Parlem de l'aigua... en un altre to.

Avui també parlaré de l’aigua però en un altre to.

Diuen que la ràbia i la ira contingudes no fan gens de bé però deixar-les anar sense seny és molt pitjor. Jo no sé en quin punt estic, si en el primer o en el segon però el que sí puc dir és que veig com se’ns estan rifant, com fan el què els passa pels... Perdó, comença a sortir la ràbia i vull mantenir la serenitat.

Mirant enrere, el primer indici d’un transvasament cap a Barcelona fou tornant de vacances de Setmana Santa, per tant a finals de març? Som a primers de maig (poc més d’un mes) i ja hem tingut: un transvasament amb estaques incloses que s’ha canviat per un altre de més al sud, una sessió del parlament i una altra al Congrés per canviar una llei que va costar molt de consensuar, anys de maldecaps de la gent que estimem la terra, qualsevol, no tan sols la del costat de casa (el cartell que ens acompanya és del 2003). S’ha canviat la llei a conveniència, els polítics tots del bracet (com mai!) sense entendre encarà perquè. Una gent d’un territori que ni se’ls ha escoltat, que de fet ja se’ls havia escoltat en cert moment i pressuposadament se’ls recolzava. I ara, a més, perquè sí, per la urgència, no hi haurà ni tan sols un estudi d’impacte ambiental. Apa! Foradem per aquí i per allà, fem passar canonades sense mirar què trepitgem i si el delta se’n va a la merda és igual! No es pot consentir que es canviï la manera de viure dels “areametropolitans”, dit literalment pel detestable (ho sento, és la ràbia...) Conseller de Medi ambient. I Europa? No diu res? De fet, ja va dir en el seu moment. També ens la passem pel... forro? I tot això en poc més d’un mes!!

Però què és això!!!! Quins...!!! La presa de pèl més gran des de fa molt temps, la manca total de respecte al poble que confia en la bona gestió de TOT el territori i dels ideals dels seus representants. No hi hagut temps de reacció, ni de resposta, ni de revolta. Ploraria i molt, perquè veig el més pur feixisme disfressat de democràcia. I aquest és el pitjor, el que creu que la gent del país és estúpida, que es mama el dit, que se li pot vendre qualsevol cosa disfressada de bé per la comunitat, que fa que a més et sentis malament perquè et diuen que ets insolidari amb la resta del teu país. Estic indignada amb tots els que manen, els que fan i desfan egoistament, prepotents. Em sento traïda i molt, molt dolguda. I no suporto les injustícies, això sí que no.

Jo ja no la puc contenir més, la ràbia. L’he de treure. Crido, xisclo i vull fer veure a tothom que se’ns en foten a la cara, carregats de cinisme.

Sort en tinc del bloc que em permet expressar tot el que sento. Si servís d’alguna cosa...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...