XXV Travessa d'Encamp

Fa quasi un mes que no escrivia res. Ja se sap, final de curs, començament de vacances (o no) i enguany final d'etapa professional. La veritat, sempre penses que tens altres coses a fer abans de posar-te a escriure al bloc. Ahir es va fer la vint-i-cinquena Travessa d'Encamp, una jornada on s'hi troben grans corredors de curses de muntanya, gent que vol posar a prova la seva resistència però sense grans objectius i famílies amb nens que van a passar un matí passejant per la muntanya. Fins i tot, en algunes d'aquestes famílies (com la meva) uns corrien grans distàncies i altres passejaven tranquil·lament. Al migdia tots es retroben en un dinar popular. Aquesta és la crònica que en vaig fer pels organitzadors després de tot un dia ple d'emocions:

Dissabte 12 de juliol. El dia s'ha despertat lleganyós, amb el record d'una forta tempesta a la matinada però que ara semblava haver-se allunyat. 126 corredors repartits entre els circuits A de 21 km, B de 13 km i C de 5,5 km, superant-se amb escreix els participants de l'any passat. A les 8h 36min es marcava la sortida de la cursa. Grans, molt grans, petits i molt petits començaven a córrer cap el llac d'Engolasters. Uns hi farien la volta, d'altres pujarien fins el refugi de les Agols i els més agosarats farien el tomb a l'estany Forcat per tornar a baixar cap a Encamp. El dia anava aguantant, calor no en feia gens per no dir que el dia era frescot, sobretot a dalt de tot, però això els corredors ho agraïen. A mig matí la cosa s'ha complicat una mica, pedregada i tot hem tingut. Però els nostres participants són molt valents i ho aguanten tot, així que amb pedra, pluja i fred tots han anat fent el seu circuit.

Els primers del A en creuar la línia d'arribada han estat l'Òscar Roig després de 2 hores 29 minuts i 40 segons, seguit del Ferran Teixidó (02:32:36) i l'Albert Vilana (02:33:17). La primera dona ha estat la Carme Millán que ha arribat després de 3 hores, 44 minuts i 34 segons, seguida de la Pilar Caixach (04:04:15). Tres promeses d'entre 11 i 12 anys també s'han atrevit a pujar al Forcat, el Jordi Trapé (03:47:04), el Quim Vallvé (03:50:24) i el Pol Comellas (05:31:20). I veient el temps amb que ho han aconseguit ja poden tremolar els més ganàpies! El circuit C era ple de canalla, la més petita de només tres anyets. Tots i totes amb les seves mares han pujat fins el llac, l'han voltat i han tornat a baixar. I sense queixar-se! Alguns, a la propera ja podran tirar més amunt, sols perquè les mares ja no els podran seguir. L'any vinent, un altre cop, amb més gent, grans i petits amb la mateixa alegria que avui. Però no s'ha acabat. Si encara teniu ganes de córrer, caminar i gaudir de la muntanya el 3 d'agost us esperem a Ordino!!


Val a dir que la participació cada any augmenta però és molt gratificant veure que la de nens amb els seus pares (curiosament, aquest any mares!!) és més alta any rere any.

Recordo que fa dos anys tan sols érem dues famílies amb nens. I ens retrobem a cada edició, i els nens creixen i ja no pugen sobre les espatlles dels pares, galopen sols i alguns, com el Quim, ja corren les curses com un professional més. I el millor de tot és que s'ho passen molt i molt bé!!!!

Més informació www.muntanyactiva.com

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...