Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2008

Aquí neva, allà oneja

Imatge
Passejo pels blocs aquest migdia. Fotos precioses de la nevada d'ahir a tot arreu. Mentre a la Seu nevava a altres indrets de Catalunya el paisatge era ben diferent però no per això menys atractiu. És la sort de poder viure en un país com el nostre. Aquestes fotos van dedicades. Gràcies, Sílvia.

Fotos: platja de Cambrils. L'última, muntanyes de Prades des de Montbrió del Camp.

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

Entrenosal3

No puc marxar de cap de setmana sense parlar del que va passar ahir a la nit a la Seu. Ja és casualitat però ahir tinguérem dos espectacles. Poques coses es fan a la ciutat i varen haver de coincidir en dia i hora. Un era una obra de teatre protagonitzada per dos actors força coneguts, l'altre un concert de tres nois (Entrenosal3) gaire bé desconeguts que just tenen editada una maqueta amb la seva música. Evidentment, en circumstàncies com aquestes, el teatre era ben ple i la sala Sant Domènec, on actuaven els tres nois no arribàvem a la quarantena. Però tot això ho fa el que siguis o no conegut, el que surtis o no a la tele o que en parlin els diaris.

Jo vaig anar al concert. Ja els coneixia la música, fa uns mesos vaig tenir la sort de que em regalessin la maqueta. Quan la vaig escoltar vaig pensar, ostres no sé si és bona música o no (no en sóc una experta...) però a mi m'agrada! I durant un temps sonava força a casa i al cotxe. Ahir anava amb la idea de sentir i gaudir de l…

Pastís de xocolata

Imatge
El cap de setmana passat va ser l’aniversari del Jordi (41..., ara ja fins els 50!!). Vàrem baixar a Badalona a sopar. Escapada fugaç. Vam deixar els nens més o menys col·locats. Divendres al vespre corrent cap a Badalona i dissabte al matí ràpid cap a la Seu altre cop per recollir els nens. Aquest rotllo per què? Doncs per introduir una altra recepta molt demanada! El pastís de xocolata!!! Per què creieu que em conviden a sopar tan lluny? Doncs per poder endrapar pastís!!! Aquí va:

Ingredients:
3 ous
1 iogurt
Farina
Oli d’oliva
Sucre
1 sobre de llevat
Suc de taronja
Cacao en pols
Xocolata de cobertura “Nestlé Postres”
Tot el que us passi pel cap...

Primer de tot s’ha de fer el pa de pessic. És la típica recepta del iogurt però amb els anys he anat trobant fórmules per fer-lo més flonjo.
Agafem els treus ous i separem la clara de l’ou. Batem la clara fins aconseguir punt de neu. Un cop fet hi tirem els rovells d’ou i acabem de remenar. Seguidament afegim el iogurt. Jo sempre trio un de natural per…

El parc del Valira

Imatge
Aquest any estem tenint una tardor que fa goig. El cel és molt clar i el contrast de colors és magnífic: marrons, grocs, vermells que es combinen amb el blau del cel, el blanc de les muntanyes i el verd dels prats. Val la pena gaudir-ne. A la Seu tenim un zona una mica oblidada, potser perquè queda una mica apartada, potser perquè fa mandra arribar-hi. Aquesta setmana he hagut d'anar a fer-hi unes fotos i vaig preguntar-me, com és que em deixo perdre aquest racó de la Seu?. Aquí deixo alguna de les fotografies que vaig fer. Aprofiteu per anar-hi si teniu un momentet.

De Parc del Valira. Nov'08

De Parc del Valira. Nov'08

De Parc del Valira. Nov'08

De Parc del Valira. Nov'08

De Parc del Valira. Nov'08

De Parc del Valira. Nov'08

De Parc del Valira. Nov'08

Una selecció catalana menys

Notícia publicada avui a Radio Seu:
La FEDME posa en perill la selecció catalana de curses de muntanya
(llegiu la notícia clicant aquí)

Un altre gol i en pròpia porta!!! I aquest es veia venir... oi, Anna?

Llops, linxs, voltors i óssos

Imatge
Aquesta és l'Editorial de la revista Viure els Pirineus del mes de novembre. Un home va a buscar bolets i es troba 3 llops (ja ho sap que és l'home més afortunat del Cadí?) , els óssos ataquen els caçadors (tan sols caçadors, eh?), els voltors i els linxs ens envaeixen i amenacen amb la seva presència i atacaran tot el bestiar que surti dels tancats. I ara resulta que els principals defensors dels animals són la gent de Barcelona que volta per les muntanyes de "tan en tan" (deu ser per allò de que fan molt soroll, com el so de les campanes...) i els d'aquí no els volem ni als documentals del 33. El que no em quadra amb l'escrit és mencionar l'opinió del lector de la revista. En què quedem, primer espantem els lectors i després els diem que a Astúries conviuen plàcidament amb 400 "ossos" (potser viuen sobre un antic cementiri...)?.

No sé qui ha escrit aquesta editorial però... sense comentaris. Cadascú tregui les seves conclusions però aquest ti…

Conductors incívics: "cadascú a la seva bola"

Avui tinc una queixa. Avui m'agradaria que els habitants de la Seu, bé, no, la gent que circula amb cotxe per la Seu corregissin un mal costum que els últims mesos me n'adono que va en augment. Jo he viscut molts anys a Barcelona i he patit molt el incivisme dels conductors. Però és que és la norma general, tothom fa el que vol i ho troben normal. Aquí a la Seu no passava però em temo que anem per molt mal camí. El nombre de cotxes que circulen pels carrers de la Seu augmenta i, a vegades, es forma algun petit col·lapse. Però no és degut a la quantitat de cotxes que circulen sinó precisament dels que no circulen. Estic veient que comencem a tenir la mania d'aparcar en doble fila, això sí amb els intermitents posats no fos cas que algú no entengués que tan sols és per una estona. És bastant comú haver de fer ziga-zagues a l'avinguda Salòria, al camí ral a l'alçada dels poliesportius, a l'avinguda Pau Claris i fins hi tot en carrers més estrets. I això que molts …

Buenas tardes

Aquesta tarda he anat a la comissaria dels Mossos de la Seu per denunciar un tema informàtic. D'això en parlaré un altre dia. Un mosso a recepció. Em dirigeixo cap a ell, em mira i diu: BUENAS TARDES. ???? M'ha deixat muda, he dubtat, ell em mirava amb cara de "què vols?" i m'he mossegat la llengua. Sense comentaris.

Ah, el seu català era correctíssim. Jo no ho havia d'haver estat tant.

Els 40 anys de la Nancy

Imatge
Em permeteu una "cursilada"?. Ja sé que pot sobtar aquesta entrada però jo també vaig ser nena i com moltíssimes nenes de la meva edat vaig jugar a nines. I el mateix any que naixia jo també ho feia la nina més "Famosa" de la història del nostre país (comptem que la Barbie és una importació nord-americana). Enguany fa quaranta anys la Nancy. Potser tenia quatre o cinc anys però recordo com si fos ahir el dia de Reis que a l'obrir la porta del menjador vaig trobar la Nancy. M'explica la meva mare que em feia tanta il·lusió que tots els de la meva família me la volien regalar i va haver de discutir amb tothom perquè ella era la mare i, per tant, seria a casa on trobaria la Nancy. A vegades, quan arriben aquestes dates, els nens volen alguna joguina amb moltes ganes però després hi juguen dos dies i es queda per sempre guardada en un racó. La Nancy no, amb la Nancy vaig jugar fins ben grandeta. I amb ella vestits, sabates, armari, maletes... En vaig tenir due…

Tisorada a la toponímia

Imatge
Cada cop que surto de la Seu penso en escriure aquest article a la tornada i per un all o una ceba no ho he arribat a fer mai. Que els catalans fem poc per la nostra llengua ho tinc força present, que coneixem molt poc el nostre territori és evident i que a la Adminstració li importa molt poc respectar el territori, els trets identitaris i la toponímia és més que notori. I si no, tan sols cal anar amunt i avall per les nostres carreteres.

Per què quan torno cap a casa he de deduir que pujo cap a la Seu d'Urgell? Jo ja sé el camí, conec els noms dels pobles i dedueixo que he d'anar cap a la Seu d'U o pitjor, a la Seu U. També entenc que hi ha un trencall cap a Montan (t?) de Tost quan hi diu Montan T. O potser aquesta T és la que fa uns mesos varen treure de Montant. I si giro cap a St. Llorenç M. suposo que arribaré a Sant Llorenç de Morunys però si no coneixes el territori pots pensar que arribes a St. Llorenç M. que has passat fa una estona, és a dir Sant Llorenç del Munt…