El pijo-progressisme o ultracapitalisme

Fa temps que no parlo de política. I és que, què voleu que us digui... és una impotència tal que no tinc ganes ni de parlar-ne. Ens trobem en una època de crisi, que uns la noten més que els altres però la gent del Govern, de Barcelona, anomenats Progressistes (jo en dic Pijos-progres) no en deu ser gens conscient. Hi ha algunes actuacions últimament, alguns comentaris desafortunats que evidencien que la gent que els va posar on són els importa molt poc. Alguns exemples. Els arbres de Nadal de Barcelona, molt ecològics, sí, hauríem de veure-ho, que han costat 214.000 €. Calia? I sense discutir el valor estètic i cultural de tot això. Per altra part, es decideix apujar les tarifes del transport metropolità un 7%, una altra plantofada a les famílies. El president de la Generalitat, com a bon socialista, instigant al consumisme. Gasteu, consumiu! Però com es pot demanar això? Apologia al més pur capitalisme d’un líder socialista. És cert que el comerç s’enfonsa però es pot resoldre d’altres maneres. Cal l’injecció de diners als bancs? I la resta de la població?. Els que en el seu dia es varen forrar ben bé deuen tenir els diners en algun lloc, en forma de patrimoni o com sigui però que ara no vinguin demanant ajuts! Fecsa també ha anunciat increments en el rebut de la llum per sobre de l’IPC i encara es demana des de la Patronal congelar els sous dels treballadors. Aquest fotut sistema en el que ens trobem tots immersos ens està fent molt mal i no tens més remei que entrar-hi, t’agradi o no. El de sempre, els rics són cada cop més rics i els pobres cada cop més pobres. I la societat no n’aprendrà mai. Viure per sobre dels teus límits econòmics et porta a aquestes situacions. Voler aparentar socialment la teva superioritat té el seu risc. És important per viure fer veure als demés que ets millors que ells?, o al menys és el que es creuen.

Cada cop trobo més injust, més superficial i més fals aquest model social que ens engloba, els meus valors canvien amb els anys. Diuen que quan un es fa gran es torna més conservador però en el meu cas crec que és al revés, trobo molt injustes moltes de les decisions, fets o propostes que surten dels mal anomenats d’esquerres i socialistes i voldria, fos com fos, poder fugir d’aquesta realitat que tant em repugna.

Comentaris

Anònim ha dit…
He llegit el teu escrit i no ets la única amb aquestes sensacions. Jo m'he considerat sempre d'esquerres (mai nacionalista) i ara més que mai em vaig radicalitzant cap a l'esquerra. El món que veig, el sistema que ha fracassat i que sembbla que volguem mantenir tant si com no, tot això cada dia em fastigueja més....
Xavi

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...