Parlem de l'aigua?

He estat uns dies a Madrid. Entre els problemes tècnics i el viatge m’ha quedat un tema pendent però que en tinc ganes de parlar: l’aigua.

En un principi estava molt expectant, no sabia molt bé cap a on anava la cosa i quines eren veritat o no. Així que preferia no opinar. Ara les coses es veuen molt millor i tinc més arguments per dir-hi la meva. Jo hi veig moltes coses barrejades en tot això. Aniré per parts:

Quan es va saber que es volia fer un transvasament des de la capçalera del Segre ja vaig tenir clar que alguna cosa no anava bé. Crec que des de la capital hi ha un desconeixement total de la resta del territori i, sobretot, de les comarques de muntanya. Un transvasament des de la capçalera del Segre volia dir deixar amb molt poca aigua les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell, fins que es recull aigua del Valira que últimament tampoc en porta molta d’aigua. Ja aquest hivern hi ha hagut pobles de l’Alt Urgell que han hagut de pujar aigua amb cisternes. Així que la idea de que aquí dalt ens sobra l’aigua és molt equivocada. És molt injust demanar aigua per l’àrea metropolitana a la gent que en té menys que ells.

La idea d’un transvasament des d’una capçalera d’un riu és, mediambientalment molt errònia. És la zona del riu on menys aigua hi ha, un riu es forma a mesura que rep aigua dels diferents rierols i rieres que hi desemboquen, així que el riu ha de portar el màxim de cabal a la part més baixa. Si s’ha d’agafar aigua d’algun lloc hauria de ser d’aquí. Disminuir el cabal d’un riu a la part més alta fa que les zones que l’envolten, la fauna i la flora que hi habiten i els cultius que en depenen pateixin un mal major.

A nivell polític, el que més greu em sap és que se’ns hagi pres el pèl. Primer es va desmentir repetidament que això d’agafar aigua del Segre no era veritat, després es va demostrar que sí. A més, qui ha respectat tan poc als catalans són els que, teòricament, han de vetllar més per l’entorn natural, Iniciativa-Els verds. L’ex-alcalde de Sabadell ho ha fet molt malament. O tot amb el que s’omplia la boca era mentida, no s’ho creia i tan sols era per esgarrapar uns quants vots o la idea de que per tenir poder les conviccions són el que menys compten és certa. Jo no ho puc entendre i m’entristeix veure aquesta traïdoria als ideals. I ERC no ha fet un millor paper, amb l’excusa dels seus problemes interns han callat i encara no han dit res. La posició, però, hauria de ser clara. CiU està encantada amb aquest joc. Carrega contra el PSC, surt com la gran defensora de Catalunya com a país global però l’alternativa d’un transvasament des del Roine tampoc és el camí que, crec, sigui el correcte. I el PP, doncs li han deixat en safata. Ara, i amb raó, poden carregar contra el PSC i el PSOE per fer ells el que tan els van criticar i que, entre altres coses, possiblement els va fer perdre les eleccions fa quatre anys.

Tinc la impressió de que pel Govern de Catalunya hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona. He sentit des de varies posicions, fins i tot del Conseller d’agricultura, que no es pot deixar 5 mil·lions i mig de persones sense aigua. Matisem, vol dir sense haver de patir restriccions d’aigua fins que la desalinitzadora estigui a punt. Cada estiu i fins i tot hivern, varies poblacions catalanes pateixen restriccions, entre elles capitals de comarca com Tremp. Aquests catalans sí poden quedar-se sense aigua? I ni que no sigui capital de comarca. La gent de Tuixent, o Calbinyà o Alinyà, per posar exemples molt propers, poden quedar-se sense aigua durant unes hores, o dies i l’àrea metropolitana no? El que dic, ciutadans de primera i de segona. És injust.

L’alternativa del transvasament de l’Ebre és també equivocada. Si realment tira endavant, això dóna tota la llibertat a fer-ne més de transvasaments, ara cap el sud. I el govern no podrà dir que no, seria lleig. Els mateixos que van anar a les manifestacions en contra del transvasament fa uns cinc o sis anys, a primera línia i s’omplien la boca d’ecologisme i protecció del medi són els que acabaran portant a la realitat el que el PP volia fer en la seva època. La gent de les terres de l’Ebre estan molt i molt dolguts per aquesta última aposta. No s’ho esperaven pas això. Ara tornen a cridar però políticament estan sols i dubto que les seves mobilitzacions serveixin per res. Des d’aquí els envio tot el meu recolzament. En aquesta història hi estem tots ficats.

I per últim, potser que ja és hora de que tots ens replantegem el model de societat que tenim i que l’adeqüem a les característiques del territori. I no és tan sols per uns dies, fins que plogui, és un canvi de mentalitat que ha de començar pels més petits, per canviar certs hàbits de família i d’oci i, com no, passant per les indústries, el model de cultius i regadius i les canalitzacions de l’aigua. Hem d’aprendre a aprofitar bé l’aigua, sense malgastar-la i escoltar una mica la veu de la gent més gran que, qui més qui menys, èpoques de sequera n’han viscut, perquè el territori és així. No vivim en una zona humida ni de grans pluges tot i que el nostre ritme de vida dels últims quaranta anys així ens ho faci creure.

El cas és seriós. Amb les últimes pluges, molt abundants al Pirineu, es poden solucionar els problemes més immediats però aquesta situació s’anirà repetint cada cop més i no perquè plogui menys sinó perquè es tendeix a gastar més aigua. I d’això n’hem de ser tots molt conscients, no per uns dies sinó per sempre.

I moltes coses més que em quedarien per dir però per avui ja n’hi ha prou. Molts dies feia que hi donava voltes i em costava estructura-ho. Jo fa temps que ho tinc molt clar i m’agradaria que la meva opinió serveixi perquè alguns de vosaltres reflexioneu una miqueta més sobre el tema.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...