Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2008

Uns dies a La Camarga

Imatge
Aquests dies hem estat a la Camarga, gran zona d’aiguamolls que es forma a la desembocadura del Roine. Si, el riu aquest que alguns miren esperançats per poder portar aigua a Barcelona. És un lloc fascinant per molts motius. Primer de tot, és una de les reserves de fauna d’aiguamoll més important d’Europa, especialment ornitològica. Després, el contrast de colors val molt la pena. A cada moment del dia hi ha una llum diferent i la visió del paisatge canvia completament, des de la sortida del sol, fins a la posta i les nits estrellades. La Camarga és una zona ventosa per la seva orografia. Bufa la tramuntana de valent i això fa que el cel sigui sempre clar, d’un blau intens. Hem anat amb els nens, la Laia de set i en Quim d’onze anys. Lloc ideal per anar en bicicleta, si el vent t’ho permet. La Laia comença a distingir algun ocell i en Quim ja és tot un expert però la il·lusió per veure espècies remarcables li fa perdre una mica la objectivitat. Aquí va la llista de tot el què hem vis…

Tocs de ciència

Imatge
Sovint els mitjans de comunicació són molt poc curosos amb els aspectes científics dels que parlen. I el més greu és que deuen passar uns filtres de correcció que tampoc hi troben cap error. Cada hivern, quan apareix l’epidèmia de grip es parla indistintament de virus i bacteri. Sí que tothom té interioritzat el terme “virus de la grip” com a nom complert però després ja es passa al terme bacteri, microbi per explicar-ne alguna característica. Els virus ni tan sols són éssers vius. Fa uns dies que a la televisió s’anuncia un producte de neteja de terres i banys que elimina la brutícia i els virus. Ostres, bingo!, tots els laboratoris intentant trobar vacunes contra els virus més malignes i resulta que amb un traguet de detergent ho tindríem tot sol·lucionat. Ahir, llegint un llibre d’articles publicat per un doctor en biologia i investigador del CSIC vaig trobar una altra errada que trobo greu per ser qui és. Parlava de les praderies de Posidònia com una de les algues més emblemàtiq…

Fem balanç?

Bé, fem balanç? Doncs no en tinc gens de ganes. Tot tal com m'esperava. Lleida ha donat l'escó que ballava a un vidalquaddrista. Jo tinc la consciència tranquil·la, més no podia fer, però orgullosa del meu vot no n'estic pas. ERC s'enfonsa, tan sols confiar en que l'esperit nacionalista a Madrid el defensi CiU però em sorprendria molt. Oloro una Catalunya més espanyola que mai, entregada a Madrid. El referèndum per la independència queda molt lluny, millor ni plantejar-lo vistos els resultats.

El mes de maig ja vaig fer un escrit on plantejava els perquès de la patacada que s'estava fotent ERC a les municipals i em sobtava que ells no ho entenguessin. Ara estem en les mateixes, els demanava que reflexionessin, que canviessin la seva manera de fer si no volien quedar-se amb el vot de quatre catalans que votarien tan sols per inèrcia. I veig que després de quasi un any les coses no han canviat, encara busquen les raons per les quals la gent ha deixat de votar-los.…

A votar?

No recordo unes eleccions on m'importés tan poc qui pogués guanyar. PP o PSOE, per Catalunya tant és. Algun partit dels nostres a Madrid per vetllar pels nostres interessos, quin!? Vot en blanc, tal com està muntat tot no representa res, al menys una cadireta buida... No anar a votar, no podré queixar-me. Fins fa poc guanyava la ràbia continguda, arribar a Anserall on voto, agafar un paper qualsevol, guixar-lo fort o escriure alguna impertinència, o fer-lo bocins... i tancar el sobre: vot nul i si pogués l'urna sencera faria nul·la.

Però seré bona noia, bona "ciutadana" i faré les coses ben fetes però amb desgana i desconfiança, sense il·lusió. Aniré a fer un vot útil per Lleida perquè no sigui dit que el PP s'endú l'escó per culpa meva (en el fons això em fotria bastant...), perquè ningú pugui dir que Lleida és més pepera que abans (serà perquè són els únics que aniran a votar). Així que demà enfilaré cap a Anserall i com diu algú em posaré una pinça al nas, …

Coi de Quim!!!

Imatge
D'ençà que vaig publicar el poema del Quim de com li agradaria que fos Catalunya que no deixo de tenir molt bones sensacions. La veritat és que estic molt i molt emocionada pel ressò que se n'ha fet. El Jordi Dalmau va penjar el poema al seu bloc i en va fer una reflexió. Avui he vist que en Lluís Biosca ha fet el mateix i m'ha agradat. L'Albert Batalla també ha destacat en el seu bloc l'article del Lluís. I al final els ulls se m'han entelat. Com a mare estic orgullosa de les idees que té en Quim, segurament molt madures per la seva edat. Vaig penjar el poema perquè tothom el pogués llegir però no m'imaginava que provoqués tots aquests sentiments en els demés. El Quim no en té ni idea de tot el que està generant el seu escrit, ara és a Espot esquiant amb els companys de l'escola però de ben segur que se sentirà molt cofoi quan ho sàpiga. Aquest poema, per circumstàncies que ara no venen al cas, no guanyarà uns Jocs Florals però el que està passant aqu…