Ja ve Nadal!

Ja ve Nadal! Bé, no pas per a mi. Millor: uf, ja ve Nadal... Crec que és l'època de l'any que menys m'agrada. Em produeix tristor i sobretot, sobretot una mala llet!!! De petita potser m'agradava però ja de més gran l'esperava tan sols per les vacances. Amb els nens més menuts sempre queda la il·lusió de veure'ls feliços però ara ja poca cosa en queda. La Laia de fet no diu res però amb vuit anys segur que no sospita de res?. Au, va! El que passa és que és més llesta que la fam! Estic convençuda de que calla per si de cas es quedés sense regals. Si més no, segur que és l'últim any. Però el que més em molesta és que quan arriba finals de novembre ja veus anuncis de joguines i colònies, llums encesos i les notícies parlant de si serà o no un any bo de compres .Em poso malalta. Tinc la sensació de que passa una espècie de xuclador que per molt que vulguis evitar-ho et porta rodolant, rodolant a contra corrent. Per molt que em diguin que m'ho prengui amb calma i no m'estressi no hi puc fer res, estic de mala llet. Perdo la personalitat, actuo contra les meves conviccions, els meus ideals i, per molt que sigui l'època de la bona gent per excel·lència, va en contra de tota la meva ètica. Sento que em toca comprar i comprar sense que jo vulgui ni el que jo vull. I no és tan sols gastar diners, és el veure que els meus fills s'han d'omplir vulguis o no, ho necessitin o no de tot de objectes que la majoria de vegades només faran una mica de cas el mateix moment d'obrir-los. No teniu joguines o altres estris guardats a l'armari, fins i tot per obrir, tan sols perquè era obligatori comprar alguna cosa? No ho suporto. Tota la família, un per un, comencen a trucar: "què els comprem als nens?" I jo què sé!!! Però clar, ni se t'ocorri dir que no comprin res, no clar, això no entra en els esquemes de ningú i menys en els dels nens. I el pitjor de tot: "mira, millor ho compres tu i després ens dius què et devem". Apa sí, a part d'exprimir-me el cervell, enrabiar-me per haver de comprar per comprar (el senyor Montilla estarà content de que gastem...) he d'anar a buscar jo els regals, embolicar-los, distribuir-los... i això va sumant mala llet i mala llet... perquè et passes més d'un mes donant voltes i pensant en el mateix. I millor comprar jo els regals perquè sinó et pots trobar que demanes una nina i et porten un castell! Ah, i la mania de voler comprar les coses ben grosses perquè així fan més goig? I després, on coi les guardes?

Però el tema dels regals tan sols és una part. Per a mi el Nadal no són unes festes per estar tranquil i descansar, no. Suposo que qui més qui menys ha de córrer aquests dies. Per Nadal i per Reis hem de posar el despertador abans de les vuit perquè els nens puguin obrir els regals. Això s'entén? Doncs sí, és així. Obrir els regals mirant el rellotge i a dinar a casa els sogres. Dinar corrent per anar a la tarda a casa els pares. Per reis encara és pitjor. El mateix horari però corrent cap a Barcelona perquè la meva germana ha d'anar a dinar a casa la cunyada i s'han d'obrir els regals. Dinar i corrent a casa els sogres a obrir els altres regals i després a casa els tiets. Aaaaahhhhh!!!!!

I els dinars? Jo sóc de poc menjar i molt lleugeret per no dir que quasi, quasi sóc vegetariana. Greixos molt pocs i carn menys encara. I aquests dies no te'n pots lliurar: dinars forts, que és dinar, sopar, dinar... uns dies i torne-m'hi i més... L'estómac se'n ressent i em trobo força malament, pesada. El meu cos no està acostumat a destinar tanta energia a aquesta part! I no comptem els amics i entitats que munten sopars i trobadetes. "Quedem abans de festes!". Si, mira, no quedem mai i ha de ser abans de festes? I per què no el mes de març? Tots més tranquils i sense tants compromisos. Aquest any ja tinc decidit que aniré a un o dos com al molt, la resta de gent ens veiem a l'abril!

Algú deu pensar, a part del menjar, "amb la mala llet que portes, aguantes la "companyia humana" d'aquests dinars?" Doncs diguem que tampoc no massa, els mateixos comentaris de sempre, els mateixos temes, veure que cada cop ets més lluny dels valors, de la manera de viure i de les necessitats dels demés. Uns parlen del tren, altres del metro, el futbol, les meravelles de la Termomix, els preus del Mercadona... Mare meva! I encara em demanen paciència??!! I si un dia obro la boca i els explico que he comptat tres mil ocells en un quart d'hora? Potser llavors entendran el perquè de la meva cara durant tot el dinar. Perquè serà la mateixa que estaran fent ells en aquell moment!. Ara, estic contenta, aquest any certa persona no em tirarà en cara, com ha fet els últims setze anys, de quina barra que tenim els profes per tenir tantes vacances. I si vol despotricar del col·lectiu que ho faci, a mi aquest any em relliscarà. Mira, potser li donaré la raó i tot!!

L'única cosa que potser encara m'agrada és fer el pessebre, la felicitació de Nadal, fer les guarnicions. Són coses creatives, que fem amb les nens i ens ho passem bé, segurament perquè fem el que ens agrada i com ens agrada. Tot personalitzat que, per cert, aquest any no sé si superarem la felicitació de Nadal, cada cop ens costa més ser originals!

Total, que ja ho sé, que hi entro molt malament a aquestes dates. Hauria de ser més positiva, està a bones amb tothom, ser amable, estimar a tothom i no estar des de Tots Sants amb les ungles preparades per esgarrapar, la boca per renegar i amb cara de pomes agres. I tot això provocat per ser unes dates on no faig el que jo vull ni el que em diu el cor, he de fer el que mana no sé qui d'aquest món. I jo, si he d'actuar en contra dels meus sentiments i ideari mossego i fort!

Apa, si més no, Bon Nadal pels qui us agrada!!

I esperar a que arribi el set de gener...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...