Adéu 2008 i endavant que no ha estat res!

Tot just fa un any vaig escriure fent una mica de balanç del que havia estat el 2007. En aquell moment mires enrere i penses que el 2008 serà força tranquil·let. Però qui m’havia de dir llavors que la meva vida faria tantes i tantes voltes i canviaria tant en poc menys d’un any. Ha estat un any de canvi de desena (bé, aquesta sí que n’era de previsible, canviar el 3 pel 4!), canvi radical de feina i sobretot canvis en l’àmbit més personal. Quan vaig escriure aquell “Adéu 2007” no m’imaginava pas que deixaria de ser profe després de setze anys, marxar de l’escola per fer una feina que em venia molt i molt de gust, d’aquelles oportunitats que passen un cop a la vida i que no les pots deixar passar. No vol dir pas que la feina amb els nois no m’agradés, tot el contrari, però sí que començava a no encaixar en un sistema educatiu que fa aigües per tot arreu i que molts cops el trobava massa tancat, fent anar aquestes criatures cap on el sistema creu que s’ha d’anar però no pas jo. Tots passant pel mateix sedàs, sense donar oportunitat a derivar cap una altra banda, fins i tot amb uns altres valors. I quan algú et diu si vols canviar d’aires, mai més ben dit, no t’ho penses dues vegades. Així que vaig decidir calçar-me les botes i anar a treballar en plena natura, de biòloga. I no me’n penedeixo pas.

El que tampoc entrava dins els meus plans era un sotrac en la meva vida de parella. Coses que passen, un es cansa del que ha tingut sempre i vol innovar. Han estat uns mesos durs, molt durs, de no aixecar cap, però també de lluita constant. Tot d’una, un dia arriba un missatge al mòbil que fa que tot el món se t’ensorri. I comença una guerra de sentiments, qüestionar-t’ho tot, analitzar què ha passat, què has fet malament, com és que de cop perds o et prenen allò que tan segur tenies. Apareixen de cop persones a la teva vida, a l’altra banda, que no has convidat a entrar-hi, que a sobre et volen fer fora sense cap tipus de respecte, i que et fan molt i molt mal. I quan comences a veure que has de tirar endavant, que has de deixar enrere el que ha estat teu durant mitja vida les coses tornen al seu lloc, poc a poc, amb por, amb inseguretat, però amb moltes de ganes de tornar a començar, de foragitar aquells que s’havien ficat dins teu. I ara em trobo acabat el 2008, aquest caòtic 2008, havent recuperat el que fa vuit mesos donava més que per perdut i amb il·lusió de tirar endavant. Ara toca deixar de mirar enrere, oblidar-ho tot i a tothom que no s’ho valgui.

Realment, ha estat un any ben vertiginós i el millor d’aquestes coses és adonar-se que no estàs sol, que tens gent al voltant que t’ajuda a tirar endavant. Evidentment no m’han fallat les persones a qui agraïa el seu suport l’any passat, han estat aquí, han estat pilars importants, la Mati, el Jordi, el Joan. Però també hi ha hagut més gent a qui he d’estar agraïda, que saben que els en dec una, la Núria, l’Anna, l’Eva, la Sílvia, l’Albert i molts més que en moments delicats han dit: “ei, som aquí, amb tu”. I això et fa molt feliç, veure que no estàs sol encara que hi hagi molts quilòmetres de distància. I per sobre de tot, els dos nens. Com pot ser que dues personetes puguin ser tan personasses en moments com aquests? Com pot ser que hagin estat ells els que m'hagin animat en les males estones?

I ara què he de dir? Que me n’alegro de que hagi acabat aquest 2008? Doncs ja no ho sé. És increïble com pot ser de canviant el destí, penses que ja tens una edat i que t’has format el futur i ni molt menys!! Tan sols entrar en el 2009 amb ganes d’anar endavant, de gaudir de la vida i dels que t’envolten i entomar el millor possible les sorpreses que ens depari el destí.

Comentaris

Agnès ha dit…
T'escric per animar-te encara més. Amí em va passar el mateix, i ara recordo aquell any amb molta tendresa.Han passat 8 anys, i tot va valer la pena (mai millor dit).
Endavant!
Agnès ha dit…
Les fotos de les flors m'encanten!
Sílvia T. ha dit…
Espero que la força que has tingut durant aquests mesos t'acompanyi sempre per defensar allò que tu creguis i sentis que és important i just per a tu i els teus.
Sílvia.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...