Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2009

Aquesta tarda

Imatge
Aquesta tarda, la Laia i jo hem sortit a passejar pels voltants de casa. Feia fresqueta però quins colors!!! Verd, blau, blanc... Després de tornar de Barcelona això es valora. Cada cop em sento més estranya i neguitosa a la ciutat i tan sols penso en marxar. Tenim sort, oi, de viure aquí dalt?







Qui ha fet el ridícul?

Ahir parlava el representant dels estudiants a la manifestació contra... la veritat, no sé què ni ells saben tampoc. Deia tot eufòric que havien enganyat els mossos i que aquests havien fet el ridícul perquè els esperaven en un lloc i ells, molt vius, havien tirat per una altra banda.

Doncs jo li dono la volta i no ho veig pas com ell. Ni com ell ni com ho venen els diaris. De veritat els mossos, diguem-ne els que han de vetllar perquè no hi hagi aldarulls, actes violents ni vandàlics, varen fer el ridícul? Si els mossos no haguessin blindat com ho van fer les Rambles i tots els seus accessos els manifestants haguessin canviat el recorregut de la manifestació? Segur que no. Quina era la feina dels mossos? Privar el pas dels manifestants per un carrer on, per seguretat, no es deixa baixar-ne cap, no? I doncs, missió complerta. Si el dispositiu dels mossos no hagués estat tan gran ni l'anunci del desplegament tan important els nois, o no tan nois, haguessin intentat baixar per les Ra…

Estudiem o què?

Ja fa temps que em volta pel cap escriure sobre els estudiants, el pla Bolonya, les tancades i protestes però és un d'aquells escrits que volia fer amb cura i pensant molt bé el que vull dir i com expressar-ho. I després de la topada amb els mossos de l'altre dia encara em privava més, no fos cas que se'm mal interpretés. Però anirem per parts.
Anem primer pel pla Bolonya, aquesta cosa que tothom en parla però que ningú sap ben bé què és. De moment hem de pensar que, ens agradi o no, el pla Bolonya és el futur si volem que els nostres fills siguin competitius amb la resta de treballadors europeus i ho hem d'acceptar. És com prendre una medicina, potser aquesta no t'agrada però si no te la prens no estaràs bé per fer el vulguis ni en les mateixes condicions que els demés. Per altra part, la idea del pla Bolonya és, al meu parer, més que bona. Uns estudis homologats a nivell europeu, on es prioritza el treball individual o grupal fora de l'aula. Menys hores de cl…

Agorafòbia

Imatge
Quan es parla d'agorafòbia a molta gent li sona com fòbia als espais oberts però realment no és això. L'agorafòbia no és res més que por a la por, por al descontrol, por a l'imprevist, por a no poder reaccionar davant d'algun fenomen (per a qualsevol altre, insignificant) que apareix sense esperar-lo o que no ens agrada. I la reacció a aquesta por és evitar els llocs o les situacions on tu creguis que no seràs capaç de controlar algun dels factors que es donin al voltant teu. Es pot afrontar de múltiples maneres però una d'elles, potser la manera més còmode d'afrontar-ho és, precisament, quedar-te al lloc on més segur et sents, on tens el major control de tot, és a dir, tancar-te a casa. I el cap és molt traïdor perquè no és una decisió que tu prens racionalment, en brots extrems d'agorafòbia el cos i, evidentment la ment, no et permet sortir de casa, és a dir, a mesura que s'acosta el moment de sortir o afrontar aquella situació "perillosa" …

L'estació de la Sagrera

Seré molt directa. Qui s'ha pensat que és en Jordi Hereu per negociar amb Madrid què en farà dels diners de tots els catalans? Com pot tenir la barra de consensuar amb la ministra que amb els diners de l'Estatuteeeet es farà l'estació de la Sagrera? I tot perquè el negoci immobiliari els ha anat malament? Doncs si BCN no sap fer negocis és el seu problema!!! És fastigós. Suposo que necessitava protagonisme, no? Ara què, la Generalitat li farà tres copets a l'esquena i li pagarem l'estació?. O ha estat una maniobra dels grans de la Gene, passar el paquet al ruc de l'Hereu i així ell es menja tota la merda? Ara, com sempre, tots calladets i tragant una altra dosis, o dues si no ets de Barna, d'aquest socialisme repugnant. I Zapatero celebrant que Espanya ens ha marcat un altre gol... Per cert, quan aconsegueixin vendre els pisos de la Sagrera, repartiran els diners a la resta de Catalunya? I més, si paguem l'estació del TGV ja no serà de Foment, no? Evid…

La padrina

Imatge
Aquesta senyora és la Marcel·la Roqué i Ubach, l'any 1968. La nena és una servidora. És la meva besàvia. Era de Cal Bernadet de Pallarols del Cantó, s'hi passa per anar de la Seu a Sort pel port del Cantó però després de pocs metres d'entrar-hi ja se'n surt. Cal Bernadet era un hostal on s'allotjaven molts viatgers que anaven cap a Sort o cap a la Seu. El seu germà Anton, més jove que el meu avi, tocava l'acordió i tinc entès que era molt conegut a la comarca. Ara Cal Bernadet ja no existeix, com em va explicar un home de Pallarols mentre en buscàvem el rastre, un dia van passar els del MOPU i van emportar-se tot el que estava al seu pas per fer la carretera del port del Cantó. Així que quan passo el Cantó és com si passés pel menjador dels meus avantpassats!. Encara hi queda un hort just a sobre la font.
Aquesta dona va deixar la duresa que a principi del segle XX es vivia en els pobles més perduts dels Pirineus. Va marxar a Barcelona a trobar millor vida, mé…

Peramola

Imatge
Ahir vaig anar a Peramola a preparar una sortida. La zona sud de la comarca és veritat que la tinc força oblidada, sempre que he volgut anar a conèixer món he tirat cap a les muntanyes del nord. I ahir em vaig sorprendre gratament. Vaig anar des de la capella del Roser de Peramola fins el clot de la Font Viva i hi vaig descobrir una zona molt interessant de vegetació mediterrània de muntanya mitjana: boix, pinassa, roure, alzines, argelaga, càdec...


Càdec (Juniperus oxycedrus)


Fruits de càdec (Juniperus oxycedrus)

També alguna savina, galzeran, garric, marfull...


Fruit de galzeran (Ruscus aculeatus)

Les primeres flors comencen a sortir: pensaments, herba fetgera, el mateix boix i les savines.


Pensament (Viola sp.)


Defensem Catalunya o què??!!

El govern de Zapatero suspèn el primer curs. Vaja, en argot pedagògic, necessita millorar, tot i que des d'aquí li continuen fent l'ullet. Diuen que la Carme Chacón és la que en surt més ben parada però des de Catalunya no es veu pas així. Tots els partits polítics, inclosos els socis de govern, són molt crítics amb ella. Aquesta dona és la que havia de defensar els nostres interessos, la nineta dels ulls de'n Zapatero. I què ha fet, girar l'esquena. Qui ha sentit alguna declaració de la ministra a favor dels interessos de Catalunya? Res de res, suposo que en qüestions de defensa Espanya està massa enfeinada. Tots han recalcat el silenci i el trist paper que està jugant per ajudar Catalunya. I els seus amiguets surten a defensar-la. Què han dit? (no recordo si en Miquel Iseta o algun altre del mateix estil). Doncs que ella sí que defensa Catalunya però no en públic. Ai!!! Vaig tremolar al sentir aquesta frase. De cop i volta vaig veure l'Aznar parlant en català en …

100!!!!

Imatge
Avui és el meu aniversari (41, aaahhh) i també és l'escrit número 100. D'aquests 100 n'hi ha hagut de tot tipus, uns més seriosos que altres, uns més compromesos que altres. He anat afegint categories a mesura que anava publicant escrits i no sabia on posar-los. He publicat fotografies, receptes de cuina, cròniques esportives, poesies... Vaja una mica de tot. L'estat d'ànim i els moments personals han marcat les entrades en molts moment i la dinàmica política també. Podem fer un balanç meteorològic durant aquest temps: sequera, aiguats, nevades... He trobat gent que en moments delicats m'han recolzat sense ni tan sols conèixer-me, i sense ni tan sols saber qui sóc (o sí...) també m'han arribat a insultar per com sóc. Aquests 100 escrits m'han ajudat a expressar el que sento, a no tenir vergonya del que diran els demés. He passat de temes una mica compromesos a ruqueries de nena petita. He descobert gent que llegeix les meves coses, senyal que els inter…

Doneu-me el gustàs ya que jo no sóc tonto!!

Imatge
Ho haveu vist, ho haveu vist!! La mare que els va parir!!! Aquesta és la frase més famosa de TV3, el lema dels catalans. Així que ens fem nostra una expressió que és una traducció mal feta del castellà, aquesta llengua que a Catalunya tant trepitgem i censurem. Ja fa temps que m'emprenyo amb els anuncis que surten a TV3 (l'única gran que emet en català, clar). Molts són directament en castellà, sense anar més lluny l'anunci de Mafre, on surt Rafa Nadal parlant en castellà. Però encara trobo pitjor les traduccions esperpèntiques del castellà, trepitjant de manera escandalosa, sense cap mirament i amb la permissivitat de TV3. Exemples: la botiga Media Markt és especialista en aquests temes. Des del "jo no sóc tonto", traducció del "yo no soy tonto", fins al malsonant "dona't el gustàs" (errrr) com a traducció de "date el gustazo". Si una cosa vaig aprendre d'una profe de català que vaig tenir a COU és que el qualificatiu de gar…

Jo també seré a Brusel·les, des del balcó de casa

Imatge
Dissabte, 7 de març, hi ha la concentració "10.000 a Brusel·les". Ja es diu que no hi seran 10.000 però tampoc se'ls ha facilitat les coses, ni se'ls ha recolzat des del món polític. Ja ho deia en Vicent Sanchis que si no ens belluguem el poble no esperem que els polítics ho facin per nosaltres. Jo hi hauria anat però per raons vàries, família i altres cabòries (com diria el Monti del Polònia) em quedo a la Seu. I no deixo de sentir-me una mica "boques", tant defensar la nació i la Catalunya lliure i a l'hora de la veritat em quedo a casa. L'altre dia amb l'Anna ens preguntàvem si no es podria fer alguna cosa a la vegada des d'aquí, per recolzar els de Brusel·les. Ara sé que els que ens quedem aquí també ens farem veure, penjarem la senyera al balcó. Crec que a Barcelona hi ha algun acte més però des d'aquí dalt poca cosa més podem fer. M'imagino que la meva serà de les poques senyeres que veuré penjades per la comarca, bé com a míni…

Qualsevol nit pot sortir el sol

Bé, després d'insults i improperis que encara no sé a què venen, una entrada tranquil·leta. Us agrada en Sisa? Si em pregunteu quina és la meva cançó preferida segurament no sabré què dir però no càpiga el menor dubte de que en una llista de deu "Qualsevol nit pot sortir el sol" seria de les primeres. Recordo un Nadal quan encara era a Barcelona, a l'escola dels nens, el Parc del Guinardó, van cantar-la i la Montse, la mestre de música, va fer un acompanyament impecable al piano. Doncs encara escoltem aquell CD de tant en tant. I cantada per nens d'11 anys continua sent una meravella.

Avui, el meu germà ha penjat aquest vídeo al "feisbuc" (goita, queda bé i tot escrit així!) i si la cançó és fantàstica el vídeo és sensacional. Au, aquí el teniu, pels qui us agrada en Sisa. I si no la coneixeu garantitzo que us captivarà.



Ah, i com ja he dit altres cops, si no vols pols no vagis a l'era, és a dir, senyoretes Montses vàries, si no t'agrada el que …

"La invasión de los ladrones de cuerpos"

Tinc ganes de parlar de tot el que està passant en el món polític però necessito temps i reflexió, madurar el tema. Potser durant aquesta setmana. El que sí puc dir és que cada cop em sento més impotent. Veig que poc a poc, com qui no vol la cosa, ens ho foten tot, a nosaltres i ara als veïns. I aquests lladres són els mateixos. Heu vist la pel·lícula de "La invasión de los ladrones de cuerpos"?, l'antiga, en blanc i negre. Magnífica pel·lícula. Una espècie de mongetes enormes que es fiquen en els cossos de la gent i es fan passar per ells, però se'ls reconeix per un comportament anormal i el pitjor és que, sense adonar-se'n, de manera molt subtil, van posseint tots els cossos dels habitants de la Terra. Res de violència, res de soroll, tot en silenci, pau i armonia. I la peli no acaba pas bé... Doncs amb els "bons" del PSOE passa el mateix. Els "dolents" i antidemòcrates i contra les llibertats sempre han estat els del PP. Per què? Perquè se&…

Osborne, el toro

Imatge
Molt breu que estic enfeinada però no volia deixar-ho passar. Aquest cap de setmana ha estat força bé. Hem baixat cap a la capital. Primer, bons resultats de bàsquet. Les nenes del Sedis Esquitx, que porta el David, han guanyat a tot un Badalonès a la seva pista i de quaranta punts. Ningú no ho pensava pas abans de començar el partit. I continuen imbatudes!! Avui al matí, els nens de l'Alfa-Consult, on hi juga el Quim, han guanyat el Vallfogona de més de 50 punts i, per tant, han tancat marcador. Ahir a la nit vaig anar a sopar amb quatre amigues que anàvem juntes a l'escola i, per tant, ens coneixem des dels cinc anys. Érem les 40's team!!. El millor és que a una d'elles no la vèiem des de feia.... més de vint anys!!!. Ara, el detall estrella del cap de setmana és el de la foto. Anant cap a Balaguer des de Barcelona, a l'alçada del Bruc... el gran toro Osborne tirat i arrebregat!! Ja m'imagino que d'aquí poc el tornaran a aixecar però com a mínim avui l…