100!!!!

Avui és el meu aniversari (41, aaahhh) i també és l'escrit número 100. D'aquests 100 n'hi ha hagut de tot tipus, uns més seriosos que altres, uns més compromesos que altres. He anat afegint categories a mesura que anava publicant escrits i no sabia on posar-los. He publicat fotografies, receptes de cuina, cròniques esportives, poesies... Vaja una mica de tot. L'estat d'ànim i els moments personals han marcat les entrades en molts moment i la dinàmica política també. Podem fer un balanç meteorològic durant aquest temps: sequera, aiguats, nevades... He trobat gent que en moments delicats m'han recolzat sense ni tan sols conèixer-me, i sense ni tan sols saber qui sóc (o sí...) també m'han arribat a insultar per com sóc. Aquests 100 escrits m'han ajudat a expressar el que sento, a no tenir vergonya del que diran els demés. He passat de temes una mica compromesos a ruqueries de nena petita. He descobert gent que llegeix les meves coses, senyal que els interessa, i a vegades m'ha portat més enllà del bloc, a conèixer gent que comparteix aficions i ideals amb mi. També he sabut de gent que llegeix el bloc però que mai ha gosat fer-hi cap comentari i d'altres que llegeixen el que escric sense tenir-me massa (per no dir gens) simpatia. Sempre he intentat escriure des del màxim respecte, puc expressar el meu acord o desacord en accions, posicions, actes o ideologia d'altres però mai he insultat a ningú ni permetré que ho faci ningú en el meu espai. Dir la meva o dir la vostra amb respecte és el puntal d'aquest bloc. És curiós, tan sols m'han insultat directament un sol cop i ha estat l'escrit amb més comentaris i un dels més llegits.
Suposo que ja no puc amagar res de mi, qui ha llegit les 100 entrades es pot fer una idea bastant real de com sóc, què penso, quines són les meves inquietuds, les meves aficions i els meus ideals. A alguns els ha agradat, a altres no. No voldria que ningú se sentís ferit per coses que pugui explicar. A vegades, sense ser-ne la intenció, es poden dir coses que sentin malament als altres. Intento que ningú, a nivell personal que no pas públic, es pugui sentir ferit per comentaris meus. Si ha estat així algun cop, demano disculpes.
He trigat quasi dos anys en escriure 100 articles però també és cert que cada cop ho tinc més per la mà, així que espero no trigar dos anys més en arribar als 200!


Comentaris

Marta ha dit…
Ostres 100 articles ja!!!!jajjaja!!Doncs felicitats doblement!!!!Ja tinc ganes de veure que escrius al 101!!
Dan ha dit…
Ostres1 Arribo tard, però enhorabona!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...