Peramola

Ahir vaig anar a Peramola a preparar una sortida. La zona sud de la comarca és veritat que la tinc força oblidada, sempre que he volgut anar a conèixer món he tirat cap a les muntanyes del nord. I ahir em vaig sorprendre gratament. Vaig anar des de la capella del Roser de Peramola fins el clot de la Font Viva i hi vaig descobrir una zona molt interessant de vegetació mediterrània de muntanya mitjana: boix, pinassa, roure, alzines, argelaga, càdec...


Càdec (Juniperus oxycedrus)


Fruits de càdec (Juniperus oxycedrus)

També alguna savina, galzeran, garric, marfull...


Fruit de galzeran (Ruscus aculeatus)

Les primeres flors comencen a sortir: pensaments, herba fetgera, el mateix boix i les savines.


Pensament (Viola sp.)


Flor de boix (Buxus semperviviens)


Herba fetgera (Hepatica nobilis)

El primer tram, sortint de Peramola, és ple de conreus d'olivera.


Oliveres (Olea europaea)

Els ocells varen acompanyar-me durant les tres hores de camí: mallerengues amb el seu reclam que ens diu "és estiu", les primeres orenetes que no tardaran ni una setmana en arribar a la Seu, gafarrons amb el seu cant nerviós, pica-soques blau escandalosos, picot garser xisclant i xisclant i fins hi tot un rossinyol que em va sortir de cop d'uns esbarzers i que es va delatar amb la seva melodia un cop amagat entre les branques d'uns arbustos. A dalt, sobrevolant la zona, voltors, corbs i altres rapinyaires. També les papallones comencen a anar de flor en flor. Algun altre animal va acompanyar-me durant la caminada però ja es va assegurar de no fer-se visible. Excrements de fagina al mig del camí, remenades de senglar i fins i tot el so de petjades d'algun d'ells, segurament porc fer, entre alguns arbustos. Per completar l'espectacle les imponents masses de conglomerat que abracen el poble de Peramola, el Roc de Cobul, la roca del Corb, la serra de Nerola i la roca de Rumbau.


Roc de Cobul


Casa Nerola amb la serra de Nerola al darrera

I la sorpresa final, el clot de la Font Viva. El camí, planer i relativament curt que surt des de l'hostal el Boix, ja augurava un trajecte fantàstic, seguint el torrent entre blocs de conglomerats, olles d'aigua i vegetació abundant.





Un cop arribada al clot de la Font Viva el lloc és espectacular, una zona totalment ombrívola, presidida per una cascada que llisca per sobre d'uns rocs recoberts de molsa i falgueres.


Clot de la Font Viva
El torrent ve de més amunt, on hi ha una segona cascada i una cova però que no hi vaig arribar perquè se'm feia tard. Aquest rierol llisca avall entre branques de roure recobertes de molses penjant que li donen un toc màgic. És com si de cop i volta haguessin de començar a desfilar follets, fades i personatges fantàstics diversos.


Torrent de Rumbau

D'aquí unes setmanes encara serà més profitos
a la visita, amb els arbres caducifolis amb fulla i els marges florits. Tan sols un inconvenient, les al·lèrgies aquest any es preveuen fortes. Si en patiu, com és el meu cas, aneu preparats i penseu uns dies abans en "dopar-vos" a base d'anti-histamínics!


Comentaris

Marta ha dit…
Ja fa temps que em dopo.... és horrorós... imaginat si anés al camp... uf..
Un reportatge molt xulo. Al clot de la Font Viva Encara no hi he anat mai. Gràcies per la proposta!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...