Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2008

L'óssa encara més ferotge

"...Per la seva banda, CiU exigeix la captura immediata de l'ós bru de la Val d'Aran i la col·locació d'un xip a tots els exemplars per a conèixer la seva ubicació en tot moment. El diputat nacionalista, Agustí López demana que no s'introdueixin més exemplars a Catalunya sense el consens del territori i reclama a la Generalitat que desenvolupi la Llei de la Biodiversitat per tal de crear un protocol que determini si un animal ha de ser introduït o no.
CiU recorda que en els darrers temps també s'han vist exemplars d'ós bru a l'Alt Urgell, al Pallars Sobirà i al Pallars Jussà. El Departament de Medi Ambient en comptabilitza uns vint. Al municipi d'Alàs i Cerc, per exemple, es van produir el passat mes d'agost diversos incidents amb els óssos. La Generalitat va confirmar que a l'extrem nord-oest del Cadí Moixeró s'hi havia localitzat una óssa amb dos cadells."
Així publica ràdio Seu part de la notícia d'avui sobre l'óssa Hvala.…

L'ossa ferotge

Imatge
A Andorra hi ha una història que s'ha convertit en tradició i es representa popularment per Carnaval. Es tracta de l'Ossa d'Encamp. En aquesta història es presenta l'ossa com un animal temible, cruel, molt perillós i que ataca l'home sense miraments. La població li té pànic fins que el gran heroi, el caçador, la mata a trets i tot el poble ho celebra de la millor manera. La gent venera el caçador perquè ha matat l'ossa.

Han passat els anys i l'ós ha tornat als Pirineus però no tothom ho veu bé i no només això, encara hi ha gent que el continua considerant un animal temible, molt perillós i que ha de desaparèixer del lloc que un dia va ser el seu. Tot i que es fan campanyes per presentar l'ós d'una altra manera, com un animal que s'ha de respectar, que té un paper important en l'ecosistema d'alta muntanya per la manca de grans depredadors i perquè no es va extingir de forma natural sinó perquè l'home va decidir fer-lo fora del seu hàbi…

Valls d'Andorra II

Imatge
Bé, després d'aquesta aturada anímica començo a tenir ganes de tornar a escriure coses al bloc i ho faig enganxant el fil on el vaig deixar. Aquest estiu volia mostrar algunes de les valls d'Andorra i vaig començar amb la vall d'Incles. Doncs com que li tinc certa predilecció hi tornem però canviant d'època de l'any. Hi he estat fa uns deu dies i vaig ensopegar el més fred d'aquesta tardor. A les vuit del matí la temperatura era segur sota zero però amb el vent que bufava la sensació encara era més accentuada però com que ja m'ho suposava anava ben, ben abrigada. I per acabar de completar la imatge hivernal, nevava (més aviat borrufava amb intensitat) i començava a quedar tot blanc.

Al final del matí, però, el paisatge es tornava altre cop de primers de tardor. Amb els seus colors, molt diferents dels que mostrava aquest estiu en un altre escrit.

Hi vaig pujar per ensenyar la vall i la natura andorrana a un grup de persones que en van quedar molt encisats. No…