Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2009

El reconeixement internacional de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya

Imatge
Ja he parlat altres cops de la injusta situació que passa la Selecció Catalana de curses de muntanya. Fa uns dies hi va haver eleccions a la FEEC, Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. La candidatura que recolza la continuïtat d'aquesta Selecció Catalana no va guanyar. Els que manen són partidaris de la desaparició de la nostra representació de país en favor de la FEDME, la federació espanyola que englobarà els corredors i corredores de curses de muntanya catalans i bascos que, fins ara, representaven el seu país.

La situació actual és molt negra. Els corredors i corredores catalans enguany ja no podran representar la seva nació a nivell internacional. En un gest per demostrar el seu malestar han redactat aquest manifest dirigit al president de la FEEC.

Entre tots hem d'aconseguir que se'n faci ressò, que se'n parli a la tele, la ràdio i els diaris com els del hockei o el futbol. El manifest el va publicar el diari Avui. Suposo que interessa que de tot ai…

La Montserrat

Imatge
Avui és el dia de la Mare de Déu de Montserrat, sí, aquella a qui des de sempre li he tingut una mica de ràbia perquè és una mare de Déu trobada com la de Núria però té un dia per ella sola i la resta de trobades anem totes en grup el 8 de setembre. No hi ha dret... la molt creguda!!! Ja sé què em direu... ai, Núria, cada any la mateixa història!! Doncs sí, fins que totes tinguem els mateixos honors!!

Però jo avui no vull parlar de mares de Déu. Avui vull parlar de la Montserrat.

La Montserrat és una dona fantàstica, amb un riure que encomana i una mirada que convida a ser la seva amiga. Vàrem començar a treballar juntes a l'escola d'adults de Mollet i la creuada va durar tres anys, fins que jo vaig canviar de centre. Ella encara hi és. Els alumnes i les alumnes l'adoren. Hi fa molt bona feina tot i que, a vegades, quedi una mica amagada. Del meu pas per Mollet ja en fa ben bé deu anys però l'amistat ha quedat. No ens veiem massa, ella a Cardedeu i jo a la Seu però no fa…

Qui escriu a l'Avui?

Avui no tenia massa temps i només he arribat a llegir una notícia a l'AVUI.CAT. De fet ja n'he tingut prou. Però qui coi escriu a l'Avui, nens de vuit anys???!!! Això són periodistes??!!
A veure si trobeu les POTENTS CAGADES !!! Amb escrits com aquests, quan jo estudiava COU m'haurien suspès directament sense acabar de corregir l'examen...

El Consell General de Ciutadans ha ratificat aquest dimecres en un tens debat de més de tres hores la seva decisió de concórrer amb Libertas amb 36 vots a favor, 24 en contra i dues abstencions. Entre d'altres la decisió de la direcció del partit ha estat rebutjada per dos dels tres parlamentaris del partit, Antonio Robles i José Domingo. En aquest context, Robles ha anunciat en declaracions a l'ACN que deixarà el partit i la seva acte de parlamentari a finals de l'estiu. "He vist que aquest ja no és el meu partit", ha assegurat el diputat de Ciutadans.

Tots els ulls estaven posats sobre Robles, que va demanar…
Imatge
Bona diada de Sant Jordi

Rosa silvestre (Rosa canina)


Canvi de lideratge

Avui han sortit les xifres de les audiències radiofòniques. El resultat crec que era el d'esperar, que Catalunya Ràdio, després de 14 anys sent líder d'audiència a Catalunya ha perdut el primer lloc. I el més greu, qui ha perdut el lideratge és el matí de Catalunya Ràdio. Avui, a RAC1, tothom es felicitava però estic segura que, en el fons, tots saben que aquesta pujada d'audiència no és del tot mèrit propi. Si són els millors és perquè la resta, i més concretament Catalunya Radio, és patètica.

Jo l'escoltava el Bassas però també haig de dir que quan era a Barcelona me'n vaig cansar una mica i preferia l'aire fresc de l'Albert Om amb l'hora del pati i, més endavant, el Xavier Bosch. Però al pujar a la Seu, escoltar RAC1 no era fàcil, l'escoltava al cotxe des del receptor andorrà i quan el programa el va agafar el Jordi Basté vaig tornar a l'Antoni Bassas.

Catalunya Ràdio ja fa temps que es treia de sobre periodistes que feien nosa, que tenien cros…

Els genis no tenen cabuda

He començat a escriure un comentari a l'escrit del fracàs escolar i al final he pensat que tot això ben bé podia ser-ne un altre d'escrit. Així que he canviat el requadret del comentari a l'entrada de bloc.

He estat setze anys a l'ensenyament i he plegat decebuda del sistema educatiu, del català i, més concretament, de l'andorrà, tot i que són molt similars. I m'he sentit sola molts cops demanant més exigència en el treball dels alumnes, que aprenguin dels errors, dit vulgarment, que se la fotin de tant en tant, en els estudis i en la vida, i prou de treure'ls les castanyes del foc. I per una altra banda veig uns sistemes cada cop més enquistats, on un noi que no vol fer el que està marcat és un maleducat i un cara dura. No hi ha espai pels genis o pels nois amb capacitats especials en certes facetes, molt per sobre dels demés companys, diferents. A aquests se'ls aparta i se'ls penja l'etiqueta de "error social". Si senyors, errors soc…

El fracàs escolar

Avui explicaven a les notícies de TV3 que un 13% dels estudiants tenen fracàs escolar. Aquí hi havia un 10% que no aconseguien el títol de l'ESO, tan sols un certificat, i un 3% que abandonaven els estudis. També deien que un 50% dels que començaven batxillerat ho deixaven abans d'acabar.

Jo crec que aquestes dades no són del tot correctes i el cas del batxillerat no és d'estranyar. Un 10% d'alumnes que no es treuen el graduat escolar és un fracàs però puc assegurar que ni molt menys reflecteix la realitat. Aquest 10% és queda molt curt. Amb els anys m'he adonat que el grau d'exigència ha anat disminuint, cada cop menys deures a casa, amb més temps per fer-los i amb menys rigor. Un exemple, és força normal que per norma no es posin deures d'un dia per l'altre, no més d'un examen per dia o, fins i tot, no més de tres per setmana, treballs facilets amb quinze dies de marge (que els acaben fent l'últim dia), recuperacions de recuperacions i al final…

Més colors

Imatge
Aquesta tarda, un altre cop hem tingut arc de Sant Martí. Tornava de l'escola de recollir la Laia i hem parat al pont de la Palanca per fer les fotos.







Els colors de l'Arc

Imatge
Aquesta tarda, després de les pluges hem pogut veure això. Sembla ben bé que protegeixin l'ermita de Sant Antoni!







Caramelles i mona

Imatge
Bé, ja està, ja han passat els quatre dies de festa. Ens hauria agradat aprofitar-los més però encara hem fet cosetes. Dissabte al matí van cantar les Caramelles infantils pels carrers de la Seu. La Laia hi va anar per primer cop. Semblava que el dia seria molt passat per aigua però com que devien cantar molt bé, un cop varen entrar a l'Hospital a cantar la primera tongada va parar de ploure i fins i tot va arribar a sortir el sol. Més de cent criatures van anar cantant pels carrers dirigits pel Rafael Llobet. Fins a quarts de dues, amunt i avall: l'Hospital, el mercat, l'Ajuntament, el claustre de la catedral, la llar de Sant Josep, el parador, el carrer dels jueus i el passeig. Deu n'hi do! El claustre va ser el millor escenari de tots i, a més, amb sol. Feien goig tots cantant al mig de la catedral! Com va dir el Bisbe, mai es veu tanta gent de cop al claustre. Va ser molt bona idea que espero que la mantinguin els propers anys. Vaig aprofitar per alguna foto més de…

L'estany d'Ivars d'Urgell

Imatge
Aquesta Setmana Santa hem decidit quedar-nos per la terra. Com va dir la Laia, farem com si fóssim turistes que venen a passar les vacances al Pirineu. Avui hem fet la primera sortida. Bé, no ha estat del tot sortida pirinenca però sí lleidatana. Hem anat a l'estany d'Ivars d'Urgell. Evidentment, el motiu era anar a "pescar" algun ocellot o ocellet de pas. El que més por em feia era trobar molta gent de divendres sant, és a dir, grups d'aquells que entren a un aguait miren per la finestra i diuen "aquí no hay nada, solo patos!" i surten tal com han entrat, fent un xivarri de por i sense ni fixar-se en el que poden arribar a veure si hi posen una mica d'atenció. Però bé, crec que el dia ens ha ajudat una miqueta. La veritat és que no les teníem totes, baixant ja ens ha agafat un aiguat que pensàvem que hauríem de fer mitja volta. Però quan hem arribat a Ivars no plovia i semblava que els núvols no ens farien una mala passada tot i que eren molt i…

Alguna Pregunta Més?

Imatge
Diuen que per fer passar les penes res millor que una actuació de pallassos, riure una estona i oblidar-se dels problemes. Doncs això crec que és més o menys a què dedica els seus esforços TV3. Ha trobat un programa baratet, sense luxes ni parafernàlies i que, a més, agrada i fa riure. Em refereixo a l'APM. Aquest programa en els seus inicis més inicis eren els últims deu minutets del programa dels matins de Catalunya Ràdio amb l'Antoni Bassas. Eren deu minuts que et feien riure, els moments més gloriosos de la tele o la ràdio. Quan algú s'equivocava o protagonitzava alguna pífia resava perquè els de l'Alguna Pregunta Més? no els descobrissin. Però sempre els caçaven... Després de l'èxit radiofònic es va passar a la tele, més enriquidor perquè hi entraven en joc les imatges i estava prou bé. Un programa de mitja horeta setmanal per pasar l'estona. Però van començar amb les escenes cèlebres, les frases que grans i petits ja s'han fet seves (com l'Ho have…

Les flors de la floreta

Imatge
Dissabte vaig anar a la Cerdanya a la recerca de les flors més primerenques amb un grup de gent. La Laia també va venir, doncs els homes de la casa estaven a Blanes en una trobada de seleccions pre-infantils de bàsquet. El dia va acompanyar força tot i que a primera hora, a quarts de deu, encara era tot ben gebrat. Però a mesura que el sol pujava s'anava escalfant l'ambient. Aquí hi deixo alguna prova gràfica.


Adonis de primavera (Adonis vernalis). Prats i Sansor.

Bulbocodi (Bulbocodium vernum). Alp.

Lliri de neu (Galanthus nivalis). Pont d'en Soler.

Buixol (Anemone nemorosa). Pont d'en Soler.

Tisoretes (Corydalis solida). Pont d'en Soler.

Pulmonària (Pulmonaria affinis). Pont d'en Soler.

Gagea groga (Gagea lutea). Pont d'en Soler.

Fotos de flors no és la primera vegada que en penjo però la novetat és que aquestes les va fer la Laia (només vuit anyets...)!!


Aquells meravellosos anys...

Imatge
Dedico aquest escrit a mestres, professors i alumnes, en definitiva a tothom perquè en un moment o altre de la nostra vida hem estat alguna cosa d'aquestes.
Setze anys de profe i passant per tantes matèries, tants nivells educatius i tants sistemes diferents se'n veuen de tots colors. No em refereixo a maneres de treballar, ni programacions, ni companys ni res d'això. Em refereixo a què arriben a explicar els alumnes, sigui per escrit o simples comentaris. El cas és que molts cops et fas un fart de riure però ells ho han dit tot convençuts. Amb això no vull menysprear ningú, segur que tots nosaltres hem fet relliscades d'aquestes en algun moment o en fem encara. Durant els anys he anat recollint algunes d'aquestes anècdotes, meves o d'altres companys. A vegades ens arriben correus amb pífies d'estudiants i sempre queda el dubte de si són veritat o no. Aquestes són ben reals. Llàstima que algunes les he oblidat però les que explico espero que us facin passar …