alumne, amb tres matèries suspeses és un fracàs escolar. Si realment es demanés un nivell de coneixements i eines de desenvolupament per poder continuar els estudis amb una certa garantia, aquest 13% podria passar, fins i tot, a un 50% de nois que no superen l'ESO. Això és el que reflecteix aquest 50% d'alumnes que no acaben el batxillerat, la majoria són els que no han acabat l'ESO en condicions i, tot i així han obtingut el títol.
Això vol dir que el 50% dels nostres fills són rucs? No, al meu parer els preparem poc per treballar, per superar reptes i entrebancs, tot és massa fàcil i mastegat. En resum, com menys exigim, menys posen de la seva part i, com menys posen de la seva part, menys exigim.I així anar fent.
És necessària una reforma de l'ensenyament a casa nostra però també els nens i nois han de saber afrontar els entrebancs, aprendre dels errors, superar els reptes més difícils... i deixar-nos de si els causem un trauma o no si no aconsegueixen el què volen. Han de veure que no sempre tindran el que es vol sense un mínim d'esforç. Si estan preparats per això no s'estressaran davant d'un repte, d'un esglaó més, ni s'angoixaran, ni es traumatitzaran...
Si això es treballa des de l'inici, des de petits, si no els donem tot el que volen al moment i sense posar gens de la seva part, molt possiblement davant un repte tindran estratègies, lluitaran i tiraran endavant. I tot això ajudarà a reduir el fracàs escolar, a no abandonar un batxillerat perquè requereix un esforç que mai els havien exigit. I llavors potser sí parlarem d'un 13% de fracàs escolar, o molt menys, però serà real. Seran els que realment no hauran superat un mínim establert d'objectius de l'ensenyament obligatori.
De totes maneres, fracàs escolar? Què vol dir això, fracàs a la vida?... Ho deixo per un altre dia però el fracàs escolar és no encaixar en el sistema educatiu del moment, el que algú ha cregut que és el bo, i del que no se't permet desviar-te gens ni mica.


Comentaris

Marc ha dit…
Fa uns mesos uuna amiga, mestra de primària m'explicava que un company seu, aragonès i que -segons ella- parla fatal el català, fa classes de llengua catalana a l'escola. Jo li vaig preguntar que com era possible això. Doncs bé, ella em va contestar que segons les proves que havia superat per poder ser mestre a Catalunya, era competent per poder-les fer.

Em va semblar vergonyós el poc nivell que es deu exigir als que volen ser mestres perquè pugui passar un cas com aquest.

Així que com vols que les escoles exigeixin als alumnes si primer no ho fan amb els mestres que hi imparteixen les classes?
Olga ha dit…
De totes maneres, fracàs escolar? Què vol dir això, fracàs a la vida?... Ho deixo per un altre dia però el fracàs escolar és no encaixar en el sistema educatiu del moment, el que algú ha cregut que és el bo, i del que no se't permet desviar-te gens ni mica.Jo em quedo amb aquesta última frase. La forma d'ensenyar ha quedat obsoleta. Si posessim una persona de fa 100 anys a una escola o institut d'avui en dia, poques coses trobaria diferents a les de la seva época. Si el deixessim al mig del carrer fliparia!

Penso que si la forma d'ensenyar s'adeqües al moment aquestes dades canviarien, i si realment es tingués en compte la diversitat també millorarien els números.
Joana ha dit…
És ben cert que cada cop s'exigeix menys i això es converteix en una espiral sense fi. No assoleixen els objectius, però com que han progressat adequadament poden passar, s'assegreguen els llestos dels que no arriben, fent que aquests cada cop estiguin més lluny dels objectius que se suposa. El sistema educatiu és un caos per no dir una altra cosa i cada quatre anys segons les eleccions i qui guanyi hi ha una nova llei d'educació, això no es pot aguantar.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...