Quan l'esquellot sona...

Fa dies que vaig sentint notícies sobre el que s'anomena "mobbing rural" i tenia ganes de dir-ne alguna cosa. Jo no fa massa anys que visc al Pirineu, vivia al barri d'Horta de Barcelona, un "oasi" dins la ciutat, amb un cert encant rural. Aquí es va començar a practicar fa molt anys els primers "mobbings rurals". Encara queden cases baixes i velles, algunes amb els galliners al pati. I aquelles gallines ja van ser expulsades de la ciutat perquè feien soroll i pudor. Igual que les vaqueries, jo encara les recordo prop de casa meva. I quan anava a casa els meus avis, de matinada em despertaven les campanes de l'església de Sarrià, i no passava res. És l'encant que encara quedava en els barris que es van agregar a Barcelona a principis del segle XX. Potser és per això que m'indigna tant tot el que ara està passant.
Des del Pirineu tot aquest poc respecte per la gent que hi viu i hi treballa cada dia es respira amb més indignació. I jo que vinc de ciutat ho visc amb molta vergonya. Vergonya perquè mai m'hauria passat pel cap fa uns anys anar a queixar-me d'unes campanes, o males olors o del soroll de les esquelles. Recordo la primera vegada que vàrem pujar amb els nens a la Seu, tots dos deien que feia pudor de vaques!! I mai van demanar que marxessin els animals per poder-hi viure ells. Quan algú compra una casa o va de vacances fora de la ciutat, què pretén trobar? És que no ho saben el que hi ha en aquell indret?. És la dita aquella de "hostes vingueren que de casa ens tragueren". És la prepotència del senyoret de ciutat, del 4X4 i, altre cop, els ciutadans de primera i els ciutadans de segona.

Quan vaig a Calafell a l'estiu, les primeres nits em costa dormir pel soroll del mar, és que no hi estic acostumada. No vaig pas a l'Ajuntament a demanar una barrera de so a la platja! Ara, quan baixem a Barcelona, els nens i jo també, arrufem el nas per la pudor dels cotxes. I a la nit no es volen quedar a dormir a casa l'àvia perquè el soroll de les ambulàncies no els deixen dormir. Us imagineu que anés al senyor Hereu i li digués que els caps de setmana, quan baixo a descansar a Barcelona, silencii les ambulàncies perquè no podem dormir? O que les fàbriques de l'entorn parin les xemeneies perquè la pudor dels fums em molesta? Doncs per a mi és el mateix que l'esquellot de la vaca o l'olor de fems dels camps, ni més ni menys que el mateix.

No es pot anar a casa dels demés i, de bones a primeres, exigir canviar les coses que a un no li agraden i que la resta de la gent ha compartit durant molts i molts anys. I com també diu la dita "si no vols pols no vagis a l'era".

El pitjor de tot és que els tribunals donin la raó a tota aquesta patuleia...


Comentaris

Anònim ha dit…
El que heu de fer tots plegats és deixar d'anar de neorurals, progres i ecologistes i modernitzauvos una mica, pagesots de pacotilla! Jo pago els impostos al poble igual que vosaltres i tinc tot el dret a demanar el que vull i el que no vull. Deixeu d'anar de víctimes!
Núria ha dit…
Quina sort tens de ser un "anònim". Així t'estalvies que et pengi l'esquella a la porta de casa. El que tinc clar és que deus ser un ciutadà de primera, però moooolt de primera per demostrar aquesta prepotència...
Joan deu Peiroton ha dit…
Núria, tens tota la raó!!!!
Bé, la veritat: el soroll del mar, per a mi no n'és gens sinó música, a mi em fa dormir com un nenet.
Te, me vas afegir a la teva llista d'enllaços i no m'ho havia adonat fins ara! Em fa vergonya, això! Vaig a reparar-ho tot seguit :))) Grààààààcies!!!!!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...