Caramelles i mona

Bé, ja està, ja han passat els quatre dies de festa. Ens hauria agradat aprofitar-los més però encara hem fet cosetes. Dissabte al matí van cantar les Caramelles infantils pels carrers de la Seu. La Laia hi va anar per primer cop. Semblava que el dia seria molt passat per aigua però com que devien cantar molt bé, un cop varen entrar a l'Hospital a cantar la primera tongada va parar de ploure i fins i tot va arribar a sortir el sol. Més de cent criatures van anar cantant pels carrers dirigits pel Rafael Llobet. Fins a quarts de dues, amunt i avall: l'Hospital, el mercat, l'Ajuntament, el claustre de la catedral, la llar de Sant Josep, el parador, el carrer dels jueus i el passeig. Deu n'hi do! El claustre va ser el millor escenari de tots i, a més, amb sol. Feien goig tots cantant al mig de la catedral! Com va dir el Bisbe, mai es veu tanta gent de cop al claustre. Va ser molt bona idea que espero que la mantinguin els propers anys. Vaig aprofitar per alguna foto més de l'edifici romànic. En deixo algunes imatges.

Avui hem menjat la mona. El pa de pessic l'he fet jo però sense res de xocolata, avui l'he farcit de nata. A sobre hi hem posat les figures, millor dit, les obres d'art de la pastisseria Reig de Coll de Nargó. Eren tan grans que no cabien les dues a l'hora sobre el pa de pessic. Quan érem a Barcelona, de la mona se n'encarregava el meu germà. Ara, estant aquí dalt, la mona ha passat a càrrec dels pares! De pastís en queda la meitat i de xocolata encara n'hi ha però cada cop que entro a la cuina crec que falta un trosset d'ou de dinosaure! Aquí tenim les mones i... els monos!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...