Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2008

"Polvorons" o "Mantecados"

Imatge
Per aquestes dates no podia faltar alguna recepta de cuina. Durant aquests dies el que em demanen a casa són els "polvorons". La recepta la vaig treure del llibre "Cuinar és fàcil", de la Montserrat Seguí però amb el temps he anat fent alguna variant. Jo més aviat diria que són "mantecados" i no "polvorons". No són dolços catalans i, per tant, els conservo el nom original, més que res perquè no sé pas com traduir-los!. Com tot el que es menja en aquestes dates, calories un munt.

Els ingredients:
100 g de llard.
100 g d'ametlla torrada.
200 g de farina.
75 g de sucre.
La clara d'un ou.
Ratlladura d'una llimona (o si ho preferiu, taronja)
Una culleradeta de llevat en pols.
Canyella.
Sucre en pols.
Paper de seda de colors.
Opcional: cacau en pols, xocolata de cobertura, licor, coco, ametlla a trossets...

Primer triturem les ametlles amb la picadora fins que ens queda una pasta d'ametlla oliosa. Després agafem la farina, en fem una muntanya al ta…

Així m'agrada més el Nadal

Imatge
Si seguiu aquest bloc ja sabeu que a mi aquestes festes no m'agraden gens ni mica però també és cert que l'unica cosa que em motiva són els nens. Avui ens faltava fer dues coses: una la felicitació de Nadal que sempre fem amb l'ordinador i on hi participen els xics de la casa i l'altra era l'arbre de Nadal. Fa anys que lluito contra aquest arbre, primer perquè no és una cosa nostra i després per tenir a casa un arbre que em durarà dues setmanes i prou. Canviar això últim, li he donat moltes voltes: comprar un altre tipus d'arbre o arbust (boix, ginebre, grèvol...), plàstic (mai, si us plau!!!), no tenir-ne (el Quim i la Laia se'm tiren a sobre!!!). Aquest any semblava que no en tindríem però, sabeu què? doncs que el menjador quedava pobre, li faltava alguna cosa. I després de molt i molt pensar hem decidit fer-ne un nosaltres mateixos. Com? doncs amb els pals d'un estenedor que se'ns havia trencat. I mentre la Laia i jo fèiem la felicitació de Nadal…

Hem vingut a aquest món a patir, com tots

Avui s'ha presentat l'anunci publicitari de les Seleccions Catalanes. Nosaltres també volem patir. També volem patir, riure, cridar, gaudir amb les Seleccions Catalanes. Aquestes emocions ens són negades cada cop més. No tenim quasi ningú que ens representi, ningú a qui animar, ningú per qui plorar, ningú per qui brindar. El lema una Nació, una selecció! ens l'han prohibit. Però el sentiment no.

I ja en van tres!

Imatge
No, no, no és la Molina, és just a sobre el pla de les Forques, a 840 m.

Ja en van tres de nevades. La primera fou a finals d'octubre però no va agafar, el terra encara era força calent. La segona tot just fa quinze dies. I ara aquesta, a les portes de l'hivern. Va començar a nevar ahir la nit, cap a quarts de nou. A mitjanit la nevada era intensa i ho ha anat fent durant tota la nit. Com que portem alguns dies amb temperatures baixes va començar a quedar molt ràpid i aquest matí el gruix era força gran.


Per la carretera de Calbinyà la màquina llevaneus ha passat més d'un cop. Quan ha parat una mica hem pujat cap el pla de les Forques des de casa. Un camí que fem molts cops però que avui era totalment desconegut!






L'indicador dels camins, just a sobre el pla de les Forques es veia així.



Els nens s'ho han passat pipa. El Quim ha agafat les raquetes i la Laia la pala.



La veritat és que he pensat que era una mica ridícul però en alguns punts hi havia més d'un pam de neu…

Lleig, molt lleig...

A la Seu hi ha rebombori perquè un dels pediatres del CAP marxa cap Oliana. Això és un tema complicat perquè aquí a la Seu hi ha gent que té el Dr. Rossell des de fa molts anys com a pediatra de capçalera. El Dr Rossell s'ha presentat a unes oposicions per una plaça de pediatra a Oliana i l'ha guanyada però ara ell no hi vol anar. Diu que li van assegurar que es podria quedar a la Seu en comissió de servei. Aquí hi ha alguna cosa que no rutlla. Ja estem amb el de sempre, jo he dit, a mi em van dir, matisem el que vaig dir... Clar, un càrrec polític no pot dir mai, encara que així sigui, que ha promès una cosa de sota mà. Però també veig que la gent d'Oliana té tot el dret de tenir un pediatra fix, tal com esperaven quan van veure que sortia a concurs la plaça del CAP del seu poble. Uns tiren cap una banda i els altres cap a l'altra. I tot perquè des de la capital, altre cop importa molt poc si aquí dalt hi ha cobertes les necessitats sanitàries o no. Si el problema hi …

Ja ve Nadal!

Ja ve Nadal! Bé, no pas per a mi. Millor: uf, ja ve Nadal... Crec que és l'època de l'any que menys m'agrada. Em produeix tristor i sobretot, sobretot una mala llet!!! De petita potser m'agradava però ja de més gran l'esperava tan sols per les vacances. Amb els nens més menuts sempre queda la il·lusió de veure'ls feliços però ara ja poca cosa en queda. La Laia de fet no diu res però amb vuit anys segur que no sospita de res?. Au, va! El que passa és que és més llesta que la fam! Estic convençuda de que calla per si de cas es quedés sense regals. Si més no, segur que és l'últim any. Però el que més em molesta és que quan arriba finals de novembre ja veus anuncis de joguines i colònies, llums encesos i les notícies parlant de si serà o no un any bo de compres .Em poso malalta. Tinc la sensació de que passa una espècie de xuclador que per molt que vulguis evitar-ho et porta rodolant, rodolant a contra corrent. Per molt que em diguin que m'ho prengui amb …

Extermini de la selecció catalana de curses de muntanya

Imatge
Continua la vergonyosa presa de pèl amb la selecció de Curses de muntanya. És una prepotència tal de les Espanyes que em fan venir ganes de bufetejar els que no mouen ni un dit per frenar aquesta altra mostra de colonialisme del segle XXI. No es tracta de crear una nova selecció esportiva catalana, es tracta de crear l'espanyola, canviar uns estatuts internacionals i fer fora la catalana i la basca, campiones indiscutibles del món, tant la masculina com la femenina. Al bloc del Lluís Aloy i la web de la Plataforma Proseleccions catalanes trobareu més informació sobre aquest tema. Els que creieu en aquesta selecció catalana, i totes les altres, ajudeu a que no ens l'exterminin.


El pijo-progressisme o ultracapitalisme

Fa temps que no parlo de política. I és que, què voleu que us digui... és una impotència tal que no tinc ganes ni de parlar-ne. Ens trobem en una època de crisi, que uns la noten més que els altres però la gent del Govern, de Barcelona, anomenats Progressistes (jo en dic Pijos-progres) no en deu ser gens conscient. Hi ha algunes actuacions últimament, alguns comentaris desafortunats que evidencien que la gent que els va posar on són els importa molt poc. Alguns exemples. Els arbres de Nadal de Barcelona, molt ecològics, sí, hauríem de veure-ho, que han costat 214.000 €. Calia? I sense discutir el valor estètic i cultural de tot això. Per altra part, es decideix apujar les tarifes del transport metropolità un 7%, una altra plantofada a les famílies. El president de la Generalitat, com a bon socialista, instigant al consumisme. Gasteu, consumiu! Però com es pot demanar això? Apologia al més pur capitalisme d’un líder socialista. És cert que el comerç s’enfonsa però es pot resoldre d’alt…