Tocs de ciència

Sovint els mitjans de comunicació són molt poc curosos amb els aspectes científics dels que parlen. I el més greu és que deuen passar uns filtres de correcció que tampoc hi troben cap error. Cada hivern, quan apareix l’epidèmia de grip es parla indistintament de virus i bacteri. Sí que tothom té interioritzat el terme “virus de la grip” com a nom complert però després ja es passa al terme bacteri, microbi per explicar-ne alguna característica. Els virus ni tan sols són éssers vius.

Fa uns dies que a la televisió s’anuncia un producte de neteja de terres i banys que elimina la brutícia i els virus. Ostres, bingo!, tots els laboratoris intentant trobar vacunes contra els virus més malignes i resulta que amb un traguet de detergent ho tindríem tot sol·lucionat.

Ahir, llegint un llibre d’articles publicat per un doctor en biologia i investigador del CSIC vaig trobar una altra errada que trobo greu per ser qui és. Parlava de les praderies de Posidònia com una de les algues més emblemàtiques de la mediterrània. Relliscada! La Posidònia no és una alga, és una fanerògama marina, és a dir, té arrels, tija i flors però s’ha adaptat a viure al mar. Per una persona sense coneixements científics és normal no saber-ho però no per un doctor en biologia.

I més exemples. Sovint es parla de l’home com a descendent del ximpanzé (no podem descendir d’algú que encara no s’ha extingit); es ven pa amb la gran etiqueta “sense colesterol” com si li haguessin tret (malament si qualsevol pa en portés); consumim calories i després les cremem quan el que cremem és sucre (glucosa) i s’obté energia que comptabilitzem amb una unitat que és la caloria; els productes naturals sempre són millors que els sintetitzats al laboratori (segur?, una infusió de tora o de cicuta, molt naturals elles, són un verí fulminant); els bolets són unes plantes de color marró (són un regne a part i tot, els fongs); les abelles tenen ratlles negres i grogues (ai, l’abella Maya!, hauria de ser marró si no era una vespa).

I en podríem trobar molts més exemples. Ens fixem molt en si un polític diu o fa o el famós de torn apareix vestit d’una manera o una altra o si el futbolista de moda té un morat al genoll o arriba cinc minuts tard a entrenar però en ciència anem molt peixos i, el més greu, és que importa molt poc si el que es diu és cert o no. A que molts, després de llegir aquest escrit, creieu que estic carregada de punyetes?

Comentaris

perplex ha dit…
Amb un traguet de detergent possiblement més que acabar amb el virus acabariem amb el malalt i conseqüentment amb la malatia, una solució radical.
Marta ha dit…
Avui dia ens ho empassem tot, i com que molts no tenim coneixements d'aquest tipus ho donem per fet i ja està. Gran error.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...