Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2009

Avui... croquetes!

Imatge
No sempre fem dolços a casa, avui tocava fer croquetes. I perquè dic "tocava"? Doncs perquè després de varies tongades de brou, de matèria prima ja n'hi havia força. Si una cosa he après amb els anys és a no llençar res i si és menjar encara menys. Uf, quina ràbia em fa veure les tones i tones de menjar que s'arriben a llençar al llarg del dia (restaurants, mercats...). A casa intentem aprofitar-ho tot. I d'un dels cuinats que més profit en trec és el brou de pollastre. A part del brou per la sopa, les herbes les guardo i en faig puré, les passo per un all, les barrejo amb cus cus, remenats d'ou i verdures... vaja podríem dir que té moltes possibilitats. També compro un pollastre, el desosso per fer-lo a la planxa, arrebossat... i els ossos van al caldo. Un cop fet el brou, d'aquests ossos se'n pot treure encara força molla i també de l'os de pernil, si se'n posa. Ho vaig guardant al congelador i quan en tinc una quantitat considerable en faig…

Programació a la tele

La setmana passada parlàvem amb uns companys que els nens van a dormir molt tard perquè es queden a veure programes de la tele molts cops fins a la matinada. Aquí hi ha una responsabilitat dels pares de no deixar veure programes qualificats com a no aptes per a menors. Però què passa quan en horari no infantil es passa una pel·lícula o dos destinada bàsicament als nens? Doncs això va passar dissabte a la nit a Antena 3.
A les deu de la nit, el Quim i la Laia ja eren al llit. El David i jo vàrem decidir quedar-nos una estona a veure si feien alguna pel·lícula interessant i, sinó, en buscàvem alguna al cinetube. Doncs bé, la sorpresa va ser que a A3 començava a les deu i pico Toy Story, gran pel·lícula!, de factoria Disney i per nens (tot i que jo sempre gaudeixo molt amb aquesta pel·lícula). El Quim va sentir-ne la música i va baixar, la Laia ja dormia. Primer vàrem dir que no, però era una de les seves pel·lícules preferides quan era petit, era dissabte i l'endemà no teníem partits…

Problemes sentimentals

Imatge
No, no patiu. Les coses a casa van força bé. Però potser a algú de vosaltres no li rutllen... Avui, a la bústia de la comunitat de propietaris de casa, em toca fer funcions de presidenta, hi he trobat això. El text és d'allò més increïble.

Si m'ho arribo a trobar a la meva hauria pensat que algú em feia una broma!! I pel que sembla al final de tot, aquest paio és un anticrisis total!! Em pregunto, i algú hi cau? Per no tenir problemes, esborro el número de telèfon però si algú el vol que me'l demani!!!

El dia després.

Doncs aquest migdia, veient el dia tan fantàstic que feia, he baixat al riu a fer unes quantes fotos. Hi he anat amb la Núria que com a bona profe del país dels Pirineus avui han tancat la paradeta i s'ha quedat a casa!!! Feia un sol esplèndid i en dues horetes el glaç que hi havia aquest matí als carrers de la Seu començava a ser aigüeta. Millor perquè és força desagradable anar pels carrers vigilant on poses els peus no sigui que vagis de cul a terra. Les primeres fotos són d'ahir la tarda, mentre nevava. Algunes són d'aquest matí des de casa i la resta del riu Segre, entre la Seu i Alàs. En una d'elles es veu el pic de l'Orri on es pot apreciar el torb que hi bufava. No és boira, no, és la neu que s'aixeca pel fort vent!. I ara a esperar la propera que a aquest pas toca d'aquí uns quinze dies, no?

Nevada a la cara nord del Pirineu...

Imatge
Si se'n descuiden. Mare meva, quina nevada!!! Aquest matí a TV3 deien que nevaria a la cara nord del Pirineu i Andorra. Esporàdicament i per sobre els 800 m ho faria a la cara sud, però poca cosa. I aquí a la Seu, 700 m, està caient la nevada més bèstia de l'hivern. Si mireu el radar es veu una taca verda entre el Pallars i l'Alt Urgell que no es belluga per res. Diuen que a la nit minvarà però ja veurem... El més divertit és veure la previsió per aquesta tarda, a l'Alt Urgell hi ha un sol i núvol, sense precipitació i temperatures a l'alça. Bufa, ni un encert! La veritat és que no se l'esperaven aquesta i nosaltres tampoc.

En Felqueral, al seu bloc té una entrada sobre la nevada d'avui i el títol que li ha posat el trobo d'allò més adient: "Hostia, qué marcha llevamos". Doncs sí, quin hivern!! Per recordar-lo... No crec que en tinguem cap d'igual en molts anys. O sí..., potser és el canvi climàtic...

Avui fotos no, avui vídeo. Qualitat pè…

Torradetes de santa Teresa

Imatge
Au, que des de Nadal no escric cap recepta. Aquesta d'avui és molt, molt fàcil. Diumenge a la tarda vaig fer torradetes de santa Teresa. No sé quina relació tenia santa Teresa amb els dolços però n'hi ha uns quants que fan referència a ella: les torradetes, els "tocinillos"... A casa no n'havia fet mai pels nens i el Quim es queixava de descobrir-ho tan tard! A la Laia, en canvi, no li va convèncer el seu aspecte i ni tastar-ho va voler. Ingredients, d'aquells que es tenen sempre a casa, així que fàcil per improvisar un berenar pels nens.

Ingredients:
Pa
Llet
1 o 2 ous
Oli d'oliva (això sempre!)
Sucre.

El pa, si és del dia abans molt millor. És una manera d'aprofitar el pa sec que llençaríem (bé, jo en faig pa ratllat per arrebossar). Primer de tot, tallem el pa a rodanxes, un dit de gruix més o menys. Omplim un plat amb llet i hi posem les llesques de pa. Ho deixem una estoneta, uns deu minuts, fins que s'enxopin del tot de llet. Això les farà molt i mo…

Can Fargues

Imatge
Ja en l'escrit anterior comentava que sóc "hortenca" de tota la vida i que el barri d'Horta és un oasi dins de Barcelona. Però hi ha zones d'Horta, com el barri de la Font de'n Fargues, on vivia abans de pujar a la Seu, que encara tenen un encant de poble més accentuat. És el refugi d'alguns barcelonins que no els agrada gens la ciutat. A vegades, gent que pujava a casa preguntava si realment allò era Barcelona i fa uns tres anys va baixar a viure a casa meva una noia andorrana, de Juberri, que estudiava a la ciutat. La primera cosa que em va dir és que era com estar a casa seva.

Doncs bé, després d'aquesta promoció del barri d'Horta (l'Anna estarà d'acord amb mi) vull donar a conèixer una meravella que ha vençut el "mobbing rural" però que ha estat a punt de desaparèixer o de convertir-se en un nyap per part d'una empresa privada que volia dinamitar part de l'arquitectura i els fabulosos jardins. Em refereixo a la masia …

Quan l'esquellot sona...

Fa dies que vaig sentint notícies sobre el que s'anomena "mobbing rural" i tenia ganes de dir-ne alguna cosa. Jo no fa massa anys que visc al Pirineu, vivia al barri d'Horta de Barcelona, un "oasi" dins la ciutat, amb un cert encant rural. Aquí es va començar a practicar fa molt anys els primers "mobbings rurals". Encara queden cases baixes i velles, algunes amb els galliners al pati. I aquelles gallines ja van ser expulsades de la ciutat perquè feien soroll i pudor. Igual que les vaqueries, jo encara les recordo prop de casa meva. I quan anava a casa els meus avis, de matinada em despertaven les campanes de l'església de Sarrià, i no passava res. És l'encant que encara quedava en els barris que es van agregar a Barcelona a principis del segle XX. Potser és per això que m'indigna tant tot el que ara està passant.
Des del Pirineu tot aquest poc respecte per la gent que hi viu i hi treballa cada dia es respira amb més indignació. I jo qu…