Pastís de xocolata


El cap de setmana passat va ser l’aniversari del Jordi (41..., ara ja fins els 50!!). Vàrem baixar a Badalona a sopar. Escapada fugaç. Vam deixar els nens més o menys col·locats. Divendres al vespre corrent cap a Badalona i dissabte al matí ràpid cap a la Seu altre cop per recollir els nens. Aquest rotllo per què? Doncs per introduir una altra recepta molt demanada! El pastís de xocolata!!! Per què creieu que em conviden a sopar tan lluny? Doncs per poder endrapar pastís!!! Aquí va:

Ingredients:
3 ous
1 iogurt
Farina
Oli d’oliva
Sucre
1 sobre de llevat
Suc de taronja
Cacao en pols
Xocolata de cobertura “Nestlé Postres”
Tot el que us passi pel cap...

Primer de tot s’ha de fer el pa de pessic. És la típica recepta del iogurt però amb els anys he anat trobant fórmules per fer-lo més flonjo.
Agafem els treus ous i separem la clara de l’ou. Batem la clara fins aconseguir punt de neu. Un cop fet hi tirem els rovells d’ou i acabem de remenar. Seguidament afegim el iogurt. Jo sempre trio un de natural perquè, com veureu més endavant, l’anti-oxidant ja el tinc amb el suc de taronja. Utilitzar un de sabor a llimona és una “xorrada” perquè la quantitat de llimona que porta és nul·la! Continuem. Les mesures de la resta d’ingredients van amb el pot del iogurt, una mesura (pot) d’oli, dues de sucre i tres de farina. Després tirem el cacau (opcional!). Un consell, si és Cola-cao o similars, com que porta molta farina, compteu-ho dins les tres mesures de farina. Si és cacau desengreixat pur, s’afegeix i prou. Per últim hi tirem una mica de suc de taronja, no massa. Li dóna una textura més suau i un toc àcid (quasi no es nota) al pastís. Podeu tirar-hi algun licor o anís o el que més us vingui de gust!!! Ho remenem amb el batedor i per últim hi tirem el llevat. Jo ho deixo reposar una estona, més o menys fins que el forn és calent. Crec que així em puja més i queda més flonjo. Batre les clares a punt de neu és bàsic per airejar el pastís i que no quedi massa dens. Ho posem en un motllo de pastissos, la forma que vulgueu. Si el motllo és de vidre l’haureu de tenir una mica més d’estona al forn. Per a que no s’enganxi unteu el motllo amb mantega o oli i després l'empolsegueu de farina. El forn, a 180º sinó es crema!. Ho deixo 45 min. o menys. Quan el pastís ja ha pujat i el veig dauradet el punxo amb un escuradents llarg o pal de “pinxos”. Si aquest surt sec és que el pastís ja està llest, si surt una mica enganxós o amb una mica de massa és que encara no està prou fet i haurem d’esperar una miqueta més. Un altre consell bàsic. El forn tan sols escalfant per sota, mai poseu el foc de dalt que el pastís es crema abans d’hora!! Quan està fet i fred el traiem del motllo i... imaginació al poder!! Pel pastís de xocolata concretament obro el pa de pessic per la meitat i el cobreixo amb la xocolata que he fos prèviament. Tapo altra cop el pastís. Després, amb la xocolata que sobra cobrieixo tot el pastís per fora. El podem decorar amb fruites, fruit secs, encenalls de xocolata blanca... el que us vingui al cap! I a la nevera per endurir la xocolata.

Una varietat també molt bona és el pastís de melmelada de móres. Es fa igual però no hi tiro el cacau a la massa. (si voleu també, eh?) Quan està fet, obro el pa de pessic i hi poso la melmelada de móres (si és feta a casa, millor). També hi podem posat nata. El tapem i cobrim de melmelada també per fora. Posem sucre en pols i enganxem algunes móres al voltant. Algú recorda els "bonnys"? Doncs queda més o menys igual!!



I res, més. Com dic cada cop que penjo una recepta, ara ja no hi ha excusa, eh, Mati? El proper pastís el fas tu!!! Però em temo que no me’n sortiré... sempre acabo fent-ho jo amb l’excusa de que no saben el per què però no els queda igual... Quina barra!!!


Comentaris

Anònim ha dit…
Sóc la Mati, amiga de la Núria i en David des de temps inmemoriables... La Núria té raó en una cosa i no la té en una altra. La primera: ningú fa els pastissos, ni les melmelades, ni els bunyols, com ella. Per això, si penseu convidar-la a qualsevol aconteixement, us recomano que li encarregueu que prepari alguna coseta. Rondinarà una mica, però és el seu taranà! i segona: quan convidem en David i la Núria a casa no és només pels pastissos, sino per què són els nostres amics i ens encanta tenir-los a casa, per riure, per recordar, per viure moments. Bé, i això és tot. Núria, continua escrivint que ens agrada molt llegir-te!
Núria Tomàs ha dit…
Si, si... Rondino, rondino i sempre acabo cedint. És un dels meus defectes: no saber dir NO. I com que ho saben se s'aprofiten!
Marta ha dit…
EEH!!! que jo vaig estar a Badalona dissabte!!! això s'avisa i m'enporto un tros!!!
Mario Gimenez ha dit…
eeiii!!
fa bona pinta eh!
llastima que no portessis algun troçet a classe!jajaja

que sapiguis que encara et recordem eh!

adeu i records!
Núria ha dit…
Mario!

Les meves classes no sé si les recordareu però la meva fal·lera per la xocolata no l'oblidareu, oi? Com que aquest any ja no hi sóc t'encarrego una feineta: ja que has vist la recepta del pastís, per què no el fas tu i el portes pels teus companys? Serà una mica de part meva!! ;) Molts records a tots els de la classe, jo també penso en vosaltres de tant en tant...

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...