IX Travessa de la Massana i Ordino

Diumenge passat, tres d'agost va tenir lloc l'altra gran cursa d'Andorra, la Travessa de la Massana i Ordino. Com ja és habitual ens va tocar anar-hi i ben per separat. El David corria el circuit A, el Quim el circuit B perquè els petits no podien córrer l'A, i la Laia i jo a fer la passejada des de la Cortinada fins a Sorteny, quasi res! Durant l'hivern anem a toc de partits de bàsquet els caps de setmana i sembla que els estius ens toca anar a toc de curses. Ja se n'ha buscat una altra per aquest cap de setmana el Quim. Així que demà ens plantem a Maçanet de Cabrenys perquè el senyor pugui córrer diumenge. Aquest cop la Laia i jo descansarem!!!
Aquesta és la crònica de la Travessa del passat diumenge.

El diumenge 3 d’agost es va duu a terme una de les travesses clàssiques dels estius a Andorra, la novena edició de la Travessa de la Massana i Ordino. Aquest cop tocava la parròquia d’Ordino. El dia es va llevar frescot, per no dir fred, però tothom tenia clar que a mesura que s’anés aixecant el dia la calor seria intensa. La sortida es feia des d’Ordino, excepte el circuit C que ho feia des de la Cortinada. L’arribada era a la Borda de Sorteny. Unes 160 persones es disposaven a posar a prova la seva resistència, superar rècords o, senzillament, gaudir d’un dia esplèndid a la muntanya. Les modalitats de la cursa foren tres: circuit A, Pics de Llevant de 18 km i 2200 m de desnivell positiu; circuit B, de 16 km i 1180 m de desnivell i circuit C de 9 km i 660 m de desnivell. A les 8h i 13 minuts es donava la sortida des de la plaça del Poble d’Ordino als corredors del circuit A i B, fent prèviament algunes recomanacions sobre les característiques del traçat.
El circuit A era força dur tant pel desnivell que comportava com pel terreny. Les vistes des d’aquest traçat de les més impressionants d’Andorra, aconseguint arribar a dos pics per sobre 2900 m, un de més de 2800 m i un quart superior a 2700 m. Però com sempre, els participants ho aguanten tot i superaren també els temps que preveia l’organització.
El primer en arribar a Sorteny fou en Ferran Teixidó, fent tot el recorregut en un impressionant temps de 2h 42 minuts i 11 segons, seguit de l’Òscar Roig (2h45’55’’) i en Xavier Rodríguez (2h57’32’’). En dones, la primera en arribar fou l’Ariadna Tudel després de 3 hores 48 minuts i 41 segons, seguida de molt a prop de la Roser Español (3h49’10’’) i la Maribel Martín (3h54’32’’).

El circuit B era més suau però tampoc deixava de ser dur. El tram recorregut no tenia les característiques del A però el desnivell era considerable i el paisatge també magnífic. S’agraïa que molta part del camí fos per bosc, on els corredors es podien refugiar de la calor. Aquest era el circuit obligatori pels menors de 17 anys, ja que el circuit A no era recomanable per ells. No per això se’l van prendre amb menys entusiasme. Uns el feren corrent, altres com a travessa. Alguns passaven per la Cortinada abans de que sortissin els participants del circuit C!.

El primer en arribar fou el Juanjo Barrio fent un temps de 1 hora 43 minuts i 17 segons, seguit del junior de tan sols 12 anys Jordi Trapé (2h03’00’’) i del Jordi Sangenís (2h10’09’’). Entre els 10 primers arribaren cinc juniors (Jordi Trapé, Roger Daniel, Quim Vallvé, Xavi Benazet i Joan Josep Lamiel). Veient com corren aquests nois i les ganes que hi posen hi ha curses i travesses per molts anys!

El circuit C, com sempre de caire popular, on famílies senceres amb nens i nenes força petits podien pujar fins a Sorteny gaudint dels camins de la Ruta del Ferro, entre falgueres, rius i salts d’aigua. I si algú tenia gana podia anar-se afartant de gerds i nabius que es trobaven al millor punt.

Aquí no hi havia pressa, era més important passejar, arribar amb gana a la borda i passar la calor amb el millor somriure possible. En acabar, uns en millor estat que altres, tots a dinar a La Coma d’Arcalís. Amanideta i carn a la brasa per a tothom, acompanyat d’unes bones llesques de pa amb tomata.

El lloc no podia ser millor per finalitzar una cursa com aquesta. Fresqueta i ventet per poder relaxar els músculs. Per tancar la diada, entrega de medalles, premis i sorteig de material que, a qui li toca, sempre va molt i molt bé.

I ja ho sabeu, no hi ha excusa, aquí tothom pot participar des dels més grans fins els més xics, corrent o caminant, gaudint i amb ganes de tornar l’any vinent. Us apunteu?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...