Els 40 anys de la Nancy


Em permeteu una "cursilada"?. Ja sé que pot sobtar aquesta entrada però jo també vaig ser nena i com moltíssimes nenes de la meva edat vaig jugar a nines. I el mateix any que naixia jo també ho feia la nina més "Famosa" de la història del nostre país (comptem que la Barbie és una importació nord-americana). Enguany fa quaranta anys la Nancy. Potser tenia quatre o cinc anys però recordo com si fos ahir el dia de Reis que a l'obrir la porta del menjador vaig trobar la Nancy. M'explica la meva mare que em feia tanta il·lusió que tots els de la meva família me la volien regalar i va haver de discutir amb tothom perquè ella era la mare i, per tant, seria a casa on trobaria la Nancy. A vegades, quan arriben aquestes dates, els nens volen alguna joguina amb moltes ganes però després hi juguen dos dies i es queda per sempre guardada en un racó. La Nancy no, amb la Nancy vaig jugar fins ben grandeta. I amb ella vestits, sabates, armari, maletes... En vaig tenir dues, totes castanyes, però en aquella època n'hi havia tres: la rossa, la castanya i la negra. Cada nena tenia la que més li agradava, com els reis mags, que cada nen té el seu favorit. Fins i tot tinc amigues que arribaren a tenir les tres!
Després de la primera me'n van regalar una altra als set anys, 1975, amb el cap articulat, és a dir, movia el cap amunt i avall. I és una Nancy molt simbòlica, anava vestida igual que la reina Sofia el dia de la coronació del rei Joan Carles I. Qui ho havia de dir de mi, no? Vull pensar que pels meus pares era un fet important, caiguda de la dictadura i arribada de la democràcia. I encara conservo aquell vestit (foto) tot i que li falta la banda!
La primera Nancy, malauradament, no sé què se n'ha fet. L'he buscat a casa els meus pares i no l'he trobat. Sé que la meva germana li va tallar els cabells i li va fer algunes marranades més. Potser la van arribar a llençar... L'altra és l'única cosa que vaig endur-me de casa els pares i fins i tot li he comprat algun vestit!! Ara és de la Laia i estic contenta perquè he aconseguit transmetre-li un respecte cap a la Nancy que no té per les altres nines. Sap que és "la nina de la mare" i que s'ha de cuidar. A vegades dorm amb ella perquè així creu que té la mare al costat.


Comentaris

Marta ha dit…
jijijijii, em sonen aquestes nancys.....
Núria Tomàs ha dit…
Jeje. És la meva germana però no la que li va tallar els cabells... Ella ja és de la generació Barbie.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...