Rocs de xocolata, bombons o com se'ls vulgui anomenar...

Després de vint dies desconnectada del món cibernètic per qüestions tècniques, avui hi tornem. I les promeses s'han de complir. Des de fa uns dies em reclamen una recepta i havia de ser la primera cosa a tornar a penjar al bloc. Així que avui toca cuina i aquesta va dedicada al Toni (que farà uns bombonets per quan la Núria torni derrotada de França després de quatres dies amb els alumnes de l'escola) i per la gent de l'Apaea de l'andorrana de Sta. Coloma que ara els toca a elles cuinar per quan jo torni de Madrid en el mateix estat que la Núria (proveu d'emborratxar-los, els bombons, clar!).

Bé, la recepta és molt i molt senzilla però sembla que a ningú se li havia passat pel cap fer aquesta combinació. Cert dia, en farà uns quinze, vaig pensar en fer alguna cosa amb xocolata, nous i taronja. Així que vaig anar una mica a l'invent culinari (com l'Adrià però a un altre nivell, humilment). I en va sortir això.

Els ingredients, els següents:
  • Tauleta de xocolata Nestlé Postres (o la que creieu)
  • Nous, avellanes, ametlles, cereals, fruita confitada, licor... El que vulgueu posar-hi dins, tot queda bo.
  • Una taronja.
  • Motllos de paper petits (com els de les trufes). Ho podeu trobar a qualsevol supermercat.
Agafeu la tauleta de xocolata i la foneu, al microones o al bany maria.

Un cop desfeta, hi tireu el farcit que vulgueu a trossets: les nous, avellanes, cereals... I si ho preferiu, un rajolinet de licor.

Seguidament ratlleu la pell d'una taronja ben fina i ho tireu també a la xocolata.

Remene-ho bé fins que quedi tot barrejat i aneu omplint els motllos. Us en sortiran més o menys depenent de lo grans que siguin. Jo no arribo a vint.

Per últim, hi podeu posar alguna cosa per decorar. Jo, en funció del farcit hi poso el fruit sencer: una nou, una ametlla, una avellana, la cirera... També es pot empolsimar amb cacau o xocolata ratllada.

Ho deixem a la nevera perquè es solidifiqui la xocolata i ja ens ho podem menjar.

Quan ho vaig tenir fet, ni tastar-ho. Vaig fer que la gent de l'escola fes de conillet. No les tenia totes però d'ençà del primer dia ja n'he fet quatre cops i més que en faré.

I el temps? Doncs entre tot, uns quinze minuts... Què més voleu?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...