Estudiem o què?

Ja fa temps que em volta pel cap escriure sobre els estudiants, el pla Bolonya, les tancades i protestes però és un d'aquells escrits que volia fer amb cura i pensant molt bé el que vull dir i com expressar-ho. I després de la topada amb els mossos de l'altre dia encara em privava més, no fos cas que se'm mal interpretés. Però anirem per parts.
Anem primer pel pla Bolonya, aquesta cosa que tothom en parla però que ningú sap ben bé què és. De moment hem de pensar que, ens agradi o no, el pla Bolonya és el futur si volem que els nostres fills siguin competitius amb la resta de treballadors europeus i ho hem d'acceptar. És com prendre una medicina, potser aquesta no t'agrada però si no te la prens no estaràs bé per fer el vulguis ni en les mateixes condicions que els demés. Per altra part, la idea del pla Bolonya és, al meu parer, més que bona. Uns estudis homologats a nivell europeu, on es prioritza el treball individual o grupal fora de l'aula. Menys hores de classe presencial i més treball d'investigació, que al cap i a la fi és el que enriqueix. Els que hem estudiat sabem molt bé que s'apren molt més buscant tu la informació i estructurant-la per acabar fent un treball que no pas anant a classe i prenent apunts. A part, si volen ser competitius, al acabar una carrera s'hauran d'especialitzar amb postgraus, màsters... Això ja veurem com funciona, és el punt que em trontolla més, per com s'arribarà a finançar i qui hi podrà accedir... Diuen que això no serà compatible amb el que un alumne pugui alhora treballar. Hi ha carreres on tampoc ara és molt compatible com les carreres científiques,. Entre hores de classe i pràctiques tampoc és fàcil treballar i estudiar a la vegada. Però perquè el nou pla funcioni s'ha de gestionar tot molt bé, sobretot l'aspecte de les beques. Donar-les als que s'ho mereixen, és a dir, els que hi han dedicat hores i ho demostren amb els resultats, sigui quina sigui la teva renda. És a dir, si vols una beca te l'has de guanyar. Això no vol dir que la Universitat sigui tan sols pels rics, ha de ser pels bons. No pot ser que tinguis una beca per ingressos baixos i com que tu no pagues et rasquis la panxa tot el curs. No senyor, les beques, pels bons. Ara, s'ha de poder garantir que això serà així, sinó no funcionarà i hi haurà grans diferències socials. El pla Bolonya és una manera de ser igual que qualsevol europeu, a nivell de formació i titulació, lliure trànsit de treballadors altament qualificats per tot Europa, entenent la qualificació com el grau d'estudis.
Segona qüestió, les mobilitzacions dels estudiants. Quatre mesos vivint al rectorat de l'UB? Aquests evidentment no volen el pla Bolonya, clar, perquè ganes d'estudiar em sembla que no en tenen massa i treballar mentre estudien tampoc no crec que ho facin, sinó no es permetrien el luxe de passar-se quatre mesos fent el dropo a l'edifici de la plaça Universitat. Quants d'ells saben què és el pla Bolonya? O sí ho saben i el problema és que no es veuen capaços de competir amb els alemanys, els francesos o els belgues? És la generació dels que ho han tingut tot, del "ho vull, ho tinc". I el pitjor és que continuen tenint-ho. Sento el rector de l'UB que diu que ha volgut ser comprensiu i veig que l'únic que ha fet és concedir un altre caprici d'aquests fills del tot ho tinc sense cap esforç. Què han fet a l'edifici de la Universitat? Sentia parlar una noia que deia que els mossos no l'havien deixat pujar als dormitoris a recollir les seves coses. Als dormitoris? També tenien cuina, fumaven en un recinte on no es podia fumar... La Universitat feia fàstic. És el sumum dels okupes. Ocupar un edifici històric per viure-hi de gorra. I mentrestant, el rector ha estat comprensiu... No ho entenc, de veritat, no ho entenc. Tot per la llibertat, pel col·lectiu, pel futur. Tot això de qui? De tots els estudiants? De quatre vividors?. I al final aquest recinte s'havia convertit en un refugi de xoriços i antisistemes (pensar que per segons quins personatges del país de dalt l'antisistema més radical sóc jo...). La resta d'estudiants han callat durant molt de temps, suposo que per uns dies inclús és divertit però arriba un moment que ja cansa. I em temo, o millor dit desitjo, que a aquest pas, l'altre banda dels estudiants, els que sí volen el pla Bolonya, els que els és igual però volen treure uns estudis, els que senzillament volen estudiar i aprendre, diguin prou, fins aquí hem arribat i entro a la facultat si a mi em dóna la gana no si a tu et ve de gust. Tots els estudiants tenen dret a la formació que, molt probablement, no hauran pagat ells sinó els seus pares o tutors. I tenen tot el dret a dir: prou de collonades, aparta't del meu camí.
Jo fa anys que vaig acabar la carrera de biologia i també vaig fer vagues i manifestacions. Jo sóc de la generació que lluitàvem amb el lema "Volem cinc anys", quan es volia canviar el pla d'estudis i passar les carreres de cinc anys a quatre. I quan planejàvem mobilitzacions sempre teníem en compte molestar el mínim els demés. MAI havíem privat l'entrada de ningú a la facultat, ni tan sols tallàvem la Diagonal. Recordo una manifestació des de la Diagonal fins a la plaça Universitat en fila índia per no bloquejar el trànsit! I qui volia estudiar a la biblioteca, estudiava, qui volia fer classe, en feia i qui volia fer el dropo a casa també, cap problema. Però sempre respectant la voluntat dels demés, sempre.
Per últim, la càrrega dels mossos. Em sap molt de greu perquè aquí s'han barrejat moltes coses, interessos polítics, desprestigi i ingenuïtat. No entenc com els mossos van arribar a caure en la provocació de tots aquests nois amb ganes de cridar l'atenció i ser les víctimes protagonistes d'aquesta història. No els van donar el que volien, no, sinó tres cops més del que desitjaven. Uau!!! Quantes històries per explicar! Hem estat víctimes de les forces de l'autoritat!! Mireu, si quan els mossos van entrar a la Universitat tots haguessin agafat les seves coses i se n'haguessin anat cap a caseta no hauria passat res però no, ells havien de provocar: insults, tancades, agressions amb objectes varis... Però com és que els mossos van ser tant rucs de caure-hi!!! Per a mi és el punt que menys entenc d'aquesta història... L'endemà de tots els aldarulls els nois en volien més, els va la marxa, això de ser les víctimes protagonistes els dóna "morbo". I varen aprofitar la manifestació pacífica dels professors i mestres per provocar altra cop els mossos. Quin poc respecte boicotejar les demandes d'un col·lectiu que no saps ni què demanen per intentar altra cop sacsejar la poli. Realment vergonyós... Per sort, aquest cop no els va sortir com ells volien...
I ara, altra cop. Unes quantes facultats ocupades, per una trentena d'alumnes?? a cadascuna. És a dir quatre dropos en contra de la llibertat de 10.000. Hi ha dret amb això? I també volen fer una manifestació pels llocs que no els varen deixar passar l'altre dia. Què!!?? Més provocació??!! Fins i tot l'alcalde ha hagut de fer un cop de puny a la taula i dir PROU! Ni parlar-ne, per les Rambles no baixeu vosaltres ni ningú. Però que us heu pensat, mocosos!!! I 25 professors els dónen suport, ara en parla un a la tele. Diu que ells també es tanquen perquè reivindiquen una Universitat lliure per a tothom? I doncs, què estan fent boicotejant les entrades a les facultats?
I ara a veure com acaba tot això... Espero que, poc a poc, d'un en un, se'n vagin cansant d'aquesta història, perquè també són la generació de la inconstància. Tot és ràpid i intens però si l'esforç ha de ser mínim ja no mola. Així que aniran tornant tots a casa, la mare els esperarà amb un colacao ben calentó i a dormir al llitet ben tapadet i sense cap maldecap a la vista. Aquest any ja no cal estudiar, ha estat un temps divertit, unes vacances en un edifici bonic, amb uns companys guais. Ens ho hem passat bé i l'any que ve el papà ja tornarà a pagar la matrícula que per això treballa. Sort que encara no ens enganxa el pla Bolonya que sinó això potser no ho podríem fer...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...